El president de PROA destaca el caràcter estratègic del sector audiovisual i reclama més finançament
- El president del CAC, Roger Loppacher, reclama que s’aprovin els canvis normatius pendents per tal que les grans plataformes contribueixin a la indústria audiovisual catalana i garanteixin una oferta audiovisual en català
El president de PROA, Jordi B. Oliva, ha afirmat que la llengua en què es fan les produccions audiovisuals no afecta les possibilitats per exportar-les internacionalment sempre que es disposi d’un finançament adequat. “Si la història és bona, aleshores l’idioma no importa. A Dinamarca roden en danès i això no els impedeix distribuir els seus continguts a nivell internacional amb molt d’èxit”, ha dit.
“Els nostres productors haurien de triar la llengua per criteris artístics, ja sigui en català, en danès o en espanyol, però malauradament la tria es fa per criteris econòmics”, ha afirmat Oliva, que ha afegit que en la seva associació han tingut casos en que Netflix els acceptava el producte en català, però que com no tenien recursos per finançar-lo, havien de recórrer al sector espanyol i per tant enregistrar-lo en castellà.
Oliva ha participat avui, 17 de juny, en la 45a sessió del Fòrum de la Comunicació, organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en format webinar, amb la ponència “Reptes de l’audiovisual en l’era post Covid”.
El representant de PROA, recentment elegit, ha explicat que el problema de l’audiovisual català no és la manca de talent sinó la manca de recursos econòmics. “Els productors americans no és que ho facin millor sinó que tenen més recursos per produir i per distribuir”, ha assenyalat.
“En l’àmbit de Catalunya, com a associació tenim en repte de mostrar que l’audiovisual és un sector estratègic i de país, ja que genera indústria, feina, cultura i valors. Des de PROA lluitem perquè la gent consumeixi el nostre audiovisual, perquè si no ho fem així, aquest espai l’ocuparà un altre”, ha dit.
Segons Oliva, el problema és principalment econòmic i ha instat les administracions a implementar els canvis normatius pendents, així com a TV3, i també a TVE, a esdevenir tractors de la producció. “Cal que TV3 compleixi amb l’obligació de finançament del 6%, que no ho fa. Però a vegades ens oblidem de TVE, i també hauríem d’exigir que tant des de Sant Cugat com des de l’àmbit estatal s’impulsi la producció audiovisual”, ha explicat.
Oliva ha explicat que el sistema de finestres per veure els continguts ha canviat de manera radical i que l’elecció de les opcions que ens apareixen en les plataformes depenen d’algoritmes. “El futur de com es veuen les nostres produccions quedarà cada cop més en mans d’algoritmes, que saben quines són les nostres preferències”, ha explicat.
Presentat pel president del CAC
El ponent ha estat presentat pel president del CAC, Roger Loppacher, qui ha destacat que l’audiovisual és avui un sector estratègic a nivell cultural i econòmic de primer ordre. “I no hi ha societat avançada, ni hi ha país, que no faci una aposta decidida per la cultura i per disposar de continguts audiovisual propis. Apostant per les nostres indústries audiovisuals hi sortim guanyat tots”, ha asseverat.
Loppacher ha subratllat el canvi que està experimentant el sector audiovisual amb la consolidació de les plataformes de vídeo a petició. “Avui veiem com les plataformes OTT de pagament gairebé han duplicat les subscripcions i superen els 9,1 milions de persones abonades, en comparació amb els 5,2 milions del mateix període del 2020”, ha dit Loppacher, que ha afegit que el 63,2% dels catalans consumeix continguts en plataformes de vídeo a petició.
Segons Loppacher, a Catalunya, les indústries creatives són, tot i les dificultats, un sector dinàmic. “Segons l’Informe del sector audiovisual de la Generalitat de l’any 2020, comptem amb prop de 1.100 empreses, la majoria de les quals es dediquen a la producció de continguts, ocupen més de 26.000 professionals i tenen una facturació de més de 6.702 milions d’euros”, ha asseverat.
El president del CAC ha subratllat que les polítiques públiques hauran d’anar orientades, necessàriament, a potenciar aquestes indústries de la producció de continguts i a crear les condicions necessàries perquè creixin i es desenvolupin. I d’aquesta manera, segons ha dit, crear les condicions necessàries perquè Catalunya esdevingui el hub audiovisual del sud d’Europa.
Loppacher ha destacat que la revisió de la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual, aprovada el novembre del 2018, preveu diverses mesures per fomentar les obres europees. I, en aquest sentit, ha demanat que, de manera urgent, sigui transposada i que per part del Govern de la Generalitat de Catalunya s’actualitzi la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya del 2005.
Loppacher ha coincidit amb el ponent amb la necessitat d’incrementar els recursos destinats a promocionar l’audiovisual i ha recordat que el CAC ha demanat que, en la transposició de la directiva, es modifiqui l’obligació de finançament del 5% de manera que s’augmenti fins el 10%.
“Volem, doncs, que les grans plataformes de streaming contribueixin també a ser tractors de la industria audiovisual catalana. Un paper que ara el du a terme gairebé en exclusiva la CCMA”, ha afirmat.
Pel que fa a la CCMA, ha dit: “Crec que cal rellançar-la i posar-la al dia, el que es concreta amb una dotació més gran de recursos, que s’haurien de destinar a produir continguts capaços d’atreure audiències grans i, de manera especial, el públic infantil, el juvenil i els young/adults. A més, s’hauria d’impulsar una gran plataforma de continguts audiovisuals, amb col·laboració públic i privada, que pugui oferir les produccions catalanes i en català”.
