Dues dones dirigiran la revista de recerca Quaderns del CAC, que enguany presenta el número 48, dedicat a la comunicació de riscos
• Amparo Huertas Bailén i Sara Suárez Gonzalo dirigiran la revista que serveix de pont entre el CAC i la comunitat universitària
• El president del CAC, Xevi Xirgo, diu que la recerca i la innovació són activitats imprescindibles per millorar les capacitats del Consell per supervisar el sector audiovisual català
• La vicepresidenta del CAC i responsable de l’àmbit de recerca, Rosa Maria Molló, diu que el relleu en la direcció ha estat una oportunitat per corregir un dèficit històric, atès que la revista no havia tingut mai una dona al capdavant
• El nou número de Quaderns del CAC compta amb Bernardo Díaz Nosty com a ploma convidada, amb un estudi sobre la mirada de les corresponsals estrangeres en la Guerra Civil espanyola
Les investigadores Amparo Huertas Bailén i Sara Suárez Gonzalo dirigiran de manera conjunta la revista de recerca de la comunicació Quaderns del CAC. És el primer cop que una dona, en aquest cas un tàndem de dues, dirigeix la publicació, que és un dels principals ponts entre el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la comunitat universitària. El CAC, amb la designació d’aquestes dues acadèmiques, ha volgut unir la complementarietat dels seus àmbits d’expertesa respectius, però, molt fonamentalment, la mirada de dues generacions de recercaires, imprescindible en aquest moment de transformació que viu el sector de l’audiovisual.
El nomenament de les dues codirectores ha estat oficiat en l’acte de presentació del darrer número de la revista, el 48. La presentació s’ha dut a terme ahir, 29 de novembre, al Palau Robert. El número 48 inclou un monogràfic dedicat al tema “Comunicació de riscos, de crisis i de conflictes”. La revista, que actualment té una edició anual, es publica des del 1998.
El president del CAC, Xevi Xirgo, ha dit: “El CAC té un compromís històric amb la recerca des del moment de la fundació de l’organisme ara fa 22 anys. Ho fem perquè la recerca i la innovació són activitats imprescindibles per millorar les nostres capacitats a l’hora de fer allò que ens toca fer, la supervisió del sector audiovisual català. La recerca és una condició necessària prèvia per posar al dia els recursos necessaris per fer la feina ben feta”.
La vicepresidenta del CAC i responsable de l’àmbit de la recerca, Rosa Maria Molló, ha dit: “La marxa del fins ara director, Emili Prado, va ser un problema, però també una oportunitat de corregir un desequilibri que, per desgràcia, es dona massa sovint en tots els àmbits, atès que Quaderns del CAC no havia tingut mai una dona al capdavant. A més, em semblava important que la revista pogués visibilitzar el que està passant als nostres centres de recerca: investigadors que estan al final de la seva carrera, amb una experiència i una mirada específiques, i investigadors i investigadores més joves atrapats en el maleït embut generacional”.
Per la seva part, Huertas ha dit que assumeix la proposta de codirecció com un repte. “Conec la revista com a lectora i hi he pogut trobar, juntament amb els meus alumnes, material per fer recerca. Quaderns del CAC aviat farà 25 anys i crec que és el moment de donar-li una empenta i situar-la en l’àmbit estatal i internacional.”
Suárez ha dit: “Assumeixo el repte amb tota la il·lusió i l’interès. Considero que cal consolidar i fer créixer la revista dins i fora de l’àmbit purament acadèmic per tal que esdevingui un instrument útil per a la societat”.
L’acte de presentació ha comptat amb una ponència del periodista i investigador Bernardo Díaz Nosty, que ha estat la ploma convidada en la publicació. Díaz Nosty, que recentment ha publicat el llibre Periodistas extranjeras en la Guerra Civil, ha escrit per a la revista del CAC un article amb un extracte del seu llibre corresponent a les actuacions de les corresponsals a Barcelona.
