El catedràtic de Filosofia Política Daniel Innerarity afirma que el problema de les fake news és la propagació conscient de la falsedat

• Daniel Innerarity, que ha estat el ponent de la 43a sessió del Fòrum de la Comunicació del CAC, aposta per combatre l’anonimat de les xarxes socials
   
• El catedràtic de Filosofia Política afirma que la democràcia és un sistema complex que es defensa millor des del pluralisme d’opinions que des d’una veritat única
   
• El president del CAC alerta sobre la proliferació de la desinformació i demana una regulació més exigent i una major responsabilitat a les plataformes

El catedràtic de Filosofia Política, investigador Ikerbasque a la Universitat del País Basc i professor convidat a l’Institut Europeu de Florència Daniel Innerarity ha afirmat avui que el problema de les fake news no és tant la difusió d’informació inexacta o equivocada sinó la propagació conscient de la falsedat. “Fins i tot les opinions més peregrines poden afavorir la democràcia, que no és només un sistema de valors, sinó un sistema intel·ligent, especialment quan es basa en la contradicció”, ha dit.

Innerarity s’ha mostrat reticent a la possibilitat de establir regulacions molt estrictes en el nou ecosistema digital, però, en canvi, s’ha mostrat obert a la possibilitat que les xarxes socials limitin l’anonimat. “A mi em sembla més preocupant l’anonimat que els continguts que es difonen. Les xarxes socials serien una altra cosa si es combaten els perfils anònims o els bots”.

Innerarity ha participat avui, 21 d’abril, en la 43a sessió del Fòrum de la Comunicació, organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en format webinar, amb la ponència “Com sobreviure a la societat de la desinformació”.  

El ponent ha explicat que las desintermediació provocada per internet ha generat el problema de gestionar l’excés d’informació. “En aquest sentit, el problema no és tant l’existència de malvats desinformadors com de l’existència de confusos cercadors”, ha dit.

Segons la seva opinió, el procés de desjerarquització de la informació ha provocat una desregulació del mercat cognitiu, de manera similar a com hi hagut una desregulació en els mercats financers. “Això ha provocat un curtcircuit, del qual encara no hem trobat la manera de solucionar-ho”, ha dit.

Les possibles solucions, segons ha dit, passen en primera instància per l’establiment de sistemes de fact-checking. Però, ha afegit, també cal establir que “no pot haver una regulació excessiva de la llibertat d’expressió sinó que aquesta ha de ser sòbria i garantista”.

“El problema és que és difícil establir el que és cert i el que és fals. És més aconsellable distingir entre un fet fals i un de falsificat, és a dir, el problema és quan una cosa és deliberadament falsa”, ha explicat, i ha afegit: “L’error i l’equivocació no són el problema sinó que el problema és la falsedat manufacturada. La democràcia és un sistema complex que es defensa millor des del pluralisme d’opinions que des d’una veritat única

Finalment, ha volgut subratllat que el procés de desintermediació no implica la desaparició d’intermediaris en el nou sistema digital sinó la seva substitució. “Continuen havent filtres, i això es demostra pel fet de que l’antic president dels Estats Units va ser expulsat d’una xarxa social. Tenim una situació de caos en la qual cal veure qui hereta la funció d’intermediació”, ha explicat.

Presentat pel president del CAC

El ponent ha estat presentat pel president del CAC, Roger Loppacher, qui ha destacat la importància que tenen els algoritmes en la societat de la informació. “Uns algoritmes que no són ni públics ni transparents. I que no sabem fins a quin punt poden modificar la nostra conducta modelant així productes i mercats predictius”, ha dit.

Segons Loppacher, aquest panorama ha portat als diversos països a qüestionar-se com combatre la desinformació. I en aquesta línia, el gener de 2018, la Comissió Europea va posar en marxa un grup d’experts anomenat High Level Expert Group on Fake News and Online Disinformation (HLEG), amb l’objectiu que assessorés la Comissió sobre quines iniciatives polítiques caldria impulsar per contrarestar les notícies falses i la desinformació a internet.

El president del CAC ha explicat que els codis d’autoregulació han estat un pas endavant, però que la mesura no ha és suficient. “Garantint sempre la llibertat d’expressió com a element essencial i indispensable d’una democràcia, crec que calen mesures legislatives més contundents en l’àmbit digital. Perquè els drets de la ciutadania no són analògics ni digitals. Són drets que cal preservar sigui quina sigui la forma de transmissió, ha afirmat.

En aquest sentit, ha alertat sobre la proliferació de la desinformació i ha demanat una regulació més exigent i una major responsabilitat a les plataformes.