El president del CAC demana més compromís a les plataformes d’internet per combatre la desinformació

  • Roger Loppacher considera que el Codi d’autoregulació aprovat el 2018 va ser un primer pas positiu contra la desinformació, però afirma que cal aplicar les noves mesures proposades per la CE per endurir-lo, així com aprovar com més aviat millor la Digital Service Act
     
  • La Comissió Europea publica unes directrius per reforçar el Codi de bones pràctiques en relació amb les fake news, amb propostes com ara desmonetitzar la desinformació i millorar el control dels bots i dels comptes falsos
     
  • La Comissió demana també capacitar les persones usuàries perquè sàpiguen identificar la desinformació. El CAC impulsa el programa eduCAC, que té per objectiu fomentar l’esperit crític de la ciutadania.
     
  • El CAC, que va començar a analitzar la desinformació en l’entorn digital el 2018, ha elaborat set informes sobre fake news en les plataformes i en les xarxes socials


El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, ha demanat a les plataformes d’internet més compromís per combatre la desinformació i per garantir la llibertat d’expressió. “La desinformació, i això s’ha fet evident en aquesta crisi sanitària, pot suposar un risc seriós per a les persones, de manera que necessitem compromisos més ferms per part de les plataformes en línia, amb mesures com ara la desmonetizació de la desinformació o la millora del control dels bots i dels comptes falsos”, ha dit.

Així, Loppacher ha donat suport a la proposta de la Comissió Europea per reforçar el Codi de bones pràctiques en matèria de desinformació aprovat el 2018 i que ara es vol modificar per combatre amb més eficàcia les fake news.

“El Codi va ser un bon punt de partida, però s’ha demostrat insuficient. Cal, per una banda, un compromís més gran de les plataformes. És per això que celebrem aquesta proposta de reforç del Codi aprovada per la Comissió, perquè és ambiciosa i es focalitza en punts clau, com la millora de l’accés de les dades per part dels investigadors, el foment del fact-checking i, en general, l’enfortiment del monitoratge de continguts”, ha dit.

El president del CAC ha afegit que la segona línia d’actuació necessària per lluitar contra la desinformació serà l’aprovació de la Digital Service Act (DSA), el projecte impulsat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per establir un nou marc regulatori per a les grans plataformes.

“Mentre no s’aprovi la DSA, reforçar el Codi, que té un caràcter voluntari, suposa un primer pas. Crec que el que estem veient en relació amb la desinformació sobre la pandèmia ens mostra que les fake news són una amenaça real per a l’exercici de la llibertat d’expressió i d’informació i, per tant, cal intensificar les mesures de manera immediata”, ha assegurat.

El Codi, aprovat l’octubre del 2018, va ser el primer pacte establert entre la Comissió i les principals empreses digitals per garantir la transparència i la responsabilitat en la lluita contra la desinformació. El document va ser subscrit per Facebook, Google, Twitter i Mozilla, així com per diverses empreses publicitàries. Microsoft s’hi va adherir el maig del 2019 i TikTok ho va fer el juny del 2020.

El Codi reforçat va ser publicat per la Comissió Europea el 26 de maig passat. L’objectiu de la reforma és apel·lar a un compromís més ferm per part de les empreses signatàries i obtenir un grau de participació més gran. Es preveu que el projecte de nou Codi estigui enllestit a la tardor, sempre que les plataformes acceptin les modificacions.

Les directrius aprovades per la Comissió Europea la setmana passada insten a reforçar el Codi a través de la millora en els àmbits següents:

  • Més participació, amb compromisos adaptats a cada empresa. La proposta per reforçar el Codi consisteix a incloure nous compromisos adaptats que es corresponguin amb la mida i la tipologia dels serveis prestats per les empreses adherides.
     
  • Desmonetitzar la desinformació. Les plataformes i els agents publicitaris s’han de responsabilitzar per acabar amb el finançament de la desinformació, especialment intercanviant informació sobre publicitat desinformativa rebutjada per algun dels signants del Codi. També, impedint la participació d’agents que publiquen sistemàticament contingut desmentit.
     
  • Garantir la integritat dels serveis. El Codi reforçat ha d’oferir una cobertura àmplia dels comportaments manipuladors existents, com ara bots, comptes falsos, campanyes de manipulació o robatori de comptes.
     
  • Capacitar les persones usuàries. Les persones usuàries han de tenir eines que els permetin entendre millor l’entorn en línia. També se’ls ha de dotar de procediments accessibles per denunciar la desinformació.
     
  • Incrementar la cobertura de la verificació. El nou Codi ha de preveure una cooperació més intensa dels verificadors de dades i augmentar-ne la cobertura entre els països i idiomes de la UE.
     
  • Un marc de seguiment sòlid. El Codi reforçat ha d’incloure un marc de seguiment millorat basat en indicadors que mesurin els resultats de les actuacions dutes a terme per les plataformes.
     

El CAC ha elaborat set informes sobre desinformació i fomenta l’esperit crític de la ciutadania  

El CAC ha elaborat un total de set informes sobre desinformació en línia, quatre dels quals s’han redactat després de l’esclat de la pandèmia. En concret, en una primera etapa prepandèmia, el Consell va fer un informe sobre la desinformació en relació amb les notícies sobre gènere (2018), un altre sobre tractaments no científics sobre el càncer (2018) i un altre sobre el discurs antivacunes (2019).

En una segona etapa, un cop es va iniciar la pandèmia per Covid-19, el CAC va fer, els mesos de març i abril del 2020, dos informes sobre els tractaments no científics que aleshores es van proposar com a remei (com ara clorit de sodi o similars). Un cop s’havien proposat mesures profilàctiques amb aval científic a escala mundial, el CAC va elaborar un sisè informe, l’octubre del 2020, sobre continguts que negaven la validesa de les mascaretes, de les PCR o de la distància social. I, finalment, va elaborar el setè  informe (febrer del 2021), sobre les veus contràries a les primeres vacunes que s’havien començat a inocular.

Els diferents documents van ser redactats, segons el cas, en col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

També arran de la pandèmia, el CAC ha elaborat quatre campanyes adreçades al públic en un moment en què la ciutadania, a causa del confinament, va fer un ús extensiu dels mitjans i de les xarxes socials. En concret, les campanyes tracten sobre la millor manera de detectar les fake news, així com del foment de l’educació en comunicació audiovisual i l’ús responsable de les pantalles.
 

Capacitació de les persones per detectar la desinformació

La proposta de la Comissió Europea subratlla la importància de capacitar les persones per tal que puguin detectar la desinformació. Aquesta proposta ja ha estat implementada pel CAC mitjançant el programa eduCAC. Aquest programa de foment de l’educació en comunicació audiovisual va ser creat pel CAC i es va iniciar de manera regular en el curs 2018-2019.

El programa, que compta amb la col·laboració del Departament d’Educació, està adreçat a escoles i a famílies. Els ofereix, amb caràcter gratuït, materials que permeten analitzar i aprofundir en diversos aspectes audiovisuals, entre els quals hi ha la detecció de fake news. Els materials poden ser utilitzats per les escoles, públiques i privades, i estan estructurats d’acord amb els ensenyaments curriculars, de manera que es poden utilitzar a l’aula, dins del període lectiu.

Enguany, en el tercer curs que s’aplica el programa de manera regular, el Consell ha anunciat que formarà en responsabilitat digital i bon ús de les pantalles el professorat d’educació infantil i de primària, i els futurs llicenciats.