El CAC considera que les referències als camps de concentració fetes al programa Zona Franca s’inclouen dins dels límits de la llibertat d’expressió
- L’acord del CAC, aprovat per unanimitat, puntualitza que les expressions analitzades poden ser desafortunades i fins i tot feridores, però que la utilització d’aquesta tipologia de llenguatge en un programa d’humor està emparada per la llibertat d’expressió
El Ple del CAC, en sessió tinguda l’11 de gener, ha aprovat un acord segons el qual les referències als camps de concentració realitzades en el programa Zona Franca (TV3) emès el 20 d’octubre poden ser desafortunades i fins i tot feridores, però que la utilització d’aquesta tipologia de llenguatge en un programa d’humor s’inclou dins dels límits de la llibertat d’expressió, que comprèn el recurs de l’exageració i la provocació. L’acord ha estat adoptat per unanimitat.
En un segon punt de la part dispositiva, l’acord del CAC afegeix que les referències a les persones deportades a camps de concentració i a l’associació Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, que van ser emeses pel mateix programa el 24 d’octubre, es van realitzar en el context d’un programa d’humor i que, independentment de la seva oportunitat, encert o grau d’acceptació, queden emparades per la llibertat d’expressió, sense que s’hagi produït un incompliment de la legislació audiovisual.
L’actuació del CAC es va iniciar arran de la presentació d’una queixa per part de la síndica de greuges de Catalunya, que es feia ressò d’una queixa formulada pel president de l’associació Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya.
El CAC va analitzar tres edicions del programa Zona Franca en les quals apareixien els continguts relacionats amb la queixa. En concret, en l’emissió del 20 d’octubre el presentador del programa va comparar, de manera sarcàstica, el sector cultural català present a la Fira de Frankfurt amb els catalans deportats al camp de concentració de Mauthausen.
Quatre dies més tard, en el programa del dia 24, un col·laborador del programa, en el context d’un comentari humorístic sobre El diari d’Anna Frank, va adreçar una expressió insultant a un grup indeterminat de persones al mateix temps que el presentador es referia a l’Amical.
I, en tercer lloc, gairebé un mes més tard, el 21 de novembre, el col·laborador i el presentador van atribuir a un malentès el malestar generat per l’anterior expressió insultant i van fer un reconeixement explícit de la tasca de l’Amical de Mauthausen.
La sàtira és expressió de les manifestacions creatives
L’acord del CAC assenyala que la jurisprudència, reiterada, tant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), com dels tribunals interns, afirma que el dret a l’honor vincula tant persones individualment considerades com institucions jurídiques de caràcter privat, com és el cas de l’associació Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya.
Afegeix que la sàtira és expressió de les manifestacions creatives de l’ésser humà, que la utilitza com un instrument de denúncia i de crítica social, i, com a tal, és una manifestació més de la llibertat d’expressió i de creació artística. En aquest context, la caricatura constitueix una de les vies més freqüents d’expressar, mitjançant la burla i la ironia, crítiques socials o polítiques que, com a element de participació i control públic, resulten imprescindibles en tot sistema democràtic i coadjuven a la formació i l’existència d’una institució política fonamental, que és l’opinió pública lliure, lligada de manera indissoluble amb el pluralisme polític, com a valor fonamental i requisit del funcionament de l’Estat democràtic.
L’acord descriu el programa Zona Franca com un espai d’humor que s’emet de dilluns a dijous a TV3, habitualment després de la mitjanit, i amb l’estructura clàssica d’un late show. El text precisa que tots els continguts del programa, tant les intervencions del presentador com les de les persones que hi col·laboren, es caracteritzen per fer un abordatge transgressor de temes controvertits i per incorporar elements satírics, sarcàstics i irònics, propis del codi comunicatiu de l’humor.
Així, les referències a les víctimes catalanes del nazisme que van ser deportades al camp de concentració de Mauthausen es van emetre en un context en què el codi comunicatiu emprat és, inequívocament, l’humor, tot i que aquest és un tema sensible socialment.
D’altra banda, l’expressió insultant que va pronunciar un col·laborador al mateix temps que el presentador es referia a l’Amical, va donar peu a una confusió plausible que va ser aclarida en una edició posterior del programa, en què també es va reivindicar la tasca de l’Amical de Mauthausen per al conjunt de la societat.
En conseqüència, en atenció a l’unívoc propòsit comunicatiu de les referències analitzades, és a dir, la finalitat de divertir les persones teleespectadores en un context humorístic, les diferents intervencions que es mencionen no pretenen informar, sinó que són resultat de l’exercici del dret a la llibertat d’expressió que empara l’humor.
El CAC també ha analitzat el fet que els continguts esmentats van ser emesos per una televisió pública i n’ha estudiat l’encaix amb el Llibre d’estil de la CCMA, document que recull les directrius i les recomanacions que guien i orienten la producció i la difusió de continguts dels mitjans audiovisuals de la Generalitat. En aquest sentit, el CAC assenyala que els principis, les missions i els objectius de servei públic inclouen la paròdia o la sàtira com a manifestació artística del gènere d’entreteniment, i determinen com a únic límit el que la legalitat estableixi per a la llibertat d’expressió.
