El CAC i la Direcció General d’Afers Religiosos presenten unes recomanacions sobre el tractament informatiu del fet religiós
- El document proposa defugir les simplificacions i els tòpics, i incorpora una guia amb els errors més comuns i les propostes per evitar-los
- Xirgo afirma que el document és un exemple més de la preocupació del CAC perquè els mitjans audiovisuals s’apropin a la realitat social
- El text convida a tractar amb cura conceptes com fonamentalisme religiós i aporta informació detallada sobre la realitat de 12 de les confessions amb més presència a Catalunya
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Direcció General d’Afers Religiosos del Govern de la Generalitat han elaborat unes recomanacions adreçades als periodistes sobre el tractament informatiu del fet religiós. El document proposa defugir les simplificacions i els tòpics, i incorpora una guia amb els errors més comuns i les propostes per evitar-los.
Les Recomanacions sobre el tractament informatiu del fet religiós als mitjans de comunicació han estat presentades en un acte en què han participat el president del CAC, Xevi Xirgo, la consellera secretària del CAC, Laura Pinyol, el secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Oriol Duran, i el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol. L’acte ha tingut lloc avui, 24 d’octubre, al Palau Centelles.
Xirgo ha afirmat que “aquest document és un exemple més de la preocupació del Consell perquè els mitjans audiovisuals s’apropin a la realitat social i se suma a la trentena de recomanacions que ha publicat el CAC, en què ha abordat temes tan diversos com el tractament informatiu de l’anorèxia, la violència masclista, la salut mental, la prostitució o els continguts audiovisuals sobre les vacunes de la Covid-19”.
Duran ha dit que “en un moment en què els extremismes i la polarització atien els odis, hem de ser especialment curosos per evitar equívocs, i fomentar tractaments que evitin l’odi i la discriminació. Els mitjans i els periodistes necessiten eines per evitar caure en errors i tòpics, d’aquí la importància d’aquest document. Una eina preparada entre el CAC i la Direcció General d’Afers Religiosos per ajudar el periodisme, però que també és una recomanació per a qualsevol ciutadà”.
Armengol ha assenyalat: “L’eclosió del pluralisme religiós a Catalunya s’ha produït de manera accelerada i en poc temps, i els professionals dels mitjans no coneixen prou aquesta realitat. Eines com aquesta guia són imprescindibles”.
Pinyol, que ha presentat les recomanacions, ha afirmat: “Aquesta nova edició és una posada al dia de les primeres Recomanacions que correspon a l’exigència d’un coneixement més profund sobre el fet religiós. Amb aquesta publicació, el CAC vol posar a disposició dels professionals del periodisme una eina precisa i rigorosa per informar de les religions des del respecte i amb la voluntat de conferir una visió més enriquidora de la dimensió social i cultural que tenen les diferents confessions entre els ciutadans que les professen. Una realitat que no s’assembla gens a la que teníem fa vint anys, però que ens parla d’una Catalunya més plural i més diversa”.
El document inclou dades sobre la pràctica religiosa a Catalunya, segons les quals el 66,9% de la població catalana considera que és molt o bastant important disposar d’algun coneixement sobre la diversitat religiosa. També que Catalunya disposa de 7.291 centres de culte de 15 confessions religioses diferents, dels quals el 79% pertanyen a l’Església catòlica.
La part referida a les recomanacions inclou 17 entrades adreçades als periodistes per millorar la cobertura informativa del fet religiós. Entre les recomanacions, es proposa defugir les simplificacions i els tòpics, tenir en compte les especificitats de cada confessió religiosa i conèixer els calendaris respectius. També es demana tenir cura a l’hora de parlar de fonamentalisme religiós, ja que, segons s’assenyala, no es pot etiquetar de fonamentalista una persona o una comunitat pel sol fet de seguir un decàleg determinat, ni es pot catalogar de sectària tota confessió que no sigui majoritària.
El document demana tenir en compte les diferències entre religions, ja que, si bé la confessió catòlica ha reduït de manera sensible el nombre de seguidors, altres tradicions estan experimentant un creixement en els darrers temps, com ara les diferents esglésies evangèliques o el budisme. Igualment, cal tenir en compte el factor generacional, segons el qual a Catalunya els catòlics són majoritàriament persones de més edat, mentre que en altres creences, els joves tenen la religió com un factor identitari important.
Així mateix, en l’apartat d’especificitats de la pràctica periodística, el document demana tenir en compte les diferents estructures de cada confessió. En concret, s’assenyala que mentre l’Església catòlica disposa d’un únic portaveu oficial, en altres confessions no existeix aquesta centralització. En conseqüència, es pot parlar de l’Església catòlica, però no de l’església evangèlica, que no existeix perquè hi ha un conjunt d’esglésies evangèliques, que no tenen una organització comuna.
El document inclou un apartat amb els errors comuns, els prejudicis i els estereotips més estesos en matèria de fet religiós. Per exemple, assenyala que l’islamisme és un moviment politicoreligiós, a diferència de l’islam, que és una religió.
Així mateix, quan s’informa que s’ha obert una església al barri, cal tenir en compte que la paraula església s’associa només a algunes branques del cristianisme, però que en el cas de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies cal parlar de capelles i en el cas de l’hinduisme, de centres. Quan es fa referència a l’islam, s’anomenen oratoris o mesquites, −si l’edifici inclou un minaret. Així mateix, en el judaisme hi ha sinagogues, en el sikhisme, gurdwares i en els Testimonis Cristians de Jehovà, sales del regne.
El document inclou un annex amb una fitxa tècnica de cadascuna de les 12 confessions religioses amb més presència a Catalunya: budisme, Església Adventista del Setè Dia, Església catòlica, Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, esglésies evangèliques, esglésies ortodoxes, fe bahá’í, hinduisme, islam, judaisme, sikhisme i Testimonis Cristians de Jehovà.
Taula rodona
L’acte ha inclòs una taula rodona, moderada pel periodista Xavier Graset, en què han participat la periodista especialitzada en religió Míriam Díez, la consultora de comunicació Míriam Hatibi i el portaveu de la comunitat sikh Gagandeep Singh.
Recomanacions sobre el tractament informatiu del fet religiós als mitjans de comunicació
