Detall
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya aprova quatre acords en relaciˇ amb continguts audiovisuals

El Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), en sessió tinguda el 4 de maig, ha aprovat quatre acords relatius a continguts emesos per diversos mitjans. En els quatre casos s'ha actuat arran de la presentació de queixes, per bé que en un cas el CAC també ha actuat d'ofici.

El suplement

En el primer cas, el Ple ha aprovat un acord relatiu al debat sobre els mitjans públics emès el 22 d'octubre de 2017 al programa El suplement de Catalunya Ràdio. El debat es va fer per tractar sobre una possible intervenció dels mitjans públics catalans davant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola (CE) per part del Govern de l'Estat.

L'actuació del CAC s'ha dut a terme arran de la presentació d'una queixa tramesa pel president del Grup de Periodistes Pi i Margall, qui va denunciar que tots els tertulians presents en el debat tenien la mateixa postura i que tots van criticar la possible actuació del Govern espanyol.

El CAC ha constatat que en el debat van participar les persones següents: el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo; el vicepresident del CAC, Salvador Alsius; el responsable del Grup de Treball de Mitjans Públics del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Carles Prats; la membre del Consell Professional de Televisió Espanyola a Catalunya, Montse Melià; la presidenta del Consell Professional de Catalunya Ràdio, Montse Poblet; el periodista i col·laborador d'El suplement, Antoni Bassas, i l'humorista i col·laborador d'El suplement, Andreu Buenafuente. Els tres primers van estar presents a l'estudi mentre que els altres quatre van participar via telefònica.

L'Acord del CAC destaca que el debat, sota el títol "Quin paper han de tenir els mitjans públics?", tracta sobre l'adopció, mitjançant l'Acord del Consell de Ministres sobre l'aplicació de l'article 155 CE, de "mesures singulars" sobre l'àrea de telecomunicacions i comunicacions electròniques i audiovisuals. En particular, sobre com l'adopció d'aquestes mesures pot afectar l'exercici professional dins de l'àmbit dels mitjans de comunicació públics.

L'Acord del CAC conclou, en un primer punt, que es constata que en l'emissió del debat sobre els mitjans públics al programa El suplement hi van participar veus representatives del sector audiovisual a Catalunya amb un punt de vista rellevant en relació amb el tema tractat. No obstant això, en un segon punt afegeix que es constata que el debat no va incloure altres veus que podrien haver aportat altres posicionaments contraris.

El Ple del CAC ha aprovat l'Acord per unanimitat.

Programa Tot es mou

En el segon cas, el Ple del CAC ha aprovat un Acord relatiu a la difusió de dades personals i professionals del jutge Pablo Llarena en el programa Tot es mou de TV3 del 26 de març. En concret, el programa, que condueix Elena Garcia Melero, va entrevistar el periodista Genís Sinca, qui en una secció titulada "Qui és el jutge Llarena?", va fer una semblança del magistrat.

El CAC ha iniciat l'actuació d'ofici, per analitzar l'eventual difusió de dades de caràcter privat del jutge i de la seva família, per bé que, en paral·lel, va rebre diverses queixes de particulars en el mateix sentit.

Es constata que en el programa esmentat es va fer referència a les poblacions catalanes on es troben els dos habitatges del jutge, sense donar, però, cap dada sobre les adreces. També es van aportar dades sobre la seva trajectòria professional i sobre el fet que els seus progenitors van ser advocats. Així mateix, es va esmentar el nom i cognom de la seva esposa, associat al càrrec públic que ostenta, i el municipi on es troba la institució pública on aquesta treballa. I, finalment, es van destacar alguns trets de caràcter definidors de la personalitat del jutge. L'informe que ha elaborat l'Àrea de Continguts del CAC conclou que no es detecta cap contingut susceptible de vulnerar la privacitat del personatge al qual es dedica l'espai del programa.

