L’informe del sector audiovisual del CAC analitza el paper disruptor de la IA en aspectes com els drets d’autor, la desinformació i l’educació
- La vicepresidenta del CAC, Laura Pinyol, presenta l’informe corresponent al 2024 al Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) i destaca els reptes a abordar en relació amb la intel·ligència artificial generativa
- L’any 2024 va consolidar les tendències dels darrers anys: davallada sostinguda de la televisió lineal, estabilitat de la ràdio i creixement de les plataformes digitals, les xarxes socials i els continguts interactius
- El sector audiovisual català va facturar 8.636 milions d’euros el 2023, un 14,1% més que l’any anterior, la qual cosa va representar el 3% del PIB de Catalunya
- El president del CAC, Xevi Xirgo, afirma en la inauguració del MAC que la proposició de llei per reformar la Llei de l’Audiovisual, presentada recentment, està caducada i insta els grups parlamentaris a actualitzar-la
L’informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2024 analitza el paper disruptor de la intel·ligència artificial (IA) generativa en aspectes com ara els drets d’autor, la desinformació, l’educació audiovisual, el gènere i el periodisme. També presenta, com cada any, una radiografia del sector, i posa l’èmfasi en la manera com el consum està augmentant en els nous sistemes audiovisuals, com ara les plataformes de vídeo sota demanda i les xarxes socials.
L’informe ha estat presentat avui, 11 de juny, per la vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i responsable de l’àmbit de recerca, Laura Pinyol. La presentació ha tingut lloc al Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), a l’antiga fàbrica Roca Umbert de Granollers.
Pel que fa als drets d’autor, l’informe destaca el debat obert entre les empreses impulsores de la intel·ligència artificial i els sectors que defensen una regulació del copyright. L’estudi assenyala que el 25 de febrer passat, l’Administració Trump va llançar l’AI Action Plan, un projecte que té com a objectiu consolidar el lideratge dels Estats Units d’Amèrica en aquesta tecnologia. En aquest marc, l’empresa OpenAI, propietària de ChatGPT, defensa la llibertat d’accés als continguts i es protegeix tant de les autocràcies [en referència a la Xina], com de les lleis i la burocràcia [referint-se, suposadament, a Europa].”
“Està clar que la IA és una eina de poder que generarà uns vencedors i uns perdedors. No està clar qui en serà el guanyador en el seu desplegament, si les empreses tecnològiques, que als Estats Units són molt properes a la nova Administració Trump, o la indústria de creació de continguts, que inclou sectors com ara l’audiovisual, la fotografia, el grafisme o l’edició escrita. La definició i actualització del copyright establirà uns guanyadors i uns perdedors. Per dir-ho d’una manera molt esquemàtica, qui guanyarà? Hollywood o Silicon Valley?”, ha dit Pinyol.
En relació amb el tema de la desinformació, la vicepresidenta ha explicat que estem assistint a un cercle destructiu que s’inicia amb les fake news, es multiplica amb la viralització i produeix una polarització, que suposa una erosió de la democràcia. “Aquest és el taló d’Aquil·les de la revolució digital?”, s’ha preguntat la vicepresidenta del Consell, que ha afegit: “Si la llibertat, pròpia de la democràcia, és utilitzada contra la democràcia, com evitar el col·lapse?”
Pinyol ha assenyalat que l’educació és un àmbit essencial que demana una intervenció pública davant el repte de la intel·ligència artificial per evitar riscos i disfuncions. La vicepresidenta del Consell ha al·ludit a la necessitat d’abordar l’educació tant si es tracta de defensar les persones de la IA com d’aprofitar les noves eines. “Trobem arguments que afirmen que un aprenentatge amb IA, dissenyat, aplicat i supervisat degudament, pot ser una eina pedagògica de primer ordre per impulsar la curiositat i la innovació. Fins i tot pot obrir noves formes d’adquirir coneixements i donar sortida a les necessitats en diversitat i ritmes d’aprenentatge entre els diferents alumnes d’una mateixa aula”, ha assegurat.
Radiografia del sector
L’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2024 mostra que el sector audiovisual català va facturar 8.636 milions d’euros el 2023, una xifra que suposa un increment del 14,1% respecte de l’any anterior i que representa el 3% del PIB de Catalunya.
El sector tenia un total de 4.161 empreses el 2024, que suposaven, amb dades del 2023, 41.866 llocs de treball. Les empreses van créixer un 4% i l’ocupació va augmentar un 12,6% en relació amb els exercicis anteriors.
De manera segmentada, el motor principal del sector audiovisual a Catalunya va ser l’entreteniment audiovisual (4.434 milions d’euros), seguit de la publicitat i comunicació (3.087 milions d’euros) i dels mitjans de comunicació (1.115 milions d’euros).
Al món, la facturació del sector audiovisual va ser de 2,8 bilions de dòlars (dades del 2023), un 5% més que l’any anterior i superior al 3,2% del creixement de l’economia mundial, la qual cosa mostra la vitalitat del sector.
El sistema audiovisual propi de Catalunya, que aplega els serveis audiovisuals establerts al Principat, està format per 494 serveis de comunicació audiovisual. Aquest gairebé mig miler de serveis audiovisuals es distribueix, per tipologia, en 66 canals de televisió (la suma de 50 canals de televisió en TDT i 16 canals de televisió per internet) i 428 emissores de ràdio (la suma de 410 emissores en FM i 18 ràdios per internet).
