El CAC alerta que actualment els continguts sexistes es concentren a internet, mentre que s’han moderat a la ràdio i a la televisió

  • Les dades del CAC sobre la ràdio i la televisió indiquen una millora, especialment en el tractament informatiu de la violència masclista, per bé que la presència de les dones en els informatius és insuficient, perquè no supera el límit del 30%, i la publicitat de joguines manté una presència molt important d’estereotips de gènere femenins
     
  • El CAC detecta que en les plataformes d’intercanvi de vídeos, en els blogs i en els webs s’hi poden trobar continguts clarament rebutjables, com ara consells per als homes sobre com pegar a les seves dones o comentaris complaents amb la violència masclista
     
  • Des que es va crear, el CAC ha elaborat un total de 218 informes sobre el tractament i la presència de les dones en els mitjans audiovisuals, sobre la violència masclista i sobre els estereotips de gènere

Les dades sobre continguts sexistes dels darrers 15 anys del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la ràdio i la televisió indiquen una millora, especialment en el tractament informatiu de la violència masclista, per bé que la presència de les dones en els informatius és insuficient, perquè no supera el límit del 30%, i en la publicitat de joguines es constata una presència molt important estereotips de gènere.

Pel que fa a internet, que va començar a ser monitorat el 2015, el CAC hi ha detectat continguts que inciten a la violència masclista, que la banalitzen i que en fan un discurs complaent, amb l’agreujant que aquests continguts tenen una viralització elevada i que, per les seves característiques, impacten de manera especial en la població més jove.  

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, denuncia que els continguts sexistes es concentren actualment a internet, mentre que s’han moderat a la ràdio i a la televisió, per bé que encara de manera insuficient. Loppacher ha fet aquestes declaracions amb motiu del Dia Internacional de la Dona, que se celebra el 8 de març.

“El Consell va començar a analitzar la presència de les dones el 2004 i després de 15 anys, en els quals hem redactat més de 200 informes, la principal conclusió és que mentre que la ràdio i la televisió han aconseguit, encara que de manera insuficient, millorar alguns aspectes, actualment ens trobem amb una allau de continguts a internet que reprodueixen els estereotips de gènere, alguns dels quals d’una gravetat extrema, i que tenen una difusió massiva”, ha dit.

“Resulta lamentable comprovar que en les plataformes d’intercanvi de vídeos, en els blogs i en els webs i en les xarxes socials hi ha un retrocés pel que fa a la lluita contra la discriminació i els estereotips de gènere”, ha explicat el president del CAC, que ha afegit que aquest organisme va començar a analitzar els continguts presents a internet l’any 2015, seguint el model d’altres reguladors europeus,

El CAC ha elaborat tres informes sobre la violència masclista a internet, el primer l’any 2016 i els altres dos el 2018. També ha elaborat un quart informe sobre les fake news en relació amb el discurs de gènere (2018).

Alguns exemples dels continguts analitzats a internet són: un vídeo on s’explica amb detall quines són les regles que ha de seguir un home que pega a la seva cònjuge; pàgines on es justifica l’ús del càstig físic envers les dones i s’hi inclouen una sèrie d’indicacions per exercir-lo; i imatges que mostren diferents dones essent objecte de violència física i sexual acompanyades de comentaris que justifiquen la violència envers les dones.

També s’han detectat escenes de violència masclista acompanyades d’un discurs complaent i amb missatges que tracten de manera vexatòria les dones. Així mateix, s’han trobat vídeos de nens simulant escenes de violència masclista, com si fos un joc.

Dels continguts denunciats pel CAC en matèria de violència masclista difosos per internet, més del 40% han estat suprimits i en més d’un 35% s’hi ha posat limitacions d’accés.

Loppacher ha celebrat l’aprovació de la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual per part del Consell Europeu el 6 de novembre passat. Aquesta directiva, pendent ara de ser transposada a l’ordenament jurídic dels països membres, suposa una ampliació de l’abast de la directiva, de manera que, a més de regular la televisió convencional i els serveis audiovisuals sota demanda, també incorpora parcialment les plataformes d’intercanvi de vídeos, com ara YouTube. També inclou dins del seu abast regulador les xarxes socials, com ara Facebook, per bé que amb la condició que els programes i els vídeos generats per les persones usuàries constitueixin una funcionalitat essencial del servei.

A més, el president del CAC ha demanat al Parlament una reforma urgent de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, per adaptar-la als reptes del nou entorn digital i, molt especialment, a les previsions que estableix la nova Directiva.

Segons Loppacher, mentre es fan els canvis normatius, cal concentrar esforços en els continguts difosos mitjançant les plataformes d’intercanvi de vídeos. “Cal fer-ho perquè el discurs discriminatori hi és present, perquè es viralitza i se’n multiplica l’efecte negatiu i perquè té un fort impacte entre grups poblacionals que estan en fase formativa. Una concentració d’esforços que cal complementar amb l’educació en infants i joves pel que fa a la promoció de la igualtat de les dones”, ha afirmat.

