Els punts febles en la paritat dels mitjans: la informació esportiva, l’econòmica i la política, els tertulians recurrents i les dones de més de 50 anys
- L’informe anual que elabora el CAC amb motiu del 8M mostra quins són els aspectes que impedeixen aconseguir una presència paritària de les dones en les ràdios i les televisions
- La vicepresidenta del CAC i responsable de l’àmbit de gènere, Laura Pinyol, diu que “som lluny de la paritat en els informatius on l’esforç per la representació de les dones sembla haver trepitjat el fre”
- La presència de les dones es manté com a minoritària en el conjunt de la programació de tots els mitjans analitzats, amb l’excepció del SX3, amb un 57,9% de dones
L’informe anual del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la presència de les dones en les ràdios i televisions principals mostra que hi ha un cert estancament pel que fa a la seva presència en la programació i identifica quins són els punts concrets que frenen la igualtat home-dona: la informació esportiva, l’econòmica i la política, els tertulians masculins recurrents i la invisibilització de les dones de més de 50 anys en els equips de programes informatius.
Es tracta de l’informe Les dones en els mitjans lineals: presència i discurs. Any 2025, que va ser aprovat ahir, 4 de març, en el Ple del Consell. Tot i que el Consell elabora des de fa 20 anys informes sobre la presència de la dona, en aquest cas es tracta del segon lliurament d’un nou format, amb periodicitat anual, que es presenta amb motiu del Dia Internacional de les Dones (8 de març).
L’informe analitza els mitjans següents: TV3, 33, SX3, Esport3, TVE Catalunya, La2Cat, betevé, Catalunya Ràdio i RAC1. El Consell ha analitzat la totalitat de la programació de l’any 2025 (informació i programes, però no la publicitat).
La vicepresidenta i responsable de l’àmbit de gènere del CAC, Laura Pinyol, ha dit: “A banda de felicitar les direccions de programes per haver assumit la paritat tècnica a les tertúlies, on la decisió de repartir representació entre homes i dones té un efecte directe i immediat, no podem donar per bons uns resultats que en la informació general deixa la paritat molt lluny de la desitjada amb l’estancament entorn d’un 35% quan es tracta política, i al voltant d’un 30% quan es recullen veus autoritzades o professionals”.
“Seguim veient que en la majoria de mitjans les dones continuen sent molt majoritàries quan només són veus ocasionals, és a dir, testimonis o víctimes que reforcen el paper passiu i circumstancial en les notícies de caràcter general. Sembla que l’interès i l’exigència per les dones hagi trepitjat el fre”, ha afegit.
La principal conclusió de l’estudi del CAC és que la presència global de les dones continua sent minoritària en la programació dels mitjans esmentats, amb l’excepció del canal infantil i juvenil SX3, on es va registrar un 57,9% de presència de dones. Per a la resta de mitjans, la presència de les dones va estar al voltant del 40%. A TV3, el canal amb més audiència, es va situar en el 36,9%. La xifra més baixa per a un canal generalista va correspondre a RAC1, amb un 28,0% de dones en el conjunt de la programació, mentre que la xifra absoluta més baixa (de mitjans generalistes i especialitzats) la va presentar el canal Esport3, amb el 21,5%.
La visibilitat de les dones no va ser homogènia en el conjunt de la programació: hi va haver una bretxa en els informatius i en els esports, mentre que les xifres de presència de les dones van millorar relativament en els formats d’entreteniment.
Així, doncs, es constata que un dels punts febles per a la paritat va ser la informació. En tots els mitjans s’hi observa un retrocés de les xifres concretes de la informació en relació amb el conjunt de la programació. La presència de les dones en la informació es va situar entre el 26,4% de RAC1 i el 37,7% de TVE Catalunya.
La programació esportiva es va mantenir, tots i els avenços dels darrers anys, com el pol principal de desigualtat.
En les tertúlies d’actualitat política i social, s’hi van assolir marges paritaris, on va destacar de manera positiva betevé, amb el 49% de dones. Però, alhora, l’informe va identificar un biaix amb el nucli recurrent de les persones que hi participen, que estava, en general, masculinitzat. És a dir, una anàlisi més detallada de les 10 persones tertulianes més reclamades al llarg de l’any per cada mitjà permet veure que les dones només van representar al voltant del 30% de les persones tertulianes consolidades i, per tant, els homes van aparèixer amb una imatge de més solvència. L’excepció va ser Catalunya Ràdio, on les dones i els homes del nucli recurrent de les tertúlies van tenir el mateix pes.