L'Acord del CAC recorda la posició prevalent que ostenta el dret a la llibertat d'informació sobre el dret a l'honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge, ja que resulta essencial com a garantia per a la formació d'una opinió pública lliure, indispensable per al pluralisme que exigeix el principi democràtic. I afegeix que la protecció constitucional de les llibertats d'informació i expressió assoleixen un nivell màxim quan la llibertat és exercida pels professionals de la informació.

Des d'aquesta perspectiva, la ponderació ha de tenir en compte si la informació té rellevància pública o interès general per tal com pot contribuir al debat en una societat democràtica quan es projecta sobre persones que desenvolupen un càrrec públic. L'informe de l'Àrea Jurídica del CAC estableix que perquè la llibertat d'informació prevalgui sobre el dret a l'honor cal que la informació compleixi el requisit de la veracitat, tal com es dona en aquest supòsit.

Segons l'Acord del CAC, en síntesi, més enllà de la identificació de les localitats on el jutge posseeix un habitatge, no s'observa que s'hagin divulgat dades relatives a la seva ubicació concreta o s'hagin difós imatges o revelat fets que objectivament formin part de la seva intimitat personal i familiar. També, que resulta evident la projecció pública i la rellevància social del jutge Pablo Llarena, d'acord amb la professió que desenvolupa i en el marc de les circumstàncies polítiques i socials de la causa que instrueix actualment.

Quant a la difusió de dades de terceres persones, l'informe jurídic assenyala que vist que el càrrec que ocupa la seva dona és un càrrec públic (el seu nomenament es publica al BOE), vinculat, a més, al Consell General del Poder Judicial, i que s'exerceix en territori català, sembla lògic entendre que es tracta d'una informació justificada pel seu caràcter accessori amb relació a la biografia del jutge Llarena, atès que situa el context del personatge, des del punt de vista del seu coneixement de la realitat catalana. Així mateix, cal assenyalar que aquestes dades són fàcilment accessibles, mitjançant qualsevol cercador d'Internet.

Com a conclusió, l'Acord del CAC constata que en les informacions emeses en l'espai "Qui és el jutge Llarena" no s'ha produït cap vulneració del dret a la intimitat personal i familiar del personatge al qual s'hi fa referència.

L'Acord ha estat aprovat per tres vots a favor i tres en contra amb un vot particular i el vot de qualitat del president.

Espejo Público

En el tercer cas, el Ple del CAC ha aprovat un acord en relació amb diverses informacions emeses en el decurs del període del 13 al 26 d'octubre de 2017 pel programa Espejo Público d'Antena 3 TV, relatives a la denúncia d'eventuals situacions de violència i assetjament a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El CAC ha actuat arran de la presentació d'una queixa del Vicerectorat de Comunicació i de Promoció de la UAB, que, en referència a l'emissió del 13 d'octubre de 2017, assenyalava que el programa va realitzar afirmacions falses i que en cap moment es va posar en contacte amb la universitat per documentar-se de cara a la realització del reportatge.

El CAC ha analitzat l'emissió esmentada, així com altres 7 en el mateix programa, que continuaven tractant el mateix tema. Les vuit emissions es van emetre del 13 al 26 d'octubre de 2017.
L'informe de l'Àrea Jurídica del CAC assenyala que l'apartat 5 de l'article 4 de la LGCA estableix el dret de totes les persones al fet que les comunicacions informatives s'elaborin d'acord amb el deure de diligència en la comprovació de la veracitat de la informació.

D'acord amb l'anàlisi de l'Àrea de Continguts del CAC, cal entendre que Antena 3 TV no hauria actuat de forma diligent, tot contrastant la notícia. En primer lloc, perquè aquest prestador no ha utilitzat fonts diverses, com ara la direcció mateixa de la UAB, que, a la vista de la queixa presentada davant aquest Consell, sembla que no va tenir l'oportunitat de manifestar-se sobre la informació amb caràcter previ a l'emissió.

