Les plataformes OTT arriben als 9,3 milions d’abonats a Catalunya, segons el Butlletí d’informació sobre l’audiovisual del CAC

• El mercat continua dominat per Netflix. HBO i Disney+ són les úniques que continuen creixent, mentre que la resta redueixen lleugerament els seus subscriptors, en contrast amb el creixement durant el confinament
   
• Només dues grans plataformes (Filmin i Amazon Prime Video) assoleixen la quota del 30% de producció europea
   
• La presència d’obres en llengua catalana és residual a les grans plataformes: no arriba a l’1,5% en el cas d’Amazon Prime Video i no passa de l’1% a Netflix, Disney+ i HBO. En canvi, Filmin ofereix el 18,9% del seu catàleg en català i és l’únic que ofereix la interfície en aquesta llengua
   
• Espanya encara no ha enviat al parlament la transposició de la Directiva que regula les quotes de llengua i producció en els serveis de vídeo a petició i les competències dels reguladors
   
• La transposició a Alemanya estableix que els reguladors dels estats (länder) són competents en la regulació dels serveis de vídeo a petició i de les plataformes d’intercanvi de vídeos. A Bèlgica, els reguladors de les dues comunitats, també. El CAC demana concertar les competències amb la CNMC

El número 19 del Butlletí d’informació sobre l’audiovisual a Catalunya (BIAC), corresponent al segon quadrimestre del 2021, destaca que les plataformes OTT (Over The Top)  de pagament han arribat als 9,3 milions de persones abonades a Catalunya, 200.000 persones més que en el quadrimestre anterior.

El creixement es deu bàsicament a HBO, que arriba al milió de persones abonades, i a Disney+, que, amb un 2,1% més de subscriptors, és la plataforma que creix més respecte de la primera onada de l’any. La resta de grans plataformes redueixen lleugerament el nombre d’abonats, la qual cosa suposa, en conjunt, un creixement moderat, que contrasta amb el primer any de la pandèmia, en què es van duplicar els subscriptors.

Les principals plataformes de vídeo sota demanda mitjançant la tecnologia OTT són Netflix (amb 3.729.000 persones abonades a Catalunya), Amazon Prime Video (2.422.200), HBO (1.036.200), Disney+ (917.400), DAZN (363.000) i Filmin (171.600), segons dades de la segona onada del 2021 de l’EGM.

Pel que fa a les xifres de les plataformes d’IPTV de pagament, les encapçala Movistar+, amb 1.683.000 persones abonades, seguida d’Orange TV (402.600 abonats) i Vodafone (369.600). L’ordre és el mateix que en el quadrimestre anterior, per bé que les dues primeres redueixen lleugerament els subscriptors, mentre que Vodafone els augmenta.

El BIAC es fa ressò també de l’Informe del CAC en què analitzava la presència d’obra europea en les principals plataformes de vídeo a petició. La Directiva de serveis de comunicació audiovisual estableix que els serveis audiovisuals a petició han d’oferir un mínim del 30% d’obra europea en el seu catàleg, així com la garantia de prominència d’aquesta obra a les primeres pantalles.

El resultat és que només hi ha dues plataformes que compleixen amb el requisit del 30%. Es tracta de Filmin, que el supera a bastament amb un 65,7%, i d’Amazon Prime Video, que ofereix un 34,3% d’obra europea en el seu catàleg. La resta de les grans plataformes queden per sota del llindar. En concret, HBO ofereix el 25,0%, Netflix, el 22,2% i Disney+, el 4,5% .

El BIAC també ha recollit les dades sobre la presència de la llengua catalana en les plataformes esmentades.

Presència residual de la llengua catalana

Així, pel que fa a la presència de la llengua catalana en les plataformes esmentades, la situació recollida pel BIAC és que l’oferta és poc significativa en les grans plataformes: no arriba a l’1,5% en el cas d’Amazon Prime Vídeo i no passa de l’1% a Netflix, Disney+ i HBO.

Tanmateix, cal destacar el cas de Filmin, una plataforma amb seu a Barcelona, en la qual el 18,9% del seu catàleg és en llengua original catalana. A més, la plataforma disposa de la interfície FilminCAT, a través de la qual ofereix obres produïdes a Catalunya o disponibles en llengua catalana.

Estat de la transposició de la Directiva als diferents països

El BIAC dedica la secció monogràfica “L’apunt” a destacar la situació en què es troba la transposició de la Directiva (UE) 2018/1808 als ordenaments jurídics dels diferents països membres. Destaca que Espanya no ha tramés encara un text legislatiu al Congrés per transposar la directiva. El termini per transposar la Directiva, que era de 21 mesos, va finalitzar el 19 de setembre de 2020.  

Així, en el cas d’Espanya, l’avantprojecte que ha de transposar la directiva es troba en fase d’elaboració per part de l’Administració general de l’Estat, en fase de discussió parlamentària a Irlanda, pendent d’aprovar decret/s de desplegament a França i vigent a Alemanya, Bèlgica-Comunitat Francòfona i Bèlgica-Flandes, entre d’altres.

La legislació aprovada atorga competències de control a les diferents autoritats audiovisuals. Així, en el cas d’Alemanya, els reguladors dels estats (länder) són competents en la regulació dels serveis de vídeo a petició i de les plataformes d’intercanvi de vídeos. Pel que fa a França, l’abril passat el Govern va aprovar la creació d’una autoritat unificada de regulació (Autorité de régulation de la communication audiovisuelle et numérique –ARCOM). Es preveu que el nou regulador es fusioni amb el CSA i amb l’HADOPI.

A Irlanda, la nova llei preveu convertir l’actual Broadcasting Authority of Ireland (BAI) en la Media Commission. Aquest regulador farà el seguiment de la legislació i dels codis de corregulació, i disposarà de poder sancionador.

En el cas de Bèlgica, d’una banda, el Conseil Supérieur de l’Audiovisuel (CSA) de la Comunitat Francòfona pot proposar codis de conducta i de regulació per a les plataformes d’intercanvi de vídeos. Pel que fa a Flandes, el Vlaamse Regulator voor de Media (VRM) té competències sobre la regulació de les plataformes d’intercanvi de vídeos.

Pel que fa a Catalunya, el BIAC també recull la proposta de modificació de la Llei 22/2005, de la comunicació audiovisual. El CAC va aprovar el gener del 2021 un informe preceptiu no vinculant sobre el Projecte de decret llei de modificació de la llei esmentada. Aquesta iniciativa legislativa, però, va decaure després de la dissolució del Parlament de Catalunya el desembre del 2020 i el final de la XII legislatura.

El text proposava ampliar l’àmbit d’aplicació de la LCA als serveis a petició i a les plataformes d’intercanvi de vídeos (PIV); indicava la necessitat de protegir la ciutadania davant continguts perjudicials, que fomentessin l’odi i la desinformació a les PIV i als serveis a petició, i més protecció per als menors d’edat; impulsava la presència de la llengua catalana i l’aranès en les noves plataformes audiovisuals i demanava dotar de més competències el Consell de l’Audiovisual de Catalunya en relació amb els serveis a petició i les PIV.

BIAC núm. 19. Segon quadrimestre del 2021. Setembre del 2021