Pel que fa als equips de programes ¾la distribució entre homes i dones que apareixen en pantalla pel que fa a la televisió o en antena pel que fa a la ràdio¾, els resultats són diversos: un grup principal de mitjans (TV3, SX3, TVE Catalunya, La2Cat i betevé) va apostar per configurar els seus equips professionals de manera paritària o fins i tot superior en favor de les dones, com és el cas de TVE Catalunya, on el 70,4% dels professionals van ser dones.
En canvi, la resta de mitjans van fer una selecció de personal menys ambiciosa pel que fa a la paritat. Catalunya Ràdio va tenir un 33,6% de dones professionals que surten per antena, el 33 va tenir un 20,8% de dones en pantalla, RAC1 va registrar un 20,6% i, a l’últim, Esport3 va comptar amb el 15,5%.
Paper de les dones: es manté l’estereotip de la salut i l’educació
L’informe analitza també el perfil en funció del qual intervenen els homes i les dones en el conjunt de la programació, per tal de comprovar si existeix una desigualtat estructural. Veiem-ho, de manera separada per als informatius i per a la resta de la programació.
En primer lloc, pel que fa als informatius, es constata que les dones van ser majoritàries en la salut i l’educació, que són àmbits que tradicionalment s’han abordat des d’una òptica feminitzada i que reforcen l’estereotip de les dones com a persones destinades a tenir cura de l’atenció a les persones.
La bretxa de gènere s’evidencia especialment quan es mesura la presència de les dones en la informació referida a l’esport, a l’economia i a la política. Pel que fa a la informació esportiva, les dones esportistes van suposar el 16,3% de les intervencions en el cas de betevé, que és el millor dels casos. La xifra més baixa va correspondre a RAC1, on només el 7% de les intervencions d’esportistes va ser de dones. En general, la prevalença dels homes va triplicar, com a mínim, la de les dones en tots els casos.
En l’àmbit econòmic i empresarial, el relat que van oferir els mitjans també va ser insuficient pel que fa a la paritat, atès que les dones van suposar entre l’11% i el 27% de les intervencions en els informatius. L’informe també destaca l’àmbit polític com a punt destacable, atesa la seva especial transcendència i al fet que les informacions polítiques van ser les principals en volum durant el 2025. En concret, les dones van protagonitzar al voltant del 34% de les intervencions relatives a la política en els informatius.
En canvi, les dones van tenir una presència majoritària en gairebé tots els mitjans quan eren presentades com a veus ocasionals, amb valors que van des del 44% fins al 57%. És tracta d’una dada desfavorable per a la paritat, ja que presenta dones que intervenen sense ser expertes en res.
En segon lloc, pel que fa a la resta de la programació, l’informe presenta uns resultats més positius, relativament, que en la informació sobre la manera i els perfils professionals amb què apareixen les dones.
En concret, les dones que parlen com a representats dels mitjans de comunicació, l’economia i el treball, la política o els esports van tenir més visibilitat en els programes que en relació amb els informatius. No obstant això, les intervencions de dones amb aquests perfils continuen sent minoria respecte de les dels homes. Van destacar els perfils professionals relacionats amb la salut, així com amb la ciència i la tecnologia, on les dones van ser majoritàries en gairebé tots els mitjans.
Les presentadores de més de 50 anys, invisibles
El darrer punt on els mitjans encara disposen de terreny per avançar és el referit a l’edat de les persones que apareixen en pantalla o per antena. L’informe ha detectat un biaix generacional que condiciona la imatge que es transmet de les dones.
Pel que fa als informatius diaris, la composició dels equips que presenten els espais mostra una disminució progressiva de la presència de les dones a partir dels 50 anys. En canvi, aquest patró de selecció segons l’edat no es reprodueix en el cas dels homes que presenten els espais.
Pel que fa a la resta de la programació, les dones es van concentrar en les franges d’edat entre els 40 i els 59 anys, i la invisibilitat va començar a partir dels 60 anys, una pràctica que no es va produir en els homes. L’excepció es va registrar a Catalunya Ràdio i al 33, que van ser els únics mitjans que comptaven amb la participació de dones de més de 65 anys en els equips de programa. En el cas de les tertúlies, l’edat no va tenir un paper tant determinant i es va constatar la presència de dones a partir dels 60 anys en una proporció més elevada que en la resta de formats.
Finalment, l’informe analitza també qui protagonitza les qüestions de gènere, tant en els informatius com en la resta de la programació. El resultat és que les dones van dur el pes del relat de les qüestions de gènere. En aquests casos, a més d’obtenir més visibilitat, es va donar la circumstància que les dones hi van intervenir sobretot amb perfils professionals o d’expertesa. I a la inversa, en el cas de les veus ocasionals referides a les qüestions de gènere, el pes de les dones va disminuir.
