El president del Conseil supérieur de l’audiovisuel francès afirma que cal trobar un nou sistema de regulació que inclogui internet

Foto 1
Roch-Olivier Maistre. (Foto 1)

  • El president del Conseil supérieur de l’audiovisuel (CSA) francès, Roch-Olivier Maistre, considera que actualment hi ha una situació de desequilibri entre els actors d’internet i els actors audiovisuals tradicionals, que tenen moltes més obligacions
     
  • Maistre anuncia que el CSA esdevindrà un nou regulador amb més competències, que s’anomenarà Autoritat reguladora de la comunicació audiovisual i digital (ARCOM)
     
  • Segons el president del CAC, Roger Loppacher, urgeix modificar la llei audiovisual catalana per adaptar-la al nou entorn digital


El president del Conseil supérieur de l’audiovisuel (CSA) francès, Roch-Olivier Maistre, ha afirmat que cal trobar un nou sistema de regulació que inclogui els nous actors d’internet, com ara les plataformes de vídeo sota demanda i les d’intercanvi de vídeos, i les xarxes socials. “Actualment hi ha una situació de desequilibri entre els actor d’internet i els actors audiovisuals tradicionals, que tenen moltes més obligacions”, ha dit.

Maistre ha posat l’exemple de la plataforma de vídeo sota demanda Netflix, que a França té 6 milions d’abonats -més que els de Canal+-, però que, en canvi, no té les mateixes obligacions.

Maistre ha participat avui, 17 de desembre, en la 41a sessió del Fòrum de la Comunicació, organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) a La Pedrera, amb la ponència “Dels serveis de comunicació audiovisual a les plataformes de continguts: els nous reptes per al Conseil supérieur de l’audiovisuel”.

El president del regulador audiovisual francès ha explicat que el discurs sobre internet ha canviat, en el sentit que no es considera aquest medi un referent sense límits pel que fa a la llibertat d’expressió. “El debat segons el qual a internet la llibertat és un valor absolut ja no és vàlid. Als Estats Units hi ha moltes veus que demanen regular els nous actors, especialment si tenim empreses com Facebook que té la intenció d’emetre la seva pròpia moneda”, ha assegurat.

Maistre ha explicat que les grans plataformes d’internet han acceptat que han de canviar i moderar els seus continguts.

“A França s’està dibuixant una nova regulació per a les grans plataformes, que no serà ni el model xinès ni el model de tot s’hi val dels Estats Units, sinó un model que respecti la llibertat d’expressió i els grans principis humanistes”, ha assenyalat.

En aquest sentit, ha explicat que el CSA, que enguany compleix 30 anys, es transformarà en una nova autoritat, anomenada Autoritat reguladora de la comunicació audiovisual i digital (ARCOM), que es crearà el gener del 2021 i es fusionarà amb l’Alta autoritat per a la difusió d’obres i la protecció dels drets a internet (Hadopi).

Per tant, a França es mantindrà una regulació separada entre el futur ARCOM, amb competències audiovisuals, i l’actual regulador de telecomunicacions (Arcep), per bé que, segons ha precisat Maistre, hi haurà una estreta col·laboració entre els dos reguladors francesos.

El president del CSA ha afegit que desconeix si el nou ARCOM serà una referència en l’àmbit europeu, per bé que, segons ha dit, la seva aposta és aconseguir una regulació homogènia europea. “Jo crec que hi ha àmbits, com ara els continguts perjudicials a internet, on els estats membres no haurien de legislar, perquè aquestes matèries ja les regula la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual”, ha assegurat.

Consultat en el torn de preguntes per l’aparent facilitat europea per regular de manera intensa alhora que la UE es mostra incapaç de crear empreses audiovisuals d’abast internacional, ha explicat: “És paradoxal que en un lloc que ha estat el bressol de la cultura ens arribin, com si fossin trens d’alta velocitat, empreses com Netflix o Disney. Però aquí, gràcies a l’obligació de tenir en els seus catàlegs un 30% d’obra europea, jo hi veig una oportunitat. En qualsevol  cas, jo aposto per una política cultural europea”.


Modificació de la Llei audiovisual catalana

El ponent ha estat presentat pel president del CAC, Roger Loppacher, qui ha destacat la cooperació magnífica entre el CAC i el CSA, que s’ha reforçat en el marc de les plataformes d’autoritats reguladores. En concret, a la European Platform of Regulatory Authorities (EPRA) i al Réseau des instances de régulation méditerranéennes (RIRM). De la darrera plataforma, el CAC i el CSA n’ostenten, respectivament, la presidència i la vicepresidència de torn.

Loppacher ha recordat que la Unió Europea va aprovar la revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual el novembre del 2018 i que, tal com preveu el text, s’haurà d’implementar abans de setembre de l’any vinent. “Des del CAC, ho hem dit moltes vegades, pensem que urgeix la necessitat de modificar la nostra llei audiovisual per adaptar-la al nou entorn audiovisual i a la nova directiva. I puc dir-los que hi estem treballant conjuntament amb la Direcció General de Mitjans de Comunicació”, ha explicat.

El president del CAC ha assenyalat que per poder modificar la llei audiovisual és molt convenient veure com es fa en els països de l’entorn europeu i que en aquest cas França ofereix un referent important, perquè en aquest país ja s’ha presentat a l’Assemblea Nacional el projecte de llei que pretén incorporar les previsions de la nova Directiva a l’ordenament jurídic francès i adaptar-lo al nou entorn audiovisual.

Un dels aspectes que preveu la nova normativa és la creació d’un regulador amb moltes més competències i atribucions, l’ARCOM (resultat de la fusió del CSA i de l’Hadopi), una iniciativa que Loppacher ha qualificat de “molt interessant”.

En relació amb les iniciatives del CAC per adaptar-se al nou entorn digital, Loppacher ha explicat que l’organisme català ha elaborat 13 informes sobre continguts a internet en relació amb temes com la pornografia infantil, la incitació a la violència masclista, el cibercontrol de les parelles, la sexualització de vídeos de menors a les playlist de YouTube, la incitació al suïcidi, a l’anorèxia i la bulímia, la pedofília o l’homofòbia. Així mateix, el Consell ha elaborat estudis sobre la desinformació en línia en relació amb el càncer o, més recentment, sobre el discurs antivacunes.

Aquestes actuacions han motivat la retirada a l’accés condicionat de 118 continguts clarament perjudicials, amb la particularitat que en els dos darrers casos (ciberassetjament i sexualització de vídeos de menors) la retirada es va fer en menys de 24 hores.


Foto 2
Roch-Olivier Maistre (a l'esquerra) i Roger Loppacher. (Foto 2)