La informació política perd pes en els informatius audiovisuals, especialment a les televisions públiques
- Després de tres anys (2019, 2020 i 2021) en els quals la crònica política ha ocupat el primer lloc de la jerarquia informativa, els mitjans audiovisuals, excepte RAC1, prioritzen les notícies internacionals, socials i de medi ambient
- El CAC modifica els seus informes de pluralisme, que fins ara cobrien política i gènere, i ara també analitzen els diversos tipus de pluralisme, la diversitat i les referències culturals
- Cap dels vuit mitjans analitzats té una presència de la dona igual o superior al 50% en el conjunt de la programació, ni tampoc en els informatius
- L’informe del CAC, corresponent al segon quadrimestre del 2022, mostra una presència residual de representants de les diferents confessions religioses
La informació política perd rellevància en els espais informatius diaris dels mitjans audiovisuals a Catalunya, especialment en el cas de les televisions públiques. És el cas de TV3 i de TVE-Catalunya, en les quals la informació política ha deixat de ser l’àmbit temàtic principal i n’ha deixat pas a altres com l’internacional, el social i el medi ambient. A Catalunya Ràdio també s’observa aquesta tendència, però, en canvi, RAC1 manté la crònica política com a àmbit més destacat dels seus informatius.
Aquestes dades es desprenen del darrer informe sobre pluralismes del CAC, corresponent al període maig-agost de 2022 i que va ser aprovat al Ple del 19 d’abril. L’informe s’anomena Els pluralismes i la diversitat en els continguts de la televisió i de la ràdio lineals. Maig-agost de 2022.
L’informe del CAC corresponent al període maig-agost de 2022 ha canviat l’estructura i ha modificat les àrees i tòpics analitzats. El canvi més destacat és que fins ara només s’analitzaven el pluralisme polític i el gènere. L’actual informe enfoca una àrea d’estudi més àmplia i analitza els diversos pluralismes (social, gènere, informatiu, territorial i polític). Dins del pluralisme social, estudia la diversitat de les persones (edat, discapacitat, origen percebut de les persones) i la referència cultural en relació amb els actors culturals (cultura catalana, de la resta de territoris de l’Estat, europea, etc.).
Arran de l’anàlisi del pluralisme informatiu és on es pot veure la davallada de la informació política, per bé que cal matissar la intensitat de la reducció per dos elements: l’esclat de la guerra d’Ucraïna el febrer del 2022, que va augmentar les notícies internacionals, i el fet que el quadrimestre analitzat inclou el mes d’agost, inhàbil a efectes polítics.
En el cas de TV3, la informació política va ser el primer àmbit temàtic dels teleinformatius durant els anys 2019, 2020 i 2021. En concret, va ocupar el 28,8 %, el 17,6 % i el 16,0 % del temps, respectivament. En canvi, les dades del darrer informe del CAC indiquen que la informació política ha baixat fins al 9,9 %, la qual cosa suposa que, en el segon quadrimestre del 2022, la crònica política ha estat al voltant de la tercera part de l’existent en el 2019.
Pel que fa a la prelació, la informació política dels teleinformatius de TV3 ha passat de la primera posició durant els tres anys esmentats a la sisena en el període esmentat. Per davant de la política, se situen la informació internacional, la social, la cultura, l’economia i el medi ambient.
Cal dir que les posicions relatives estan descrites en relació amb el nucli principal dels teleinformatius, sense comptar amb els esports ni amb la informació meteorològica, que van en blocs separats.
La tendència a la reducció de la crònica política es repeteix també en el cas de TVE Catalunya. En concret, el pes de la informació política en els teleinformatius va ser del 25,4 % el 2019, del 15,1 % el 2020 i del 16,6 % el 2021. Segons les dades del segon quadrimestre del 2022, el pes de la política ha baixat al 10,3 %, és a dir, 15 punts percentuals menys que el 2019.
Pel que fa a la prelació dels diferents àmbits temàtics de TVE Catalunya, es reprodueix el mateix esquema segons el qual la crònica política va ocupar la primera posició des del 2019 fins al 2021. En canvi, en el segon quadrimestre del 2022, ha ocupat la quarta posició. Per davant en la jerarquia informativa, hi ha l’àmbit social, el medi ambient i l’economia.
L’informe inclou també dues ràdios, Catalunya Ràdio, RAC1 i dues televisions locals: betevé i 8tv. A Catalunya Ràdio, la informació política en el segon quadrimestre del 2022 ha estat del 9,6 % (és a dir, similar a la de TV3), i s’ha situat en la quarta posició.
RAC1 constitueix una excepció en aquesta tendència a la pèrdua de pes relatiu de la crònica política. Segons les dades del darrer informe, la informació política ha ocupat l’11,5 % del temps total dels informatius, el percentatge més elevat de tots els mitjans analitzats, i s’ha situat en la primera posició.