En segon lloc, perquè en la descripció dels fets no s'hi inclouen elements que permetin contrastar la informació; ans el contrari, com conclou l'Informe de l'Àrea de Continguts, el programa "assumeix el discurs de les persones entrevistades i en algunes ocasions al llarg de les edicions dels dies 13 i 18 d'octubre, s'hi observen alguns elements que reforcen aquest discurs".

En tercer, i darrer lloc, perquè de les vuit peces analitzades (dies 13, 16, 17, 18, 20, 24, 25 i 26 d'octubre) únicament es dona veu a la UAB en l'emissió del 26 d'octubre. Aquesta emissió, juntament amb la del dia 24 del mateix mes, en la qual es dona veu a un grup d'estudiants que sostenen que a la UAB hi ha pluralitat d'opinions i s'emet un vídeo elaborat per ells mateixos, són les úniques ocasions en què el programa presenta una veu contrària a la denúncia dels estudiants d'aquesta universitat. Per tant, entre el 13 i el 26 d'octubre el programa dona veu al posicionament que dona suport a la denúncia exposada pels estudiants de la UAB el 13 d'octubre i, per contra, únicament a les emissions dels dies 24 i 26 d'octubre, es dona veu a un posicionament diferent.

En l'entrevista a la rectora de la UAB, la conductora del programa reconeix que, abans d'emetre l'entrevista del dia 13 amb els estudiants, hauria d'haver parlat amb la Universitat.

Segons l'informe jurídic, per al compliment del principi de veracitat es requereix la utilització de fonts diverses, la inclusió d'elements que permetin contrastar la informació i donar veu a posicionaments diferents.

Per tant, l'Acord del CAC constata que en el tractament informatiu, el prestador del servei de televisió podria no haver actuat amb la diligència deguda conforme al principi de veracitat (que estableix l'apartat 5 de l'article 4 de la LGCA), que requereix per al seu compliment la utilització de fonts diverses, la inclusió d'elements que permetin contrastar la informació i donar veu a posicionaments diferents.

En aquest sentit, es constata que durant el període analitzat, i en què es va tractar aquesta informació (del 13 al 26 d'octubre), només es va donar veu a posicionaments diferents en les emissions dels dies 24 i 26 d'octubre. I de manera més concreta, la UAB només va tenir veu en aquesta darrera emissió.

En un segon punt de l'Acord, el CAC acorda trametre l'Acord i l'Informe de l'Àrea de Continguts a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, als efectes oportuns.

L'Acord s'ha adoptat per 5 vots a favor i 1 en contra amb vot particular.

Herrera en la COPE

En quart lloc, el Ple ha aprovat un Acord en relació amb un eventual tractament discriminatori en el programa Herrera en la COPE el 2 de gener de 2018, en concret, en la secció "La copla de Luis del Val". L'actuació del CAC s'ha iniciat arran de la presentació d'una queixa tramesa per la Direcció General d'Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que originalment procedia de l'organització COLEGAS-Confederación LGBT España.

L'Acord del CAC constata que no s'ha produït una vulneració de la normativa en matèria de comunicació audiovisual a Catalunya, tot i que, en un segon punt, recorda al prestador l'existència de les Recomanacions sobre el tractament de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) als mitjans audiovisuals, elaborades pel CAC amb la col·laboració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, entre d'altres, amb la voluntat que esdevingui una eina de treball i una guia per als professionals de la comunicació, per tal que utilitzin un llenguatge inclusiu quan elaborin informacions o emetin opinions relacionades amb aquest col·lectiu.

L'Acord s'ha adoptat per unanimitat.

Acord 42/2018 del Ple del CAC
Vot particular a l'Acord 42/2018

Acord 43/2018 del Ple del CAC

Acord 44/2018 del Ple del CAC
Vot particular a l'Acord 44/2018

Acord 45/2018 del Ple del CAC

23.05.2018

Mida del text: 

AvÝs legal  |  Protecciˇ de dades  |   |  Mapa Web  |  Enllašos d'interŔs