El president del CAC afirma que la “pulsió centralista” en l’aplicació de la normativa europea afebleix les competències del regulador català
- Reclama “més valentia” en la renovació de la llei de l’audiovisual catalana i que es tinguin en compte els dos reglaments europeus aprovats el 2022 (DSA i DMA), així com els dos aprovats el 2024 (EMFA i intel·ligència artificial)
- Xirgo va intervenir el dilluns 28 en una jornada al CCCB sobre les perspectives jurídiques dels mitjans de comunicació, juntament amb el vicepresident de la CNMC, Ángel García Castillejo
- El president del CAC subratlla l’experiència adquirida pel regulador català, que enguany compleix 25 anys, per ajudar en la lluita contra els excessos del nou marc comunicatiu
El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Xevi Xirgo, va denunciar l’existència d’una pulsió centralista per part del Govern estatal en l’aplicació de la nova normativa europea sobre l’audiovisual que impedeix al regulador català exercir plenament les competències que li correspondrien, i que redueix a una mera col·laboració les funcions dels consells de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Andalusia en les noves regulacions audiovisuals.
“Moltes institucions i organismes estatals no són conscients, des del meu punt de vista, de la seva pulsió centralista. Sovint el que hauria de ser una simple col·laboració, sempre en termes de lleialtat, es viu com una concessió o fins i tot com una laminació competencial, quan és exactament a la inversa”, va assenyalar.
El president del CAC va posar com a exemple d’aquesta actuació la posada en marxa recent del Registre de mitjans de comunicació, mesura incorporada al Plan de Acción por la Democracia del Govern estatal com a conseqüència de l’entrada en vigor del reglament europeu Digital Services Act (DSA).
“Quan es va crear el Registre de mitjans de comunicació, que ha de disposar d’informació sobre la propietat dels mitjans i les inversions publicitàries que reben, se’n va atorgar la responsabilitat a la CNMC. Crec que és un error no afegir-hi que aquesta responsabilitat ha de ser exercida, i si cal, a més, compartida posteriorment, pels consells audiovisuals existents. És a dir, els consells audiovisuals de Catalunya, de la Comunitat Valenciana i d’Andalusia”.
“Ningú coneix millor la realitat que el regulador del territori, que, a banda del coneixement, també té més mitjans i potser fins i tot més experiència, si tenim en compte que enguany el CAC compleix 25 anys”, va dir.
Xirgo va fer aquestes declaracions en la jornada “Perspectives jurídiques dels mitjans de comunicació”, que va tenir lloc el 28 d’abril, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La sessió va estar organitzada pel CUIMPB - Centre Ernest Lluch, la XAL i BDO Abogados. En la jornada hi va participar el vicepresident de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), Ángel García Castillejo, que va pronunciar la conferència inaugural.
El president del CAC va explicar que, tot i que la majoria de la població encara declara informar-se mitjançant la televisió, la irrupció de les noves formes de comunicació ha capgirat el sector i ha provocat la necessitat de regular-lo per evitar fenòmens com la desinformació.
En aquest sentit, va demanar als governs espanyols i català més valentia per anar més enllà i atribuir a cadascú les competències respectives, de manera que l’anàlisi dels continguts problemàtics es faci des del lloc d’origen de la denúncia o des d’on s’emeten els continguts.
Reforma de la llei audiovisual catalana
Xirgo va dir que al CAC li convé una posada a punt per fer front a reptes que ja no són de futur, sinó de present. En aquest punt de la ponència, va apuntar cap a Catalunya i va reclamar al Govern i als grups parlamentaris catalans accelerar la tramitació de la reforma de la llei audiovisual catalana, que es va aprovar el 2005. “Catalunya arrossega, malauradament ara ja podem dir que des de fa massa anys, la tramitació d’una nova llei audiovisual”, va assegurar.
I, encara més, va demanar que aquesta reforma incorpori les novetats sobre el món audiovisual que preveuen els dos reglaments europeus aprovats el 2022 (Digital Service Act-DSA i Digital Market Act-DMA), així com els dos aprovats el 2024 (Reglament europeu sobre la llibertat de mitjans de comunicació - EMFA i Reglament d’intel·ligència artificial).
Xirgo va recordar que el projecte de llei de l’audiovisual català, que va decaure en convocar-se eleccions al Parlament, partia de la mancança d’haver-se redactat pensant encara amb una mentalitat clàssica i en uns prestadors tradicionals. “El prec és que l’actualitzin i que siguin competencialment valents. És cert que la llei audiovisual espanyola, aprovada l’any passat, marca les regles del joc i en alguns casos condiciona, però a mi em sembla que hi ha marge, sempre pensant en la col·laboració entre reguladors, per fer avenços i fer que el CAC ampliï l’àmbit d’actuació”.
El president del CAC, que va al·ludir expressament al vicepresident de la CNMC, present a l’acte, va reiterar la voluntat d’impulsar la col·laboració entre reguladors per respectar, especialment, l’esperit de la llei.
I va voler remarcar que a Catalunya, l’experiència viscuda en l’aplicació de les normes europees ha mostrat problemes d’adaptació. En concret, es va referir a la creació del Grupo de Autoridades de Supervisión para los Servicios de Comunicación Audiovisual (GASSCA), que era una previsió de la llei audiovisual espanyola, que al seu torn era la transposició d’una directiva europea. “El problema és que s’ha posat en el mateix paquet els reguladors independents i la resta d’organismes dependents dels governs autonòmics, alguns dels quals no han fet mai cap de les funcions que s’han de compartir en el grup de treball”, va dir, i va afegir que era una reedició de la fórmula café para todos.
Xirgo va lamentar les conseqüències que aquesta fórmula pot implicar per a la defensa de la llengua catalana en el sí del grup esmentat, que, sobre el paper, ha de vetllar per impulsar la presència de totes les llengües oficials als serveis de comunicació.
