Detall
El president del CAC alerta que la situació de la CCMA és d’emergència i demana mesures urgents per garantir el servei públic audiovisual
Lluís Borrell.
09/02/2018

• Roger Loppacher demana un finançament adequat per als mitjans públics, per tal que puguin fer ficció competitiva, i també demana la creació d'una plataforma de vídeo a la demanda per difondre continguts catalans

• Loppacher afirma que a Europa els mitjans públics són imprescindibles per garantir una democràcia cohesionada i de qualitat

• El soci de la consultora Analysys Mason, Lluís Borrell, diu que el canvi de la televisió tradicional a l'emesa per Internet és inexorable, per bé que en determinats mercats hi haurà una situació híbrida

El president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, ha qualificat d'"emergència" la situació econòmica de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i ha afirmat que cal garantir la seva viabilitat econòmica. "Com a president del CAC voldria alertar de la greu situació econòmica que travessa la CCMA, una situació que, de perllongar-se, podria posar en risc la seva imprescindible prestació de les missions de servei públic", ha assenyalat.

El president del regulador català ha justificat que convé ajudar el servei públic audiovisual, ja que aquest "és fonamental per a les societats democràtiques".

Loppacher ha citat un recent informe de la Unió de Radiotelevisions Europees (EBU), entitat que aplega els mitjans públics, titulat PSM Correlations. Segons ha explicat el president del CAC "les dades d'aquest informe demostren nítidament una forta correlació entre un servei públic potent, ben finançat i amb quotes rellevants d'audiència, amb una major qualitat democràtica, major llibertat d'informació i premsa i una major cohesió social".

"Per tant -ha afegit-, crec que cal tenir ben present els mitjans públics són garantia de qualitat democràtica, de pluralisme polític i social, però també d'accés a tot tipus de continguts digitals davant l'amenaça dels filter bubbles, així com també són garantia de veracitat davant informacions falses i de cohesió social".

Loppacher ha demanat que, davant la irrupció en el mercat audiovisual de nous players, no només de televisions tradicionals sinó de serveis a la demanda, tant del tipus Netflix com del tipus YouTube, el que cal és una actuació decidida per garantir la pervivència dels mitjans públics.

Segons el president del CAC, que ha recordat el diagnòstic i reptes descrits en el Llibre blanc de l'audiovisual de Catalunya, cal actuar en una doble direcció: en primer lloc assegurar un finançament adequat per als mitjans públics. En aquest sentit, ha recordat que les televisions de països propers amb una dimensió similar a Catalunya tenen uns mitjans públics amb pressupostos molt més elevats.

"La SRG suïssa té un pressupost de 1.651 milions d'euros, la ORF austríaca, de 1.226 milions d'euros i la VRT flamenca, de 550 milions", ha explicat i ha afegit que, en el cas de Catalunya, caldria incrementar en 18 euros la inversió pública per habitant, fins a assolir la mitjana europea, que és de 50 euros per habitant i any.

Segons ha subratllat, aquest finançament extra s'hauria de destinar a la ficció, especialment de sèries, per tal que els mitjans públics puguin competir en millors condicions per l'audiència, tal com està passant ja en la resta de països europeus.

En segon lloc, Loppacher demana apostar per les noves finestres que serveixen per consumir continguts audiovisuals. "En concret, caldria desenvolupar una plataforma de vídeo a la demanda per donar presència a la producció catalana en aquests mercats, una mena de Netflix a la catalana", ha explicat.

Loppacher ha fet aquestes declaracions en la presentació de les X Jornades Tecnològiques que organitza el CAC i que han tingut lloc a l'Auditori de La Pedrera. La sessió ha estat dedicada a analitzar l'impacte de la televisió per Internet i ha comptat com a ponent amb el soci i Global Head of Media Consulting d'Analysys Mason, Lluís Borrell.

Borrell ha explicat que la migració de la televisió emesa via broadcasting a la televisió emesa per IP és un canvi que passarà amb tota seguretat. "El canvi és inexorable, preparem-nos perquè el món és IP", ha sentenciat.

Segons el consultor, el resultat serà, de manera indefectible, el canvi a la televisió per IP, ja que hi ha una demanda molt forta, i ha afegit que hi haurà un mercat molt fragmentat i que en determinats països hi haurà una situació híbrida entre la televisió per IP i l'emesa per broadcasting.

Per a Borrell, la qüestió no es tant si s'arribarà a una preeminència de l'IP, que segons ell, és segura, sinó el termini. Segons el seu parer, "la tecnologia permet passar a l'IP a entre el 90% i el 95% de les llars. I això passarà entre 5 i 10 anys"

El soci d'Analysys Mason ha afegit que els actors que més propiciaran la migració són els consumidors, perquè guanyen amb una oferta millor, els publicistes, que es beneficien d'un sistema de mesura digital i poden controlar millor el retorn de les seves inversions, els propietaris del drets, ja que en un mercat global poden optimitzar els seus beneficis, i les noves plataformes, que poden aprofitar les escletxes que els ofereix el mercat per tenir nous beneficis.

Consultat durant el col·loqui per l'impacte que tindrà la revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisuals, ha explicat que més enllà de la importància de garantir que entre el 20% o el 30% dels continguts de les plataformes de vídeo a la demanda siguin nacionals, un aspecte també molt important és la preeminència dels continguts de les televisions públiques. "Davant de la gran oferta que hi haurà, és important que les televisions públiques tinguin visibilitat en les noves plataformes", ha dit.

24.02.2018

Mida del text: 

Avís legal  |  Protecció de dades  |   |  Mapa Web  |  Enllaços d'interès