El CAC considera que les expressions satíriques del programa Està passant de TV3 s’inclouen en l’exercici del dret a la llibertat d’expressió
- El Consell afirma que les expressions satíriques emeses, malgrat que puguin resultar desafortunades, i fins i tots feridores, especialment pel que fa a les persones que professen la fe catòlica, no vulneren la normativa audiovisual
El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en sessió tinguda avui, 19 d’abril, ha aprovat un acord en relació amb la secció L’entrevista improvisada del programa Està Passant emès per TV3 el 4 d’abril. Segons el CAC, les expressions satíriques emeses, malgrat que puguin resultar desafortunades, i fins i tots feridores, especialment pel que fa a les persones que professen la fe catòlica, se situen en el marc de l’exercici de la llibertat d’expressió. L’acord ha estat aprovat per unanimitat.
En la part dispositiva, l’acord conclou: “El Consell considera que cal extremar la cura a l’efecte d’evitar en els espais d’entreteniment humorístics manifestacions que puguin menystenir les persones que professen qualsevol creença religiosa. Tanmateix, constata també que l’expressió satírica és una manifestació de la lliure opinió d’idees, creences o judicis de valor, que s’utilitza com un instrument de denúncia i de crítica social. Per tot això, el Consell considera que en el cas analitzat no s’aprecia cap vulneració de la normativa audiovisual”.
L’actuació del CAC es va iniciar arran de la recepció de queixes presentades per la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), el partit Valents, l’associació E-Cristians i 115 particulars.
L’acord, que s’ha elaborat arran d’un informe de continguts, assenyala que L’Entrevista improvisada és una secció en què els conductors del programa entrevisten una humorista que interpreta un personatge, imaginari o real. Afegeix que l’espai incorpora elements satírics i irònics en el marc d’un programa d’humor, de manera que no hi ha possibilitat de confusió del propòsit comunicatiu del fragment analitzat ni per la tipologia dels continguts ni pel format audiovisual d’emissió.
L’acord diu que en la paròdia d’entrevista es fa referència a suposades característiques i actituds del personatge de la marededeu del Rocío que, atès que incideixen en creences individuals i col·lectives, podrien ser interpretades per determinades persones com a indegudes, ofensives o de mal gust. També s’indica que el conductor del programa, abandonant el registre humorístic, expressa el seu respecte envers aquestes creences en tres ocasions diferents.
En les consideracions jurídiques, l’acord assenyala que l’anàlisi del dret a la llibertat d’expressió i dels seus límits, així com el tractament dels continguts d’humor i de sàtira, com a manifestació de la llibertat d’expressió i com a instrument de denúncia i crítica social, han estat abastament tractats en diferents acords del CAC i, a tal efecte, cita 10 acords anteriors sobre aquesta temàtica. Així mateix, també cita diverses resolucions i sentències, algunes d’elles d’organismes internacionals, sobre el tractament del fet religiós i els límits a la llibertat d’expressió.
Igualment, l’acord afegeix que el CAC està en procés de revisió i actualització dels Criteris del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en matèria de tractament del fet religiós en els programes audiovisuals d’entreteniment, que daten de l’any 2002.
En síntesi, segons el CAC, cal constatar que la sàtira és expressió de les manifestacions creatives de l’ésser humà, que l’utilitza com un instrument de denúncia i de crítica social, i, com a tal, és una manifestació més de la llibertat d’expressió i de creació artística.
En aquest context, la caricatura constitueix una de les vies més freqüents d’expressar, mitjançant la burla i la ironia, crítiques socials o polítiques que, com a element de participació i de control públic, resulten imprescindibles en tot sistema democràtic, i coadjuven a la formació i l’existència d’una institució política fonamental, que és l’opinió pública lliure, indissolublement lligada al pluralisme polític, com a valor fonamental i requisit del funcionament de l’Estat democràtic.
