L’informe del CAC sobre la campanya de les municipals mostra que els mitjans catalans van primar excessivament les candidatures de la ciutat de Barcelona
Els mitjans estatals van polaritzar la informació entre el PSOE i el PP i van posar l’accent informatiu en qüestions com ara les irregularitats en el vot per correu i les llistes electorals d’EH Bildu, així com anècdotes de la campanya
Malgrat l’obligació legal de presentar llistes paritàries, la presència de la dona va estar en la franja del 28% al 40 %, és a dir, els valors que es donen durant el període no electoral
Els mitjans de la CCMA van tenir com a característica diferencial el fet que van adoptar una perspectiva local, ja que van informar sobre les candidatures de 100 municipis
Els mitjans catalans van cobrir la campanya de les eleccions municipals del 28 de maig donant prioritat a les candidatures de la ciutat de Barcelona, informacions que van suposar percentatges superiors al 75 % del temps de notícia total. Pel que fa a les televisions estatals, que cobrien uns comicis municipals i autonòmics en alguns territoris, la informació va quedar acaparada pels dos principals partits i es va posar l’accent informatiu en qüestions alienes al seguiment estricte de la campanya, com ara les presumptes irregularitats en el vot per correu i les llistes electorals d’EH Bildu.
Aquestes són dues de les conclusions destacades de l’informe El seguiment informatiu de les eleccions, a la televisió i a la ràdio, durant el període de campanya electoral (del 12 al 26 de maig del 2023). Aquest informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va ser aprovat per unanimitat en el Ple dut a terme el 13 de juny.
La consellera del CAC Laura Pinyol considera que “cal ampliar la mirada més enllà de Barcelona atès que l’alt percentatge de concentració de la informació en la capital catalana, entre el 75 i el 88 %, mostra una cobertura poc representativa de la realitat del conjunt del país. Així mateix, però també cal felicitar-se pels mitjans que advoquen per una cobertura més àmplia i representativa, especialment, Catalunya Ràdio que repassa les particularitats de més d’un centenar de municipis, inclòs, per exemple, Ripoll”.
Per la seva part, el conseller Enric Casas ha dit que l’anàlisi dels mitjans estatals mostra que aquests “han convertit les eleccions municipals i autonòmiques en un duel presidencialista entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, en detriment de les propostes electorals de les diferents candidatures. Amb l’element afegit que cap dels dos era candidat, la qual cosa desvirtúa encara més el sentit de la cobertura de la campanya”.
Aquesta simplificació del debat té conseqüències que afecten la qualitat de la informació sobre les eleccions perquè es destaquen qüestions tangencials, com ha estat, especialment, la suposada compra de vots a Ceuta i la presència d’excondemnats d’ETA a les llistes de Bildu”, ha indicat Casas, que ha afegit que “ens trobem que algunes televisions dediquen molts minuts a un anecdotari de campanya que banalitza la política”.
L’informe va analitzar els mitjans següents: TV3, Catalunya Ràdio, TVE Catalunya, La1, betevé, RAC1, SER Barcelona, Antena 3 TV i Telecinco.
En el cas de les televisions i ràdios catalanes, hi va haver una coincidència en primar les candidatures de la ciutat de Barcelona. En concret, TV3 va dedicar el 78,7 % del temps total de notícia a la capital catalana mentre que Catalunya Ràdio va dedicar-li el 80,4 % del total.
Tanmateix, els dos mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) van tenir com a característica diferencial el fet que van adoptar una perspectiva local, ja que van informar sobre les candidatures de 100 municipis. Aquest enfocament per primar informacions sobre les candidatures municipals va ser afavorit pels programes informatius TN comarques a TV3 i Catalunya al dia de Catalunya Informació, mitjançant l’emissió de petits reportatges sobre municipis concrets.
TVE Catalunya també va fer una cobertura lligada al territori, ja que 9 de cada 10 peces van ser sobre les candidatures de municipis concrets. Però, igualment, també es va donar prioritat a les informacions sobre les candidatures que es presentaven a la ciutat de Barcelona, amb el 81,1 % del total.
Pel que fa a les dues ràdios catalanes analitzades, RAC1 va dedicar a les candidatures de la ciutat de Barcelona el 74,9 % del temps, mentre que SER Barcelona va dedicar-li el 88,3 %.
Les dues televisions privades analitzades, tot i que cobrien uns comicis municipals, i autonòmics en alguns territoris, no van al·ludir a territoris concrets sinó que van abordar temes de debat polític d’àmbit estatal, amb una polarització molt marcada entre els dos partits majoritaris (PSOE i PP).
