Un informe del CAC sobre el mundial de futbol femení mostra que TV3 va ser la televisió que més va denunciar el masclisme estructural
• TV3 va ser la primera en reaccionar i la que va utilitzar, des del primer moment, un llenguatge sense ambigüitat que centrava el consentiment de la víctima al centre del debat
• Les televisions públiques (TV3 i La1) van adoptar, amb diferents velocitats, un tractament més crític, mentre que les privades (Telecinco i Antena 3 TV) van donar espai, els primers dies, al relat justificatiu
• TV3 va utilitzar l’expressió “petó forçat” mentre que les altres tres televisions van alternar les expressions “petó” sense més qualificació o “petó polèmic”
TV3 va centrar la cobertura del mundial femení de futbol en la denúncia del comportament masclista de l’aleshores president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, durant el lliurament del trofeu. La cobertura de la televisió pública catalana va estar caracteritzada per una amplíssima cobertura del relat crític, per ser la primera en reaccionar i per utilitzar, des del primer moment, un llenguatge sense ambigüitat que centrava el consentiment de la víctima al centre del debat.
Les televisions públiques (TV3 i La1) van adoptar, amb diferents velocitats, un tractament més crític, mentre que les privades (Telecinco i Antena 3 TV) van donar espai, en un primer moment, al relat justificatiu.
Les tres televisions estatals (La1, Telecinco i Antena 3 TV) van prioritzar la victòria esportiva de la selecció espanyola, per bé que al final del període analitzat, totes van donar espai tant a la denúncia com a les possibles sancions, per bé que cal tenir en compte que La1 era la propietària dels drets televisius i per tant comptava amb una major inèrcia a l’hora de fer canvis.
Aquestes són les principals conclusions d’un informe del CAC que analitza la cobertura realitzada per les quatre televisions amb més audiència a Catalunya sobre el mundial de futbol femení. El període d’anàlisi han estat cinc dies, des del 20 d’agost -dia de la final del campionat FIFA Women’s World Cup 2023- fins el 24 d’agost, moment en què es va produir l’assemblea de la RFEF en què el seu president va ratificar-se en les seves funcions i va eludir dimitir. Aquests dies comprenen un total de trenta sis informatius, que superen les 24 hores d’informació acumulada.
L’informe ha estat aprovat, per unanimitat, en el Ple dut a terme el dimarts 7 de novembre. El CAC ha fet l’anàlisi d’acord amb l’apartat 2 de l’article 25 de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, que estableix que el Consell ha de fer estudis periòdics sobre el compliment de la perspectiva de gènere en la informació dels mitjans de comunicació.
La consellera responsable de Gènere, Laura Pinyol, ha expressat la seva satisfacció perquè “l’informe, més enllà d’impressions subjectives que cadascú pogués tenir sobre els fets ocorreguts, aporta dades concretes i objectives sobre el tractament informatiu que, salvant les televisions públiques que des del primer moment ho va tractar com una denúncia, va passar de tractar el petó forçat com una anècdota i posar en dubte la credibilitat de la jugadora violentada, que suposava una revictimització i una denigració de la seva integritat, a un canvi en la conceptualització que abordava un fet tan deplorable com un acte no consentit i d’abús de poder”. Aquesta anàlisi s’observa “en l’adjectivació del petó i evidencia com el llenguatge dels informatius contribueix a crear un relat sobre qui és la víctima o la persona damnificada i qui és l’agressor”.
Pinyol ha reiterat que “és important que institucions públiques com el CAC puguin contribuir a “aportar dades fiables en aquest tipus de debats en què el masclisme estructural es tendeix, d’entrada, a disculpar, i més quan es tracta d’entorns informatius en els quals la presència de les dones encara és minoritària com els esports”.
El conseller Enric Casas ha afegit: “Resulta lamentable que un gran èxit esportiu hagi quedat arraconat per una polèmica masclista, però cal tenir clar que el principal responsable d’aquest tractament és el perpetrador de l’acció, Luis Rubiales. Les televisions s’han dedicat a fer periodisme i a cobrir informativament uns fets, amb independència que la seva cobertura hagi perjudicat una notícia tant positiva per a l’esport femení”.
