El CAC alerta de la presència de publicitat encoberta en els vídeos sobre joguines de les plataformes d’internet, fins i tot en la infantil YouTube Kids
• La situació a la xarxa contrasta amb el compliment estricte de la publicitat de joguines a la televisió, on el nivell d’estereotips de gènere assoleix un mínim històric
• La publicitat de joguines a YouTube i a TikTok presenta nombrosos dèficits en la protecció dels menors d’edat: publicitat encoberta, confusió sobre els atributs de les joguines, pressió per comprar, promoció d’hàbits no saludables i estereotips de gènere
• El conseller Enric Casas considera que l’autoregulació funciona en la publicitat convencional però no en les plataformes digitals
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) alerta que les plataformes d’intercanvi de vídeos que promocionen joguines presenten un grau elevat de publicitat encoberta, així com altres dèficits en la protecció dels menors d’edat. Aquests dèficits s’han detectat fins i tot en la plataforma dedicada al públic infantil YouTube Kids. La situació de la publicitat a internet contrasta fortament amb la de la televisió, on hi ha un compliment més estricte de les normes i la presència dels estereotips de gènere assoleix un mínim històric.
Aquestes conclusions consten en un informe realitzat pel CAC sobre els continguts publicitaris sobre joguines a la televisió i a internet. L’informe Infants i pantalles. El relat publicitari sobre joguines analitza la situació a quatre canals de televisió (SX3, Clan, Boing i Disney Channel) i a les plataformes d’intercanvi de vídeos YouTube i TikTok. El CAC, que analitza cada any la campanya de joguines de Nadal, ha examinat una mostra de 10 dies de novembre i desembre del 2023.
En total, s’han analitzat 294 anuncis diferents de joguines a la televisió i 62 canals de YouTube i TikTok publicats per influenciadors amb continguts centrats en la promoció de joguines. És el sisè informe que realitza el CAC sobre la publicitat de joguines a internet. En el cas de la televisió, els informes van començar l’any 2001.
El conseller del CAC Enric Casas, que és el coordinador de la Comissió de Continguts, ha dit: “Veiem amb satisfacció que els codis d’autoregulació del sector publicitari estan funcionant en les publicitats comercials i no en el món dels influencers i les plataformes digitals”.
Publicitat encoberta
El 72,6% dels vídeos difosos a les plataformes, que en conjunt registren més de 10 milions de visualitzacions, no inclouen cap missatge que informi de la presència de continguts publicitaris. Per contra, el format d’espot utilitzat a la televisió i agrupat preferentment en pauses de programes ja permet que l’audiència identifiqui els continguts com a publicitaris.
Respecte de la campanya de Nadal del 2022-2023, només s’ha reduït dos punts la manca d’identificació de la publicitat a internet (era del 74,8%).
El CAC ha detectat que la publicitat encoberta també es troba present a la plataforma YouTube Kids, que és el canal de YouTube especialitzat en el públic infantil. Les normes d’aquesta plataforma preveuen que només s’hi puguin publicar vídeos de la categoria continguts creats per a nens i que no s’hi permeti la publicitat integrada en els continguts. Malgrat aquestes prevencions, el CAC ha detectat que el 36,7% dels vídeos amb promoció de joguines tenien presència en aquesta plataforma dedicada al públic infantil.
Confusió sobre els atributs de les joguines
Un segon problema és la presència d’elements narratius susceptibles de confondre els menors d’edat respecte dels atributs de les joguines. Aquesta situació es presenta en el 17,7% dels vídeos d’internet i només en el 2% dels anuncis a la televisió.
Així, mentre que a la televisió s’hi ha generalitzat l’ús d’una indicació textual o en forma de pictograma que adverteix d’elements com ara la ficció animada, a internet es continuen inserint efectes visuals i sonors, que en la majoria dels casos es presenten de manera conjunta, sense cap mena d’advertència sobre la naturalesa fictícia de la característica.
