Les televisions públiques de la Mediterrània són les que inclouen més sensibilització en la informació sobre la violència masclista

• TV3 va ser la televisió que va dedicar més atenció informativa, 4 h i 24 min, a la violència masclista.
   
• Nou reguladors audiovisuals de l’espai mediterrani analitzen 22 canals de TV públics i privats en el primer estudi comparatiu  internacional sobre aquesta qüestió. L’informe ha estat coordinat pel CAC.
   
• Les televisions de Catalunya, França, Croàcia, el Marroc i Portugal van posar més èmfasi en la reflexió i la sensibilització que en les agressions.
   
• Gairebé la meitat de les televisions van presentar persones expertes com a veu principal de les informacions i en 18 dels 22 canals, aquestes veus van ser de dones
   
• Els 26 reguladors mediterranis aproven unes recomanacions sobre el tractament informatiu de la violència masclista

Les televisions de la conca mediterrània van dedicar entre l’1 i el 3% dels seus teleinformatius a informar sobre la violència masclista. Es constata una tendència a l’espectacularització dels elements audiovisuals o del llenguatge com a fenomen recurrent general, per bé que els canals públics van incloure més elements de sensibilització social i menys espectacularització que els privats, segons un informe sobre 22 canals de l’espai mediterrani.

L’informe, el primer d’àmbit internacional sobre el tractament informatiu de la violència masclista, ha estat realitzat per la plataforma Xarxa d’Autoritats de Regulació Mediterrànies (Mediterranean Network of Regulathory Authorities, MNRA, en anglès, Réseau des instances de régulation méditérranéennes, RIRM, en francès). Aquesta plataforma inclou 26 reguladors audiovisuals de la conca mediterrània.

L’informe, coordinat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), va ser aprovat ahir, 12 d’octubre, en l’Assemblea plenària de la MNRA que ha tingut lloc entre el 10 i el 12 d’octubre a Dubrovnik (Croàcia).

En l’elaboració de l’estudi hi van participar 9 de les 26 autoritats de la plataforma, que van aportar les dades corresponents a 22 televisions, tant públiques com privades, de Catalunya, Croàcia, França, el Marroc, Grècia, Andalusia, Espanya, Portugal i Sèrbia. El temps total d’emissió dels diferents teleinformatius analitzats supera les 2.100 hores. El període d’anàlisi va ser de tres mesos corresponents al 2018.

Per analitzar l’atenció informativa s’ha tingut en compte tant el temps relatiu (la proporció entre el temps de la notícia sobre violència masclista en comparació amb el temps total dels teleinformatius) com l’absolut. El resultat és que un terç de les televisions (7), que pertanyen a cinc àmbits diferents (Catalunya, Espanya, França, Sèrbia i Andalusia), coincideixen a presentar-ne una atenció elevada.

La majoria dels canals de la mostra van dedicar entre l’1 i el 3% del temps dels teleinformatius a informar sobre la violència masclista. Les xifres absolutes van ser molt més dispars, ja que van anar des dels 10 minuts fins a les més de 4 hores. El màxim temps absolut va correspondre a TV3, amb 4 hores i 24 minuts.

L’estudi també ha analitzat la rellevància que les televisions analitzades han donat a les informacions sobre violència masclista. En aquest sentit, la majoria de les televisions van situar entre el 20 i el 40% d’aquestes notícies en el bloc de titulars.

Les públiques, més sensibilització i menys sensacionalisme

En relació amb la qualitat de la informació, s’ha analitzat si les notícies es limiten a recollir informacions sobre agressions o si, per contra, incorporen també elements de reflexió i de sensibilització.

El resultat és que la majoria dels canals analitzats han dedicat, en termes relatius, més atenció a les agressions que a la reflexió i la sensibilització. Tanmateix, un terç de la mostra (8 televisions) de 5 sistemes comunicatius diferents (Catalunya, Croàcia, França, Marroc i Portugal) van observar el comportament contrari i van posar més èmfasi en la reflexió i la sensibilització. En termes generals, les televisions públiques van ser les que van tendir a incloure més elements de sensibilització i menys recursos sensacionalistes.

En relació amb la font de les informacions, per una banda, s’ha analitzat el grau d’expertesa de les persones que parlen. L’informe assenyala que 10 de les televisions de 8 àmbits de difusió diferents presenten com a veu principal persones expertes, mentre que, per contra, 6 canals de 3 àmbits diferents (Espanya, França i Portugal), presenten persones amb una relació ocasional amb els fets dels quals s’informa (terceres persones).

D’altra banda, i encara en relació amb la font informativa, també s’ha comptabilitzat la presència d’homes o dones amb veu pròpia en la notícia. El resultat és que la majoria de les persones que intervenen amb veu pròpia en les informacions són dones: a 18 de les 22 televisions i a tots els àmbits de difusió. Quant al rol que desenvolupen aquestes dones en les informacions, les veus qualificades són el paper principal en 9 de les televisions, que corresponen a 5 àmbits de difusió diferents (Andalusia, Catalunya, Croàcia, el Marroc i Sèrbia).

Pel que fa al tractament informatiu, l’informe indica que l’espectacularització de les informacions mitjançant elements visuals, d’àudio o del llenguatge és un fenomen recurrent en la informació que els diferents canals ofereixen sobre violència masclista i es troba en tots els àmbits de difusió analitzats. Així, la meitat dels canals han inclòs algun d’aquests elements en la majoria de les seves informacions; en l’altra meitat (11 televisions de 5 àmbits diferents), els elements d’espectacularització també hi són presents, però en percentatges molt inferiors.

Finalment, la denominació més freqüent va ser violència de gènere, seguida, en segon lloc, per violència domèstica o violència en l’àmbit familiar, per una banda, o violència masclista, per l’altra.

Els 26 reguladors mediterranis aproven unes recomanacions sobre el tractament informatiu de la violència masclista

L’Assemblea plenària de la MNRA també va aprovar unes recomanacions elaborades pel mateix grup de treball que ha redactat l’estudi comparatiu. En les recomanacions esmentades, que són similars a les elaborades prèviament pel CAC, es demana prescindir del sensacionalisme, de l’espectacularització i del dramatisme, així com evitar qualsevol relació causa-efecte entre els fets i la procedència de les persones i la seva situació sociocultural.

També es recomana conscienciar la societat que la lluita contra la violència de gènere és un assumpte d’interès general, així com respectar la dignitat i el dret a la intimitat de les víctimes. Així mateix, es proposa usar fonts d’informació qualificades i contextualitzar la informació.

Estudi sobre el tractament informatiu de la violència de gènere en l’espai audiovisual mediterrani

Recomanacions sobre el tractament informatiu de la violència de gènere