Antena 3 TV va dedicar només una tercera part de l’atenció informativa sobre el 28M a les campanyes de les diferents candidatures amb la particularitat, com s’ha dit, que aquesta va estar fortament polaritzada entre els dos principals partits. Així, el PP es va emportar el 38,5 % del temps de notícia i el PSOE, el 33,4 %.
Telecinco va ser la televisió que va dedicar menys atenció als comicis del 28M (el 23,4 % del temps total dels teleinformatius) i, en línia amb Antena 3 TV, també va dedicar només una tercera part de la cobertura de les eleccions al seguiment de la campanya electoral de les candidatures. Els dos partits majoritaris –PP i PSOE- van concentrar el 63 % del temps de la informació de campanya. En la mateixa línia, 8 de cada 10 informacions de campanya no es van associar a cap territori en concret, fet que apuntaria a una abordatge informatiu al marge de la naturalesa territorial dels comicis.
Pel que fa als temes tractats per Antena 3 TV i per Telecinco, totes dues van coincidir en el fet que es va oferir informació d’aspectes conjunturals que es desenvolupaven en paral·lel als comicis, així com, en ambdós casos, anecdotari de campanya que va superar el 5% del temps total.
Així, les dues televisions privades van destacar dos temes: les pressumptes irregularitats en l’emissió del vot per correu i la polèmica al voltant de la configuració de les llistes d’EH Bildu.
Pel que fa al pluralisme entre les diferents candidatures La1, va adoptar un criteri de proporcionalitat que responia de manera gairebé idèntic als percentatges obtinguts a les anteriors eleccions, amb una lleugera variació a l’alça de les dues forces principals en l’àmbit estatal.
Gènere
Pel que fa al gènere, la conclusió més destacada és que, malgrat que la llei obliga a l’existència de paritat en les candidatures dels municipis de més de 3.000 habitants, l’anàlisi del CAC mostra que la presència de la dona en la campanya electoral és va situar en la franja del 28 % al 40 %, és a dir, els valors que es donen durant el període no electoral. En concret, el mitjà que va donar més veu a les dones va ser Catalunya Ràdio, amb el 39,5 %, seguida de la SER Barcelona (38,4 %) i betevé (38 %). En una banda inferior van estar RAC1 (35,4 %), TV3 (33,6 %) i TVE Catalunya (32,4 %). Per sota de la barrera del 30 % es van situar les tres televisions estatals analitzades: La1 (29,6 %), Antena 3 TV (29 %) i Telecinco (28 %).
Per a Pinyol, l’informe torna a posar de manifest "l’escassa presència de la veu de les dones en les informacions electorals, fins i tot, quan la llei exigeix que les llistes siguin paritàries. Aquest biaix està causat, per una banda, per l’alta presència de les informacions sobre els alcaldables de Barcelona, que minoritza la presència de les dones, i , per altra, per la tria dels mitjans, que les segueixen deixant en el 30% habitual de mitjana, amb l’agreujant que en alguns mitjans estatals la representativitat encara baixa més pel protagonisme de Sánchez i de Feijoó".
Entrevistes i debats
El mitjans de la CCMA van emetre entrevistes, tant a la ràdio com a la televisió, de les persones candidates de la ciutat de Barcelona. En concret, les set forces polítiques presents al Ple vigent en aquell moment i dos grups polítics significatius, d’acord amb la Instrucció de la Junta Electoral Central (CUP i VOX). Pel que fa als debats, es van emetre en desconnexió els relatius a Girona, Lleida i Tarragona, així com, per TV3, Catalunya Ràdio i 324.cat, el corresponent a Barcelona.
En una línia similar, TVE Catalunya va emetre set entrevistes a les persones alcaldables a Barcelona i a un grup polític significatiu (segons aquest mitjà, l’altre grup va renunciar). També va emetre, dos dies abans de l’inici de la campanya, un debat amb les set candidatures a l’alcaldia de Barcelona. La1 va repartir el temps de forma proporcional als resultats electorals anteriors.
També seguint el mateix esquema, betevé va entrevistar els caps de llista de set forces i dels dos grups significatius. També va emetre un debat a set sobre l’Ajuntament de Barcelona.
RAC1 no va realitzar entrevistes i va emetre quatre debats en desconnexió (Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona).
SER Barcelona va fer una cobertura en la qual va donar prioritat a les quatre principals forces en les anteriors eleccions: CAT EN COMÚ, PSC, ERC i JUNTSxCAT. Aquest enfocament es va traslladar al debat emès el dia 9 de maig, previ a l’inici de la campanya electoral, en què van participar les persones que encapçalaven les candidatures de les quatre formacions esmentades.
Pel que fa a les televisions privades, Antena 3 TV va emetre cinc entrevistes mentre que Telecinco no en va emetre cap.
