David Fernández Quijada (European Broadcasting Union) afirma que cal avaluar els mitjans públics per la difusió de valors i no per l’audiència aconseguida

• El manager of Media Intelligence Service de l’European Broadcasting Union (EBU) considera que la legitimitat dels mitjans públics depèn de si aporten informació que serveixi a la ciutadania per prendre decisions
   
• David Fernández Quijada proposa que el finançament dels mitjans públics es deslligui dels pressupostos anuals i que tingui una planificació a mig i llarg termini
   
• El president del CAC demana “refundar i rellançar la CCMA per aconseguir un servei públic audiovisual sostenible, viable, de qualitat i que continuï sent referència per als ciutadans”
   
• Roger Loppacher urgeix un nou marc normatiu per promoure l’oferta i producció audiovisual en català alhora que es regulin els serveis audiovisuals a petició i les plataformes d’intercanvi de vídeos

El manager of Media Intelligence Service de l’European Broadcasting Union (EBU), David Fernández Quijada, ha afirmat que cal avaluar els mitjans públics europeus per la difusió de valors útils per a la ciutadania i no per l’audiència aconseguida. Així mateix, ha demanat un millor finançament per al sector públic audiovisual, que li permeti una planificació a mig i llarg termini.

Fernández Quijada ha participat avui, 26 de gener, en la 42a sessió del Fòrum de la Comunicació, organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en format webinar, amb la ponència “La tempesta perfecta sobre el servei públic audiovisual”.

El cap de la unitat d’investigació de mercats de l’EBU ha explicat que el mercat audiovisual està sotmès a una transformació sense precedents a causa de la digitalització, que, segons la seva opinió, ha estat més intensa que altres mercats, com ara el sector de les telecomunicacions o el sector minorista.

“Estem en una situació en què l’augment de la competència en el sector audiovisual ha estat brutal. Per tant, és normal que hagin baixat les audiències de manera molt intensa perquè hi ha molts més actors per repartir-se el pastís”, ha dit.

“El problema que ens trobem, a l’hora de legitimar la despesa que es fa en el sector públic, és que donem massa importància a la quota de pantalla que obtenen. D’entrada, cal subratllar que si tenen una quota de pantalla alta pot dependre de la falta d’encerts dels privats. L’important és saber si el sector públic té un rol i un impacte en la vida de les persones”, ha assenyalat.

Fernández Quijada ha explicat que diversos països, com Itàlia, Alemanya o Suïssa, pregunten als ciutadans si els serveis públics compleixen o no amb els objectius i ha explicat que realitzar aquesta avaluació de manera sistemàtica és relativament senzill perquè es basa en sistemes d’enquesta i que per tant és metodològicament viable.

Pel que fa al finançament, Fernández Quijada, ha explicat que els mitjans públics han vist com en el darrers anys els seus ingressos s’han estancat, a diferència de les grans tecnològiques mundials. “Pel que fa als mitjans públics de les 66 organitzacions enquadrades en l’EBU, aquestes tenen uns ingressos totals de 36.000 milions d’euros anuals, que en els darrers cinc anys han experimentat una reducció del 0,1% nominal o del 5,8% si es descompte la inflació”

El responsable de l’EBU ha destacat que el servei públic ha d’entendre que els prestadors nacionals privats no són l’enemic a batre sinó que el veritable competidor són les grans empreses de continguts d’abast mundial, bàsicament dels Estats Units. “Crec que Europa està perdent aquesta carrera”, ha assegurat.

Fernández Quijada ha demanat un canvi en el marc financer del sector públic: “Ha de ser un marc estable, i que per tant no depengui dels pressupostos anuals per tal de poder fer una planificació a mig o llarg termini. També cal garantir la independència dels poders econòmics i especialment dels polítics. I, finalment, el finançament públic ha de ser justificable i ha d’haver una rendició de comptes”.

Consultat en el col·loqui sobre si una solució seria un increment de la col·laboració entre els sectors públic i privat, el ponent ha apostat per aquesta via, i ha demanat, a més, un canvi regulatori, que permeti a les empreses públiques una certa agilitat jurídica. “Una empresa audiovisual privada pot obrir una seu a Holanda per tenir beneficis fiscals però en canvi una pública no pot, excepte, és clar, si és holandesa. No es tracta de tenir menys regulació sinó que els públics tinguin una regulació més àgil”, ha explicat.

Consultat sobre l’opció de col·laboració entre els diversos serveis públics europeus per fer front a les grans plataformes estadounidenques, Fernández Quijada ha dit: “Hem vist algunes iniciatives, com produccions entre la RAI i France Televisions, però històricament les coproduccions europees no han funcionat massa bé, més enllà de productes com Euronews, que té èxit a Brussel·les però no en el conjunt d’Europa. Crec a que Europa continuarem amb productes locals mentre que els Estats Units, que tenen un mercat enorme i una única llengua, seguiran fent produccions d’abast mundial”, ha dit.

Refundar i rellançar la CCMA

El ponent ha estat presentat pel president del CAC, Roger Loppacher, qui ha destacat que els mitjans públics són garantia de qualitat democràtica, de pluralisme polític i social i de cohesió social. “Però crec que també hem de destacar que són garantia de rigor informatiu i de pluralitat de veus en l’àmbit digital davant l’amenaça de les informacions falses”, ha dit.

“En moments com l’actual, disposar d’informació rigorosa, experta i contrastada és vital per fer front a la pandèmia que estem vivint. I la majoria dels mitjans, i molt especialment els públics, i reconeixent que sempre hi ha marge de millora, estan complint una funció indispensable de servei públic”, ha exposat.

Loppacher ha subratllat que Televisió de Catalunya ha esdevingut, i encara més amb la pandèmia, en una peça cabdal del sistema comunicatiu català. “Tanmateix, la multiplicació de l’oferta i un canvi d’hàbits de consum que ha coincidit, a més, amb una important reducció dels ingressos, ha impactat amb força al mitjà”, ha assenyalat.

Així doncs, el president del CAC ha demanat “refundar i rellançar la CCMA per aconseguir un servei públic audiovisual sostenible, viable, de qualitat i que continuï sent referència per als ciutadans”. La manera de fer-ho va ser explicada en el Llibre blanc de l’audiovisual i consisteix en assegurar un finançament adequat per als mitjans públics i destinar els nous recursos a produir una oferta de continguts competitiva, adreçada a públics estratègics, especialment els més joves pel que fa a la ficció. “Continguts, en definitiva, capaços d’atreure grans audiències”, ha conclòs.

“Una feina, crec imprescindible, doncs, que ha d’anar acompanyada d’una necessària i urgent modificació de la normativa audiovisual per adaptar-la a la Directiva europea i al nou panorama audiovisual”, ha dit.

El president del Consell urgeix un nou marc normatiu per promoure l’oferta i producció audiovisual en català alhora que es regulin els serveis audiovisuals a petició i les plataformes d’intercanvi de vídeos.