Reacció informativa
TV3 va ser la primera televisió que va dedicar temps de notícia a la crítica del masclisme estructural, amb un 16,2% del temps de notícia el dia mateix de la celebració. La1 i Telecinco van reaccionar críticament el segon dia mentre que Antena 3 TV no va iniciar la cobertura crítica sobre el gest de Rubiales fins el tercer dia. En canvi, totes quatre van coincidir en el quart i cinquè dia en realitzar un tractament majoritàriament centrat en la denúncia i en les eventuals mesures sancionadores.
Tractament informatiu
El còmput global de les notícies realitzades durant els cinc dies analitzats mostren una diferència clara entre TV3 i les altres tres televisions estatals. Així, TV3 va dedicar el 60,1% del total de temps de notícia al relat crític i de denúncia del comportament de Rubiales. En contrapartida, el temps dedicat a la celebració de la victòria va ser el més reduït de totes, amb només el 17,2% del total.
Les televisions estatals van coincidir en prioritzar la celebració de la victòria, per bé que amb un tractament diferent pel que fa a la manifestació de masclisme. En concret, La1 va adoptar un enfocament crític a partir de l’endemà de la celebració i el va incorporar al seu discurs. Telecinco va tenir una línia menys homogènia i va combinar la crítica a partir del dia 21 amb elements de normalització (els dies 20, 21 i 24).
Finalment, Antena 3 TV es va aproximar al tema amb un relat que incloïa factors que contribuïen a normalitzar l’actitud del mandatari durant els dos primers dies i no va ser fins el tercer que va introduir elements de crítica.
El temps dedicat per les televisions a normalitzar o justificar l’actitud de Rubiales va ser diferent entre les televisions públiques i les privades. En concret, TV3 li va dedicar cero segons a aquest apartat, mentre que La1 li va donar un 1% del temps.
En canvi, el temps dedicat a la normalització del masclisme estructural va ser del 3,9% en el cas de Telecinco i del 7,6% en el cas d’Antena 3 TV. En el darrer cas es va tractar de notícies que emfatitzen el caràcter festiu dels fets, la repetició d’unes declaracions de familiars de Jennifer Hermoso que treien importància als fets i la reiteració del discurs de disculpa de Rubiales.
Llenguatge utilitzat
L’informe del CAC també analitza el vocabulari utilitzat pels periodistes de les quatre cadenes. Un cop mes TV3 presenta un resultat diferent a la resta, atès que el conjunt de periodistes d’aquesta cadena van utilitzar de manera habitual l’expressió “petó forçat” per descriure l’acció (66,7% de les referències). A més, també es van registrar de manera puntual altres adjectivacions amb connotació de denúncia, com ara “comportament masclista”, i, en diverses ocasions, les cròniques informatives de TV3 començaven o bé concloïen amb al·lusions a la gravetat o a la naturalesa inapropiada de l’acció per part de la conducció.
La1 va utilitza majoritàriament dues expressions: “petó no consentit” i “petó”, sense més qualificatius. Pel que fa a Telecinco i a Antena 3 TV, les dues expressions més freqüents van ser “petó” (sense qualificar) i “petó polèmic”.
Veus qualificades
L’informe també mesura la proporció d’actors que participen amb veu pròpia en les notícies, per analitzar la qualitat de les persones entrevistades pel que fa al seu coneixement sobre el tema. TV3 va ser la televisió amb un major percentatge de veus expertes, en concret, el 29,1%. Li segueix La1, amb el 26,3%, per bé la major part de les declaracions van correspondre al Govern de l’Estat.
Amb una proporció menor, Antena 3 TV va emetre un 10,9% de veus expertes i Telecinco un 10,8%, en tots dos casos majoritàriament pertanyents al Govern de l’Estat.