Canvis en el consum
Pel que fa al consum audiovisual a Catalunya, l’any 2024 va consolidar les tendències dels darrers anys: davallada sostinguda de la televisió lineal, estabilitat de la ràdio i creixement de les plataformes digitals, les xarxes socials i els continguts interactius. En aquest escenari, el televisor es manté com a dispositiu central, gràcies a la televisió híbrida amb internet.
El consum diari de televisió tradicional a Catalunya es va situar en 2 hores i 36 minuts per persona, 7 minuts menys que el 2023 i més d’una hora per sota de la xifra del 2020. A l’Estat espanyol, per primera vegada, el consum va baixar de les tres hores diàries (2 h 51 min), amb una edat mitjana de la persona teleespectadora de 58 anys. A Catalunya, TV3 va ser la cadena més vista per quinzè any consecutiu, amb un 13,7% de quota de pantalla. A escala estatal, Antena 3 TV va obtenir un 12,6% de quota, seguida de La 1 (10,5%) i Telecinco (9,8%). El canal de Mediaset va registrar el pitjor resultat de la seva història.
Quant a la ràdio, el consum es va mantenir estable al voltant dels 93 minuts diaris per persona. La penetració va ser del 55% i gairebé 4 milions de persones van escoltar ràdio a Catalunya, un 70% dels quals ho va fer en català. La FM va continuar sent el principal sistema d’emissió, tot i la caiguda de quatre punts percentuals. En canvi, van créixer les escoltes per internet (+1,4%), l’streaming (+0,9%) i els pòdcasts (+0,8%).
Els mitjans tradicionals –canals de televisió lineals, emissores de ràdio i premsa– van perdre influència un any més en favor del consum mediàtic a través d’internet durant el 2024. En el cas del consum televisiu, els serveis audiovisuals en línia sota demanda, amb les plataformes OTT i IPTV de pagament, van capitalitzar aquesta tendència.
Netflix es va mantenir com l’única plataforma amb presència en més de la meitat de les llars catalanes (53,6%). Estancada en els gairebé 4 milions de persones abonades, tanmateix, va frenar les pèrdues que li van suposar els canvis al 2023 amb la seva estratègia empresarial en relació amb els comptes compartits i els models de subscripció amb publicitat. Amazon Prime Video, en segona posició, va ser la plataforma que més va créixer, superant els 3 milions de subscripcions i retallant distàncies amb Netflix.
A Catalunya, el consum mitjà diari de xarxes socials va ser de 2 hores i 18 minuts, una xifra superior a la mitjana espanyola i equivalent a la mitjana mundial. Es va constatar una evolució coherent amb els darrers anys, ja que Instagram i TikTok tenien el 2024 un creixement en nombre d’usuaris molt important, mentre que Facebook continuava baixant.
El sector del videojoc a Catalunya està consolidat plenament i és el motor a Espanya, ja que concentrava gairebé la meitat dels llocs de treball i de la facturació. En el quinquenni 2019-2023, Catalunya va ser la regió de la Unió Europea que més projectes d’inversió estrangera directa (IED) en videojocs va atraure.
En l’àmbit legislatiu, cal destacar l’aprovació durant el 2024 de tres reglaments de la Unió Europea, que són d’aplicació directa als estats membres: Reglament europeu sobre la llibertat dels mitjans de comunicació (EMFA), Reglament sobre transparència i segmentació en la publicitat política, i Reglament europeu d’intel·ligència artificial.
Reclamació de la Llei de l’Audiovisual
Prèviament a la presentació de l’informe, el president del CAC, Xevi Xirgo, ha intervingut en l’acte d’inauguració del MAC. En l’acte de benvinguda hi han participat també l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, el secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Carles Escolà, la consellera delegada de la Xarxa Audiovisual Local, Núria de José, i el director del MAC, Lau Delgado.
Xirgo ha explicat que el MAC compleix 26 edicions, la qual cosa significa que enguany el CAC celebra el 25 aniversari i ha anunciat que l’acte formal tindrà lloc l’octubre vinent.
El president del CAC ha subratllat que en les edicions anteriors del MAC a les quals va assistir va poder saludar dos secretaris de Comunicació del Govern diferents a l’actual. “Tots dos ens van dir que la llei de l’audiovisual catalana ja estava a punt. Però la realitat és tossuda i continuem essent allà on érem. Avui tenim un nou secretari de Comunicació, al qual també tinc el plaer de saludar i amb el qual hem mantingut unes quantes reunions. El Govern ha deixat per escrit que la nova llei audiovisual és un dels seus objectius. I fa poc un grup parlamentari va tornar a entrar una proposició de llei al Parlament que recupera els treballs fets en la legislatura anterior”, ha dit.
“D’intencions, doncs, no en falten. I suposo que tots són conscients que en molts aspectes la proposició de llei ja està caducada. Espero sincerament que en el tràmit parlamentari la podrem millorar entre tots si el Govern es fa seu el repte”, ha afegit.
El president ha estat acompanyat del conseller secretari del CAC, Enric Casas, i del conseller responsable dels prestadors i de la normativa, Miquel Miralles.
Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2024
