El CAC reclama que l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual fomenti més producció en llengua catalana
- El Consell demana fer efectiva la diversitat cultural i que el 50% de la quota d’obres en llengües de l’Estat espanyol en els serveis televisius a petició sigui específicament en català, basc o gallec
- El CAC proposa incrementar del 5 al 10% la quota de finançament d’obres europees per als serveis de televisió a petició, com Netflix o HBO, en la línia d’altres països europeus
- El CAC reivindica més competències en relació amb les plataformes d’intercanvi de vídeos per a una millor defensa dels infants i adolescents davant continguts perjudicials
- El CAC constata que diverses disposicions de l’Avantprojecte afecten competències exclusives de la Generalitat de Catalunya
El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat un acord amb al·legacions a l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual, que pretén transposar la Directiva 2010/13/UE. Aquesta directiva europea, aprovada el novembre del 2018, suposa actualitzar la normativa audiovisual incorporant en l’àmbit subjectiu de la regulació els serveis televisius a petició, com ara Netflix o HBO, i les plataformes d’intercanvi de vídeos, com ara YouTube.
En les al·legacions, el CAC constata la necessitat d’incorporar en la versió definitiva d’aquesta proposta un nou enfocament que reflecteixi la diversitat cultural i lingüística interna de l’Estat espanyol. En aquest sentit, es considera que caldria preveure mesures concretes en relació amb la producció i promoció de les llengües oficials altres que la llengua castellana.
D’aquesta manera, pel que fa a l’obligació de finançament d’obra europea, el Consell proposa incrementar del 5 al 10% la quota de finançament d’obres europees per als serveis de televisió a petició, com Netflix o HBO, en la línia d’altres països europeus. En el cas de les televisions lineals, el CAC proposa mantenir el sistema vigent, del 5% per a les televisions privades i del 6% per a les públiques.
Així mateix, demana fer efectiva la diversitat cultural i que el 50% de la quota d’obres en llengües de l’Estat espanyol es destini a obres audiovisuals en català, basc o gallec, atesa la situació de precarietat d’aquestes llengües en l’àmbit audiovisual, o, com a mínim, un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials.
D’altra banda, es reclama una presència mínima de la llengua catalana en el catàleg dels serveis televisius a petició. Segons l’avantprojecte, aquests serveis hauran de garantir una quota mínima del 30% del seu catàleg en obres audiovisuals europees i, d’aquesta quota, el 50% haurà de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües de les comunitats autònomes.
El CAC subratlla que l’avantprojecte no introdueix cap percentatge concret per a llengües cooficials altres que la castellana. Per tant, reclama que, del 50% esmentat reservat a llengües oficials a l’Estat Espanyol, el 50% sigui per al català, el basc o el gallec, atesa la situació de precarietat d’aquestes llengües en l’àmbit audiovisual, o, com a mínim, un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials.
En relació amb la prominència d’aquestes obres (és a dir, que apareguin de manera destacada), el CAC demana que l’avantprojecte defineixi, tal com faculta la Directiva, els continguts de servei públic i els continguts en català, basc o gallec, com a continguts d’interès general, ja que contribueixen i són reflex de la diversitat cultural i, per tant, aquests continguts haurien de tenir prominència en els serveis a petició.
Així mateix, el CAC considera que l’avantprojecte hauria de preveure que els catàlegs dels serveis de vídeo a petició incorporessin les versions ja doblades o subtitulades al català de les seves obres.
Afectacions competencials
El CAC considera també que diverses disposicions de l’avantprojecte se superposen amb competències exclusives de la Generalitat pel que fa a l’àmbit audiovisual.
En relació amb l’organització dels prestadors del servei públic audiovisual, l’avantprojecte preveu una regulació detallada respecte dels òrgans de governança i gestió del servei públic de comunicació audiovisual (mandats marc, contractes programa, etc.) que contradiu el que preveu l’article 146.1a de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’organització de la prestació dels servei públic de comunicació audiovisual.
El CAC proposa que es faci una regulació de mínims, com correspon a la finalitat d’una norma bàsica, respectuosa amb la capacitat legislativa del Parlament de Catalunya.
En relació amb els mitjans de comunicació televisius i radiofònics comunitaris, el CAC destaca també que aquesta és una competència exclusiva de la Generalitat i posa en dubte la previsions de l’avantprojecte, ja que no té en compte l’existència d’una amalgama de serveis, en què conflueixen aquells que són, pròpiament, serveis comunitaris sense ànim de lucre, i els que, sota el pretext dels serveis comunitaris, actuen com a prestadors sense títol de caràcter comercial.
Més competències per al CAC
En les al·legacions, el CAC fan palesa també la necessària col·laboració, que preveu i promou la Directiva, entre les diferents autoritats audiovisuals independents existents a l’Estat, per tal d’assolir els objectius que es persegueixen. En aquest sentit, el CAC expressa la necessitat d’establir el principi de col·laboració entre les diferents autoritats com un eix bàsic de relació.
En concret, es posa en relleu que les tasques realitzades i l’experiència assolida en aquests darrers anys per institucions com el CAC permeten aportar coneixements, especialment en matèria de protecció de les persones menors d’edat, discurs d’odi, publicitat encoberta, desinformació o alfabetització mediàtica.
En conseqüència, i seguint l’exemple de la Llei 36/1985, de 6 de novembre, per la qual es regulen les relacions entre la institució del defensor del poble i les figures similars en les diferents comunitats autònomes, caldria que es preveiés una actuació concertada entre les autoritats reguladores independents existents a l’Estat espanyol en matèria de supervisió i control dels serveis de comunicació audiovisual lineal i a petició, i les plataformes d’intercanvi de vídeos.
Finalment, seguint l’esperit de cooperació entre reguladors i atès que a l’Estat les competències en matèria audiovisual estan atribuïdes a diferents autoritats reguladores independents, es considera convenient incorporar a l’avantprojecte una disposició final que estableixi que la CNMC i les autoritats reguladores independents creades com a tals a l’Estat espanyol han d’establir mecanismes de participació en l’European Regulators Group for Audiovisual Media Services (ERGA).
L'acord ha estat aprovat pel Ple del CAC per tres vots a favor i un en contra.