Pel que fa a betevé, cal subratllar que el seu caràcter de televisió local fa que es prioritzi de manera permanent la informació de proximitat. Així, la crònica política de betevé ha ocupat el 4,5 % i s’ha situat en la cinquena posició. En el cas de 8tv, es tracta d’una televisió que basa la seva programació en la ficció i l’entreteniment, de manera que la informació ha ocupat una part molt petita del total de la graella (6,1 %).
Presència de la dona
Un segon aspecte destacat de l’informe de pluralismes del segon quadrimestre del 2022 és la presència de la dona en la programació i en els informatius. En aquest cas, les dades fan referència a vuit mitjans: TV3, 33, Esport3, TVE Catalunya, betevé, 8tv, Catalunya Ràdio i RAC1.
La conclusió més destacada és que cap dels vuit mitjans té una presència de la dona igual o superior al 50 % en el conjunt de la programació, ni tampoc en els informatius. El mitjà amb més presència en el global de la programació és 8tv, amb el 40,9 %. Li segueix TV3, amb pràcticament el mateix valor (40,8 %), també referit al conjunt de la graella.
A continuació hi ha TVE Catalunya (36,9 %) i betevé (36,3 %). Ja per sota del terç del total es troben Catalunya Ràdio (32,4 %), el 33 (29,0 %), RAC1 (28,8 %) i Esport3 (17,1 %), en tots els casos amb valors referits al conjunt de la programació.
Pel que fa a segments de la programació, la presència més elevada de dones es troba a TV3, on els programes formatius i documentals tenen una quota femenina del 65,4 % i, en els programes esportius, del 66,7 %. Aquesta darrera dada s’explica per la retransmissió de partits de la Lliga de Campiones de la UEFA durant el quadrimestre analitzat.
Per la seva part, els programes definits com a Altres seccions d’opinió (que són espais d’emissió regular integrats dins de programes informatius on una persona exposa la seva visió o anàlisi personal) de Catalunya Ràdio tenen una presència de dones del 62,7 %.
En el cas dels esports de TVE Catalunya (tot i que tenen un pes reduït, de l’1,5 % del temps total), la presència femenina és del 54,2 %.
En la resta de mitjans, cap altre àmbit i tipologia de programació (inclosos els informatius) amb un pes significatiu incorpora com a mínim la meitat de dones. Tot i això, cal esmentar que els espais d’entreteniment de betevé tenen una presència de dones que s’aproxima a la paritat (48,9 %) i que els informatius que més s’aproximen a la paritat han estat els de TVE Catalunya (38,7 %).
En el cas específic de la presència de la dona política en els informatius diaris, es manté el fet que en cap cas s’arriba a la paritat. El mitjà que més s’aproxima és Catalunya Ràdio (43,3 %), seguit en segona posició per RAC1 (43,1 %). En general, la tendència és a un augment constant de la dona política en tots els mitjans. A tall d’exemple, la presència de la dona política a Catalunya Ràdio en l’informe del mateix període, però de dos anys abans, va ser del 36,1 %, i el de RAC1, del 35,4 %, és a dir, que en ambdós casos ha pujat al voltant de 3,5 punts percentuals per any.
Absència d’actors religiosos
En aquest primer informe reformat, destaca, pel que fa al pluralisme social, l’absència del fet religiós, tant en els programes com en els informatius. L’informe analitza la presència, en percentatge, d’actors que representin les diverses confessions religioses (no de temps). El resultat és residual o nul, segons el cas. A TV3 hi han aparegut un 0,3 % d’actors religiosos en la programació, i un 0,4 % en els informatius. A Esport3 s’ha comptabilitzat un 0,3 % d’actors religiosos en el conjunt de la programació. A betevé hi ha un 0,1 % d’actors religiosos en els informatius. En la resta de televisions (33, TVE Catalunya i 8tv) la presència ha estat nul·la.
Pel que fa a les dues ràdios analitzades, tant en els informatius de Catalunya Ràdio com en els de RAC1, la presència de representants d’alguna confessió religiosa ha estat del 0,3 % del total d’actors, en tots dos casos.
Majoria aclaparadora de persones percebudes com a blanques
Encara en l’àmbit del pluralisme social i de la diversitat es pot comprovar com les persones que apareixen a les televisions catalanes són percebudes com a blanques en gairebé la totalitat, així com adultes (de 30 a 64 anys) i sense cap discapacitat.
En el cas concret de l’aparença del color de la pell, les dues televisions més diverses són el 33 (on el 94,2 % de les persones són percebudes com a blanques) i 8tv (94,6 %). En l’extrem contrari, la televisió amb més persones percebudes com a blanques és TVE Catalunya, amb el 97,9 %.
