Josep Cuní demana als periodistes que dubtin de tot, que no deixin de fer preguntes incòmodes i que no avancin les notícies per les seves xarxes socials
- El periodista i el president del CAC, Xevi Xirgo, mantenen una conversa sobre la situació periodística des del punt d’una persona que clou la seva carrera davant dels micròfons després de 50 anys
- La vicepresidenta del CAC, Rosa Maria Molló explica que el sector audiovisual va facturar el 2021 un total de 6.700 milions d’euros i que dona feina a 31.000 persones
El periodista Josep Cuní va demanar als periodistes que dubtin de tot, que no deixin de fer preguntes incòmodes i que no avancin per les xarxes socials les notícies que aconsegueixen per al mitjà per al qual treballen. Cuní va fer aquestes declaracions en un acte organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) per presentar l’informe L’audiovisual a Catalunya 2021.
Cuní va participar en l’acte, que es va fer ahir, 27 de juny al Col·legi de Periodistes de Catalunya, per comentar amb el president del CAC, Xevi Xirgo, la situació audiovisual. La intervenció del periodista es va produir quatre dies abans que el proper divendres s’acomiadi de la seva feina al capdavant de SER Catalunya i que posi punt i final a una carrera de 50 anys davant els micròfons.
Requerit per Xirgo, amb qui va repassar la seva trajectòria professional, cap a on pensa orientar la seva carrera, Cuní va dir: “Tinc una sèrie de projectes que m’agradaria fer i per als quals tinc moltes ganes i que no passen per la narració dels fets. Els que ens dediquem a l’actualitat, cada cinc minuts anunciem la fi del món i és el moment de passar aquest testimoni a una altra generació”.
Cuní va aprofitar per recomanar als periodistes que li prenguin el relleu que contrastin les informacions i que dubtin de tot. “Abans, quan agafaves un teletip, que és paraula d’agència però no paraula de Déu, el que feies era agafar el telèfon i contrastar la informació”, va dir i va precisar: “Això es veu molt bé amb les xifres, per exemple, el cost d’una infraestructura. Cal preguntar-se si aquella xifra és raonable o no, perquè sinó, i això passa particularment a la ràdio, l’errada s’encomana ràpidament”.
“Cal tenir una mirada crítica per obligació i no donar res per segur”, va reblar.
Cuní va explicar que l’actual és la primera generació que pateix desinformació per excés de notícies i va convidar a no tractar de competir amb les xarxes socials.
En relació amb les xarxes socials, el periodista va subratllar que no les vol demonitzar ja que han vingut per quedar-s’hi, però que en tot cas caldria que els periodistes s’hi adaptessin. “A mi no em sembla lícit que els periodistes que treballen en un mitjà avancin en el seu compte de Twitter una notícia que acaben d’aconseguir per al mitjà que els paga. Jo pregunto a aquests periodistes, perquè regaleu aquesta informació que és la vostra feina a canvi de només uns likes o d’uns retuits?”.
Cuní va explicar que, al seu parer, la política està massa relacionada amb els mitjans de comunicació. I, a preguntes de Xirgo, va rememorar un episodi, dels anys 80, en què va retreure a l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, per haver dit “ara no toca” a una pregunta. “En aquest país no som conscients del mal que va fer aquell ‘ara no toca’. Jo quan sento aquesta resposta m’esvero perquè vol dir que no em entès no ja el periodisme sinó el concepte mateix de democràcia”, va explicar.
El periodista va carregar contra l’autocensura i va afirmar: “Es parla massa de censura, i es fa de manera banal, però es parla molt poc de l’autocensura, que és un mal terrible”.
“S’ha de poder preguntar de tot encara que això et converteixi en un incomprès. Jo tinc la satisfacció de tenir tot l’arc parlamentari en contra meva. És una satisfacció molt gran, per bé que fins que no la trobes pateixes molt”, va dir.
Informe L’audiovisual a Catalunya 2021
Prèviament a la conversa entre Xirgo i Cuní, es va presentar l’informe L’audiovisual a Catalunya 2021, presentació que va anar a càrrec de la vicepresidenta del Consell, Rosa Maria Molló.
Molló va explicar els trets principals de l’informe i va assenyalar que el sector audiovisual català va tenir el 2021 una facturació de 6.703 milions d’euros i que està integrat per 3.609 empreses que donen feina a 31.000 treballadors.
La vicepresidenta, responsable de l’àrea d’estudis del CAC, va explicar que la inversió del mercat publicitari a Catalunya va ser de 1.372 milions d’euros, un 13,3% més que l’any anterior. Molló va afegir que hi ha hagut una recuperació parcial del mercat publicitari, després de la davallada registrada durant la pandèmia. També va precisar que la recuperació ha estat desigual, ja que la publicitat digital n’ha sortit reforçada.
Molló va assenyalar que, en el sector ràdio la majoria d’oients de ràdio per internet s’ubiquen en la franja dels 25 als 44 anys, mentre que els oients de menys de 25 anys, la generació Z, lideren l’escolta de pòdcasts. “De manera gràfica: en una família, mentre els més grans miren la televisió, els més joves consumeixen audiovisual en línia, fet que provoca una divergència en els seus referents mediàtics, a vegades, impermeables”, va dir.
Pel que fa a les tendències de futur, Molló va explicar que hi ha un canvi en el patró de consum de continguts audiovisuals i que l’evolució dependrà principalment de la Generació Millennial (1981-1997) i de la Generació Z (1997-2015), així com, properament, de la Generació Alpha (2015 en endavant).
“Davant de les grans transformacions en curs, és sensat i necessari reivindicar que els ens reguladors han d’ampliar i focalitzar la seva activitat en aquesta nova àrea de la comunicació”, va explicar.
Informe L’audiovisual a Catalunya 2021