L’autor ha dit: “La Guerra Civil va ser coberta per gairebé dues-centes periodistes i la majoria van passar per Barcelona. Les periodistes van narrar el que veien amb una sensibilitat diferent, que no apareixia de la mateixa manera en les plomes masculines. Es pot veure que hi va haver una empatia cap a les altres dones, els infants i, en definitiva, la part més feble de la societat. Les dones periodistes no estaven tant per la política o pels fronts militars, sinó que retrataven la rereguarda. Per primer cop es van bombardejar ciutats, de manera que les víctimes van ser civils”.
També hi ha assistit el catedràtic i director del GRISS Emili Prado Pico, que des del 2015 ha dirigit la revista Quaderns del CAC. Tant el president com la vicepresidenta han agraït la seva tasca en els darrers 7 anys al capdavant de la revista.
El número 48 de Quaderns del CAC inclou articles referits al tema monogràfic de Bernardo Díaz Nosty, Jordi Farré Coma, C.S.H.N Murthy, Jaume Doménech-Beltrán, Sergi Xaudiera i Gemma Palà.
Dades biogràfiques:
Amparo Huertas Bailén (Almoradí, Alacant, 1965) és llicenciada i doctora en Ciències de la Informació (Periodisme) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), així com professora titular del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat en aquesta universitat. També forma part de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual, associació impulsada pel CAC. Des del 2016, dirigeix l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB), on coordina el Grup Internacional d’Estudis sobre Comunicació i Cultura, i des del 2020 és responsable de la Càtedra UNESCO de Comunicació.
A l’inici de la seva trajectòria professional es va dedicar al periodisme, com a col·laboradora a El Periódico de Catalunya i El País, per bé que des del 1990 se centra en la docència universitària i la investigació.
La seva línia de treball és l’estudi de les audiències. Els sistemes de mesurament de les audiències va ser el seu primer focus d’interès, però gran part del seu treball, amb una perspectiva qualitativa, s’ha adreçat a entendre el paper de l’oferta mediàtica i cultural en els processos migratoris (hibridacions culturals: manteniment dels vincles amb les arrels culturals i adaptació al nou entorn de convivència).
Actualment dirigeix dos projectes de recerca: “La comunitat xinesa davant el discurs d’odi durant la pandèmia de la Covid-19” (2022), finançat per l’Institut Català Internacional per la Pau Diàleg, i “Brasil-Espanya per a la innovació docent en comunicació inclusiva” (2021-2023), amb l’ajut de la Fundació Autònoma Solidària UAB.
Ha publicat els llibres La audiencia investigada (Gedisa, 2002) i Yo soy audiencia: ciudadanía, público y mercado (Editorial UOC, 2015). Col·labora amb el Center for Intercultural Dialogue (Washington, USA) i amb el grup de recerca IC3 (Interculturalidade, cidadania, comunicação e consumo ESPM-Sao Paulo, Brasil).
Sara Suárez Gonzalo (Vigo,1992) és graduada en Comunicació (Universidade de Vigo) i el 2014 va cursar un màster de Recerca en Comunicació Social al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on després va fer, també, la seva tesi doctoral (Big data, poder y libertad), gràcies a la qual va rebre el XXXI Premi CAC a la recerca i el YERUN Research Mobility Award.
Des de llavors, a banda de desenvolupar la seva carrera acadèmica com a investigadora i docent, ha treballat en diverses institucions públiques i privades, com ara el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la Unitat de Comunicació i Marca d’ESADE, el CAC o el centre de recerca i consultoria Eticas Research and Consulting.
Actualment és investigadora postdoctoral Juan de la Cierva en el grup de recerca Communication Networks and Social Change de l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professora als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la mateixa universitat. Abans ha tingut altres dos contractes postdoctorals: a la UPF i a la UCLouvain (Bèlgica).
La seva recerca se centra en les implicacions socials i polítiques de les noves tecnologies digitals basades en el processament de dades massives (big data, intel·ligència artificial, algorismes…) amb especial interès en els seus efectes sobre la democràcia, la justícia social i els drets fonamentals. Ha publicat i ha compartit els resultats del seu treball en revistes i conferències de prestigi reconegut i ha participat en diversos projectes de recerca.
Presentació del número 48 de la revista Quaderns del CAC