Pressió per comprar
El 6,5% dels vídeos analitzats inclou missatges que exerceixen pressió sobre infants per tal que comprin la joguina anunciada, un fenomen que no s’ha detectat en cap espot televisiu.
Es tracta de missatges, formulats per influencers en el decurs del vídeo, en què s’usa l’imperatiu (“¡Tienes que comprarle esto de aquí!”) o s’introdueix una urgència temporal (“Hasta agotar existencias”).
A internet, a més, els missatges publicitaris que es difonen en els vídeos es reforcen per la credibilitat atorgada pel públic infantil als influencers, als quals perceben com a figures properes i de confiança.
Prescripció d’hàbits i conductes no saludables
En el 17,7% dels vídeos amb promoció de joguines, els influenciadors reprodueixen conductes no saludables que poden tenir un impacte en el públic infantil, que pot prendre aquestes figures com a models a seguir.
Una part d’aquestes conductes (el 9,7%) té relació amb l’ús de pantalles, principalment per la banalització d’una dedicació excessiva als videojocs, però també quan se’n mostren alguns no adequats per a l’edat de l’infant que el promociona, o es normalitza l’ús del mòbil en edats primerenques, així com la presència d’aliments alts en greix, sal i/o sucre.
Així, per exemple, en un vídeo on es promociona una consola, els dos influenciadors menors d’edat que el protagonitzen fan un ús continuat del dispositiu i un d’ells expressa la seva intenció de passar tot el dia jugant-hi:
“Yo ahora voy a estar desde la cama jugando 24/7 jugando con mis panas. Ahí viciando...”
Estereotips de gènere
Finalment, l’anàlisi mostra la presència d’estereotips de gènere tant a la televisió com a internet, per bé que amb una magnitud molt més gran en el cas de les plataformes d’intercanvi de vídeos. Per a Laura Pinyol, consellera responsable d’Infància i Gènere, “observem amb preocupació la persistència dels estereotips i la insistència en la seva inculcació, especialment quan es tracta d’anuncis pensats específicament per a les nenes, que les encasellen als valors simbòlics d’agradar, de distingir-se, de viure en un món de fantasia i de responsabilitat envers als altres a través de la cura o la seducció”.
En concret, la televisió presenta estereotips de gènere en el 27,6% dels anuncis, mentre que a internet hi apareixen estereotips en el 64,5% dels vídeos. “És en aquest terreny no regulat on el relat sobre allò que s’atribueix a les nenes perpetua els rols tradicionals”, apunta Pinyol. Només cal veure que en els anuncis protagonitzats per a nenes, “els colors de l’escenografia sol ser pastel (54% dels espots) i les temàtiques principals són la imatge personal (39,6%) i la cura d’altri (25%). Si parlem d’atributs, el llenguatge no és gens banal i les paraules més repetides són look, crear, arc de Sant Martí, brillar, sorpresa, uau! i unicorn; mentre que en el cas dels espots protagonitzats per nens són llançar, acrobàcia, diversió, descobrir, èpic, increïble, saltar i súper, conceptes que es vinculen a l’àmbit bèl·lic, de competició”. En canvi, quan el protagonisme dels anuncis és compartit tant per nens com per nenes, el joc i la diversió són els eixos principals que serveixen per a promocionar jocs de taula.
Tant a la televisió com a internet la tendència és a la reducció, ja que els valors suposen una disminució de cinc punts percentuals en relació amb les dades respectives de l’any passat. Cal destacar que el 27,6% d’estereotips de gènere en la televisió esmentat suposa un mínim històric de la sèrie d’informes realitzats pel CAC, on s’havia arribat a un màxim del 50,4%.
Quant a la televisió, la proporció d’estereotips femenins (65,4%), que segueix la tendència descendent dels darrers anys, gairebé duplica la dels masculins (29,4%). En els vídeos de les plataformes, en canvi, els estereotips masculins i femenins suposen el 50% del total cada categoria.
L’informe van ser aprovat per unanimitat en el Ple del CAC que va tenir lloc el 31 de gener.