Des que es va crear, el CAC ha elaborat 218 informes que analitzen qüestions relatives al gènere i a la violència de gènere. En concret, el CAC ha fet 183 informes de pluralisme polític, en què s’ha inclòs la variable sexe; 5 informes monogràfics sobre el tractament i la presència de les dones en la televisió; 7 informes sobre altres pluralismes (esports, gent gran, gent jove, etcètera), en què s’ha inclòs la variable sexe; 12 informes sobre la presència dels estereotips de gènere a la publicitat; 2 informes sobre estereotips de gènere i sobre la representació de la dona en l’esport, en col·laboració amb autoritats reguladores d’altres països; 6 informes sobre la violència masclista; i 4 informes sobre el discurs de gènere a internet.

Igualment, el CAC ha elaborat 2 recomanacions (sobre el tractament de la violència de gènere i sobre la publicitat de joguines), ha participat en l’elaboració d’un manual adreçat a la formació de professionals de la comunicació en matèria de tractament de gènere i, aquest curs, en col·laboració amb del Departament d’Ensenyament, ha posat en marxa el programa eduCAC, que inclou el tractament de la perspectiva de gènere entre el seu material pedagògic.

Anàlisi de la ràdio i la televisió

Pel que fa a la ràdio i a la televisió, la dada més destacable després d’analitzar aquests mitjans durant els darrers 15 anys és que la presència i la representació de les dones en els continguts audiovisuals ha evolucionat positivament, per bé que encara està lluny de ser paritària ni igualitària en els rols que s’hi mostren. Per exemple, en el primer informe, de l’any 2004,  les dones tenien una presència del 17% de les veus en els informatius, que ha augmentat entorn del 30% en el darrer informe, corresponent al 2018. L’informe complet es pot trobar en un enllaç al final d’aquesta nota de premsa.

Quant a la informació sobre actualitat política, les dades del 2018 són similars a les de la informació en general, entorn del 30% de presència de dones.

Si es comparen les dades amb les del 2017, es pot constatar una millora d’entre 1,5 i 5 punts percentuals en el conjunt de la informació i d’entre 3,5 i 7,5 punts en relació amb la informació política. La tendència és a una millora sostinguda si només mirem la presència quantitativa de dones i homes, però cal matisar-la si analitzem els rols que tenen, ja que les dones, quan apareixen en la informació, acostumen a associar-se a l’esfera privada, mentre que els homes s’associen a activitats públiques, professionals o socials.

L’evolució positiva, per bé que lenta, en els mitjans tradicionals també es pot comprovar en dos aspectes més analitzats pel CAC en els darrers anys.

En primer lloc, el CAC analitza el tractament informatiu de la violència de gènere des de l’any 2003 amb periodicitat triennal. Al llarg d’aquest període, la conclusió més destacada és que ha evolucionat el concepte de violència contra les dones. Aquesta ha passat de ser considerada violència domèstica i, per tant, emmarcada en l’àmbit privat, a ser definida com el resultat d’una sèrie d’elements de desigualtat estructural i, per tant, de caràcter social  i públic, que es categoritza sota la denominació de violències masclistes.

Paral·lelament al concepte, el tractament de tot el que envolta les violències masclistes ha evolucionat, també, en els continguts emesos pels mitjans de comunicació audiovisual lineals. En les anàlisis dutes a terme pel CAC, s’observa una tendència a augmentar l’atenció informativa en relació amb la violència masclista a les televisions, que passa del 0,41% en l’informe del 2003, a l’1,13% en el del 2017, la qual cosa suposa que s’ha triplicat l’atenció informativa sobre aquesta problemàtica.

D’altra banda, en les televisions públiques, el tractament informatiu de la violència masclista redueix, tot i que no elimina, els elements que poden contribuir a dramatitzar i espectacularitzar la informació i també es constata a les televisions públiques que la intervenció de veus qualificades és la majoritària. En cap cas es transmet, en aquests mitjans, un discurs banalitzador de la violència masclista.

En segon lloc, el CAC analitza els estereotips de gènere en la publicitat de joguines a la televisió. Si l’any 2004 la meitat dels espots eren portadors d’algun estereotip, en la darrera de les anàlisis efectuades, la de la temporada 2018-2019, la proporció ha baixat fins al 31,2%. Aquesta tendència clarament positiva arrossega elements que cal superar per continuar avançant, ja que si bé ha baixat la representació d’estereotips en els espots de manera general, s’ha incrementat de manera important la presència d’estereotips femenins, i així 9 de cada 10 ho són.

Així mateix, la publicitat de joguines elabora una narrativa diferencial per a nenes i nens, i els anuncis presenten unes característiques formals (espais, colors, llenguatge, rols...) diferents en funció de si els protagonistes són nenes, nens o hi apareixen de manera conjunta. En aquest darrer cas, personatges masculins i femenins tenen una representació també desigual.

El Consell, aquest 8 de març, vol fer una crida a la representació inclusiva de les dones en els mitjans audiovisuals, amb un tractament informatiu igualitari al dels homes. Es considera que cal que tinguin més visibilitat, més presència i més veu.

Des del convenciment que els mitjans de comunicació tenen un potencial enorme com a eina d’educació en la igualtat i el respecte per la diferència, el CAC recorda als mitjans audiovisuals –públics i privats– la importància d’aplicar la perspectiva de gènere i de tractar les dones amb tot el reconeixement i el respecte, lluny d’estereotips, fent-ne visibles les aportacions en tots els àmbits de la societat i considerant la seva experiència com una font rellevant. 

Informe presència i representació de les dones en la informació (2018)