El CAC demana la retirada de 16 vídeos de YouTube que promocionen tractaments no científics per curar la COVID-19
- L’informe del CAC identifica vídeos amb 340.000 visualitzacions que proposen productes no aptes per a l’ús mèdic per combatre el coronavirus, banalitzen la pandèmia i qüestionen la necessitat de les mesures de protecció, com ara el distanciament social
- Els protagonistes dels vídeos, que es presenten com a investigadors, defensen com a remei de la COVID-19 la ingestió de clorit de sodi o de diòxid de clor, utilitzats com a desinfectants, i atribueixen la manca de reconeixement de les autoritats sanitàries als interessos de la indústria farmacèutica, atès que seria un remei molt més barat.
- El president del CAC, Roger Loppacher, assenyala que aquesta desinformació pot crear falses expectatives a la població en un moment especialment sensible i pot perjudicar la tasca dels metges i de les autoritats sanitàries
- Es recomana confiar només en les informacions oficials, informar-se a través de mitjans reconeguts, contrastar les notícies i no compartir informació ni àudios no verificats
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha demanat a la plataforma d’intercanvi de vídeos YouTube la retirada de 16 vídeos que promocionen tractaments no científics per curar la COVID-19. Els vídeos, que sumen 340.000 visualitzacions, presenten suposats investigadors que asseguren haver trobat un remei a la malaltia i que atribueixen la manca de reconeixement de les autoritats sanitàries als interessos de la indústria farmacèutica, atès que el seu remei seria més barat.
L’informe del CAC, el contingut del qual ha estat revisat pel Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), mostra afirmacions de persones que es presenten com a investigadores o expertes en el camp de la medicina. Entre les substàncies que ofereixen com a efectives per curar la COVID-19 hi ha el clorit de sodi o el diòxid de clor, que, segons asseguren, cal ingerir o aspirar per acabar amb el coronavirus. La majoria dels vídeos (15 del total de 16) han estat publicats a YouTube en el mes de març, alguns fins i tot després de l’aprovació de l’estat d’alarma.
El president del CAC, Roger Loppacher, ha alertat sobre el greu perjudici que aquesta desinformació pot ocasionar en la salut de les persones. “És molt preocupant que suposats investigadors relativitzin l’abast de la pandèmia i que qüestionin la necessitat de les mesures de distanciament social. Però, sobretot, és molt greu que creïn falses expectatives sobre suposats tractaments curatius. El que necessiten els nostres investigadors i personal mèdic és tot el nostre suport i no, en canvi, desinformació que només contribueix a entorpir la seva tasca, ja de per si molt difícil”, ha dit.
Loppacher ha destacat les bones pràctiques d’algunes plataformes d’internet que, en fer una cerca sobre el “coronavirus”, mostren fonts oficials, però ha afegit que “tot i que ja estan retirant alguns continguts, les plataformes han de ser més responsables i prendre mesures per tal d’evitar allotjar la desinformació sobre una tema tan sensible en aquests moments. Des del CAC, continuarem monitorant aquests continguts i demanant-ne la retirada”.
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, considera “absolutament immoral que, en un moment d’emergència i d’enorme incertesa i tensió com el que estem vivint, es difonguin missatges i continguts d’aquest tipus. Som davant d’una pandèmia i lluitem contra un virus desconegut fins ara. Aprofitar-se d’aquesta circumstància i de la por de la gent és inacceptable”.
L’informe del CAC
L’informe analitza els continguts audiovisuals accessibles, sense cap mena de registre previ ni de verificació de la majoria d’edat de la persona usuària, a la plataforma d’intercanvi de vídeos YouTube. També s’ha analitzat la difusió d’aquests continguts mitjançant les xarxes socials, en concret de Twitter.
Els continguts d’aquests vídeos promocionen diversos productes com a curatius de la COVID-19. Així, s’afirma que el MMS, o clorit de sodi, tindria un efecte antivíric també sobre la COVID-19, unes propietats que es fan extensives a altres afeccions.
Els vídeos, sobretot mitjançant entrevistes a persones que es presenten com a suposades expertes en el camp de la medicina o com a investigadores, “expliquen” el seu suposat funcionament antivíric i atribueixen la manca de reconeixement de les autoritats sanitàries als interessos de la indústria farmacèutica, atès que seria un remei molt més barat.
En ocasions s’utilitzen diferents eines que pretenen transmetre una imatge formalment científica: un rerefons de la pantalla amb instruments científics, l’ús de conceptes mèdics o de les ciències biomèdiques, i l’aparició amb bata blanca. Finalment, alguns vídeos aporten adreces de contacte per adquirir els productes recomanats.
A redós d’aquestes afirmacions, en alguns vídeos es posa en dubte l’origen del coronavirus (amb referència a teories conspiratives en relació amb la seva propagació voluntària o involuntària des d’estaments militars) i es qüestiona la necessitat de les mesures de protecció, com ara el distanciament social.
Per exemple, el protagonista d’un dels vídeos afirma que el contagi del coronavirus es pot evitar ingerint determinades plantes i fongs medicinals. També afirma que una substància anomenada MMS, o clorit de sodi, un producte químic que segons ell es comercialitza com a desinfectant, pot curar la COVID-19, entre altres malalties greus:
“Pero el coronavirus es otra historia, como la gripe A ¿Os acordáis la gripe A? ¿Os acordáis de la plaga y de la epidemia del ébola? ¿También de esas falsas epidemias que nunca llegaron a nada y fueron un timo? Pues el coronavirus va a ser lo mismo […]
“Pero es que si pillas incluso el coronavirus, como si pillas una gripe, como si pillas un ébola u otros problemas graves, tenemos la sustancia que está prohibida para su uso médico pero no está prohibida para su venta como desinfectante, que es el MMS, el clorito de sodio activado. Con eso se soluciona en pocos días un coronavirus, un ébola en tres días, una malaria en horas.”
Recomanacions del CAC
El CAC, en aquests moments crítics per la pandèmia de coronavirus i pel confinament de la població, recomana extremar la cura amb la desinformació.
1. Confiar només en les comunicacions oficials de les autoritats: Salut, Govern, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, Govern espanyol, Comissió Europea, ajuntaments o altres institucions públiques i mèdiques.
2. Seguir només els consells i les recomanacions d’experts acreditats en l’àmbit sanitari o de fonts científiques.
3. Informar-se a través de mitjans d’informació reconeguts i amb responsabilitat editorial.
4. Fer un consum plural de mitjans de comunicació (ràdio, televisió, premsa, internet) per contrastar les notícies.
5. Abans de compartir per les xarxes socials i per les aplicacions de missatgeria instantània un missatge o un àudio rebut, hem de poder respondre aquestes preguntes per no difondre notícies falses:
Coneixem el mitjà que la publica? La notícia, l’han publicat altres mitjans o només aquest? És un enllaç o una captura de pantalla? Hem llegit la notícia sencera o només el titular? La data de la notícia és actual? En el cas d’un àudio, coneixem directament la persona que l’ha gravat o sabem d’algú que la conegui?
Vot particular concurrent a l'Acord 35/2020
Decàleg sobre fake news en relació amb el coronavirus i com detectar-les
