El president del CAC lamenta que el nou Avantprojecte de llei general audiovisual no estableixi cap percentatge d’oferta i producció en català

  • L’Avantprojecte de llei no recull cap de les al·legacions efectuades pel CAC referides a llengua, producció audiovisual, finançament de la CCMA i competències del regulador català
     
  • El president del CAC, Roger Loppacher, demana al Govern que de manera urgent aprovi la reforma de la llei audiovisual catalana, per adaptar-la al que estableix la Directiva europea, que va ser aprovada el 2018 i que encara no s’ha transposat
     
  • El CAC reclama que el control i supervisió de les plataformes de vídeo no sigui una competència exclusiva de la CNMC sinó compartida amb els reguladors audiovisuals independents de l’Estat
     
  • El CAC reitera la proposta per incrementar del 5% al 10% la quota de finançament d’obres europees per als serveis de vídeo a petició, seguint el model de França (un mínim del 20%) i d’Itàlia (un mínim del 12,5%)
     
  • El CAC reclama que la nova taxa del 1,5% que s’imposa als prestadors de vídeo a petició i a les plataformes de vídeo es destini no només a RTVE sinó al conjunt de les radiotelevisions públiques

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, ha lamentat que el Govern central no hagi recollit cap de les principals propostes realitzades pel CAC en els dos períodes de consulta de l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual, que pretén transposar la Directiva 2010/13/UE. “Resulta decebedora la resposta que s’ha donat a Catalunya, ja que el projecte no respecta la diversitat cultural i lingüística de l’estat espanyol, no assegura el finançament de la CCMA i no reconeix les competències indispensables que han de tenir les autoritat de regulació audiovisual”, ha afirmat.

Davant aquest bloqueig, el president del CAC aposta, en paral·lel a mantenir les reclamacions en el tràmit en el Congrés, a reactivar la legislació pròpia sobre audiovisual que preparava el Govern de la Generalitat i que va decaure per les darreres eleccions. “L’Estatut d’Autonomia preveu que en el supòsit que la Unió Europea aprovi una legislació que substitueixi una normativa bàsica, com és el cas, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament, que en el nostre cas seria mitjançant la reforma de la llei audiovisual catalana, que és del 2005”, ha dit.

Segons Loppacher, el Govern hauria d’aprovar urgentment la reforma de la llei audiovisual catalana. “El que és important és que s’actuï de manera immediata, ja que aquesta norma serà determinant per vertebrar el sector audiovisual durant els propers anys. Per contra, el que ha fet la proposta ministerial es mantenir les competències catalanes a les que eren quan el mercat audiovisual el composaven majoritàriament els serveis de comunicació audiovisual difosos per ones hertzianes”, ha asseverat.

La directiva europea, aprovada el novembre del 2018, suposa actualitzar la normativa audiovisual incorporant en l’àmbit subjectiu de la regulació els serveis televisius a petició, com ara Netflix o HBO, i les plataformes d’intercanvi de vídeos, com ara YouTube.

Pel que fa a la diversitat cultural i lingüística així com a la producció audiovisual catalana, el Consell constata que no s’han pres en consideració les peticions presentades en els dos períodes d’al·legacions ja que en el nou text de l’Avantprojecte no s’observa la introducció de cap percentatge concret de quota d’obra audiovisual en llengües cooficials altres que el castellà.

En concret, es reclamava una presència mínima de la llengua catalana en el catàleg dels serveis televisius a petició (com ara Netflix o HBO). Segons el nou avantprojecte de llei, aquests serveis hauran de garantir una quota mínima del 30% del seu catàleg en obres audiovisuals europees i, d’aquesta quota, el 50% haurà de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües de les comunitats autònomes.

El CAC reitera la seva proposta per tal que, del 50% esmentat reservat a llengües oficials a l’Estat Espanyol, el 50% sigui per al català, el basc o el gallec, atesa la situació de precarietat d’aquestes llengües en l’àmbit audiovisual, o, com a mínim, un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials.

Tampoc s’ha previst cap quota de català pel que fa a la prominència, concepte que fa referència a les produccions que la plataforma mostra en les primeres pantalles.

El Consell destaca que no s’ha recollit la seva proposta per tal d’augmentar l’obligació de finançament d’obra europea per als serveis de televisió a petició, que el CAC proposa modificar del 5% al 10%.

En aquest sentit, el CAC subratlla que altres països del nostre entorn, com França o Itàlia plantegen percentatges molt superiors. En el supòsit de França, entre un 20 i un 25% de contribució directa. En el cas d’Itàlia, la contribució oscil·la entre un 12,5 i un 20%, fixant-se en un 17% en el supòsit que no es comparteixin els drets secundaris amb el productors independents.

Per altra banda, el CAC considera que caldria que les funcions de supervisió i control de les plataformes d’intercanvi de vídeos, atribuïdes per l’avantprojecte de llei en exclusiva a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), s’exercissin en règim de col·laboració amb les autoritats audiovisuals independents existents a l’Estat espanyol.

Segons el Consell, caldria cercar una actuació concertada entre les diferents autoritats de regulació per tal d’assolir un exercici més efectiu i eficient d’aquestes funcions, amb l’objectiu d’optimitzar el recursos humans i materials dedicats a vetllar pels drets de la ciutadania en l’àmbit audiovisual.

Una de les novetats més rellevants en la nova redacció de l’avantprojecte fa referència al finançament de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola. El text disposa que els prestadors de serveis a petició (com ara Netflix) i els prestadors del servei d’intercanvi de vídeos (com ara YouTube), quan tinguin un àmbit geogràfic estatal o superior al d’una comunitat autònoma, facin una aportació del 1,5% dels seus ingressos anuals a RTVE.

El CAC posa de manifest que a Espanya el servei públic de comunicació audiovisual no es presta únicament per la Corporación Radio y Televisión Española (CRTVE). A més, la Constitució Espanyola proclama la voluntat de protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions i, en aquest sentit, aquesta vessant de pluralitat comporta que els valors constitucionals siguin observats no només per la CRTVE sinó també per la resta de prestadors públics.

En conseqüència, el Consell considera que aquest plus de finançament no hauria de limitar-se, només, al sosteniment del prestador del servei públic d’àmbit estatal sinó que hauria d’estendre’s als serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit autonòmic, com ara la CCMA.