El CAC premia un treball de recerca sobre nous sistemes d’audiodescripció interpretatius per a persones amb discapacitat visual
- L’autora, Floriane Bardini, posa a prova dues noves tècniques d’audiodescripció, una que incorpora el relat de les tècniques cinematogràfiques i una altra, la narració dels fets, per comprovar si aporten una experiència enriquida
- El segon premi és per a un treball que analitza la cobertura per part de Televisa de la desaparició de 43 estudiants a Mèxic
- El president del CAC, Xevi Xirgo, destaca que per a un organisme regulador la recerca és un element indispensable per disposar de coneixement estratègic sobre el sector
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha atorgat el primer guardó dels XXXIII Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual a Floriane Bardini pel treball “La transposició del llenguatge cinematogràfic en l’audiodescripció i l’experiència fílmica de les persones amb discapacitat visual”.
El premi l’ha lliurat avui, 7 d’abril, el president del CAC, Xevi Xirgo, en un acte que ha tingut lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, en el marc de la XIII Jornada de Recerca de la Societat Catalana de Comunicació. En l’acte hi ha participat també la vicepresidenta del CAC, Rosa Maria Molló, responsable de la Comissió de Recerca del Consell.
Xirgo s’ha congratulat que l’acte de lliurament dels Premis CAC a la investigació hagi recuperat la presencialitat, després que l’edició de l’any passat es fes de manera telemàtica a causa de la pandèmia. En relació amb els Premis, el president del CAC ha destacat la importància de la recerca i ha dit: “És un àmbit rellevant, perquè, per a un organisme regulador com el nostre, és del tot indispensable disposar de coneixement estratègic sobre el sector de la comunicació i, en especial, sobre el sector audiovisual, abans de prendre decisions i adoptar acords”.
Xirgo ha afegit: “Per al CAC, l’àmbit de la recerca en comunicació és, des dels seus inicis, una de les àrees essencials. I la nostra voluntat és que ho continuï sent. Per tant, la impulsarem amb tota l’ambició que es requereix.”
Per la seva part, Molló ha afirmat: “La investigació es part essencial del progrés de qualsevol societat. Pel CAC, tenir uns premis d´investigació com aquests es un orgull però també un deure. Apostar per la recerca vol dir que apostem pel coneixement i la reflexió. Vol dir que volem entendre millor les situacions i els reptes als que ens enfrontem com a individus i com a societat”.
La vicepresidenta del CAC s’ha adreçat als investigadors i ha dit: “Des del CAC, amb aquests premis, posem els instruments que tenim al nostre abast, a disposició de la nostra comunitat científica, a la vostra disposició, perquè continueu treballant en aquesta tasca sempre inacabable d´ajudar-nos a entendre millor la realitat que ens envolta”.
El treball que ha rebut el primer premi analitza dues propostes d’audiodescripcions de pel·lícules per a persones amb discapacitat visual que incorporen elements interpretatius, amb l’objectiu d’afegir emocions i una experiència enriquida. En concret, el treball parteix de l’audiodescripció convencional, en què la veu en off es limita a descriure el que apareix en imatge, i posa a prova dues propostes: una amb elements de descripció de les tècniques cinematogràfiques i una altra amb una interpretació més narrativa.
Les propostes van ser analitzades mitjançant pel·lícules concretes per part d’un grup de persones amb discapacitat visual, que van explicar les seves reaccions als nous sistemes d’audiodescripció interpretatius. Les conclusions principals van ser, en primer lloc, que l’audiodescripció convencional, malgrat que no atribueix al llenguatge cinematogràfic el paper central que té en la pel·lícula, aconsegueix proporcionar-hi un accés satisfactori. En segon lloc, que les audiodescripcions interpretatives, tot i que transgredeixen la normativa d’accessibilitat en vigor, també aconsegueixen l’objectiu de proporcionar un accés satisfactori a la pel·lícula. I, a més, que les audiodescripcions interpretatives proporcionen una experiència immersiva en la pel·lícula millor que amb l’audiodescripció convencional.
El treball, premiat amb 5.000 euros, és la tesi doctoral de Bardini, que ha estudiat a la Universitat de Vic.
Segon premi
Així mateix, s’ha lliurat un segon premi a Fernanda Elizabeth Ramírez pel treball “La responsabilidad social de los medios de comunicación en situación de crisis. Análisis el tratamiento deontológico del caso Ayotzinapa (México) en Noticieros Televisa”. L’autora, que estava a Mèxic, ha presentat el seu treball mitjançant un vídeo.
El treball analitza el tractament informatiu de la principal cadena de televisió mexicana, Televisa, sobre el cas de la desaparició de 43 estudiants ocorregut el 2014. L’autora examina si la cadena va complir o no amb els principis ètics del periodisme, a partir de l’anàlisi de contingut de peces informatives, la identificació de frames, la correlació amb codis deontològics i entrevistes a familiars de les víctimes. L’autora conclou que Televisa va seguir l’agenda marcada per l’Administració i no va complir amb l’objectiu de proporcionar informacions veraces, rigoroses i responsables èticament.
El treball, premiat amb 2.000 euros, és la tesi doctoral de Ramírez, que ha estudiat a la Universitat Pompeu Fabra.
Dues mencions especials
El jurat ha atorgat dues mencions especials, la primera a Gemma Palà Navarro pel treball “La construcció del relat periodístic de TV3 sobre el procés sobiranista de Catalunya (2014-2017). De la consulta del 9-N al referèndum de l’1-O”. La menció suposa rebre un diploma acreditatiu.
L’estudi se centra a analitzar el tractament mediàtic que va fer TV3 del procés sobiranista, en relació amb el 9-N de 2014 i l’1-O de 2017. La metodologia utilitzada combina l’anàlisi de contingut des de la perspectiva del framing amb les entrevistes semiestructurades a responsables de redacció i d’edició dels programes, per tal d’establir quin va ser el context de producció informativa i quins criteris i decisions de redacció van condicionar el relat periodístic.
La segona menció especial ha estat per a Paola Lagos Labbé pel treball “La imagen bisagra. Representación de los intersticios narrativos, visuales y sonoros en los diarios documentales de David Perlov: Diary (1973-1983), Updated Diary (1990-1999) y My Stills (1952-2002)”.
L’autora estudia les estratègies narratives, estètiques i formals que l’artista brasiler-israelià David Perlov desenvolupa en els seus diaris documentals. La investigació explora les retòriques que utilitza l’artista per construir la seva memòria i representar el desarrelament i el desplaçament. La tesi delimita el concepte d’imatge frontissa per simbolitzar els passatges, les relacions i les tensions entre vida i art, privat i públic, passat i present o desterrament i retorn, entre d’altres.
- Primer premi: La transposició del llenguatge cinematogràfic en l’audiodescripció i l’experiència fílmica de les persones amb discapacitat visual.
- Segon premi: La responsabilidad social de los medios de comunicación en situación de crisis. Análisis el tratamiento deontológico del caso Ayotzinapa (México) en Noticieros Televisa.
- Menció especial: La construcció del relat periodístic de TV3 sobre el procés sobiranista de Catalunya (2014-2017). De la consulta del 9-N al referèndum de l’1-O.
