Llengua catalana i aranesa

L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que el català és la llengua pròpia de Catalunya (article 6) i, com a tal, és la llengua d’ús normal i preferent dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, alhora que configura l’aranès com a llengua pròpia de la Val d’Aran i, per tant, llengua pròpia d’aquest territori i oficial a Catalunya. Així mateix, l’apartat 1 de l’article 50 atribueix als poders públics la missió de protegir el català i l’aranès en tots els àmbits i sectors, i fomentar-ne l’ús, la difusió i el coneixement.

La Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya estableix que el servei públic audiovisual de competència de la Generalitat té, com a missió específica “La promoció, el coneixement i la difusió de la llengua i la cultura catalanes, dins el marc general de la política lingüística i cultural de la Generalitat, i també de l’aranès en els termes establerts per la legislació vigent” (lletra f de l’apartat 3 de l’article 26),

Per desenvolupar reglamentàriament la normativa, el CAC va aprovar la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre la presència de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès en els mitjans de comunicació audiovisual. Aquesta instrucció general estableix, entre altres aspectes, les quotes mínimes de català i aranès, així com el percentatge mínim de cançons en català o aranès.