El president del CAC demana valentia al Parlament i a la classe política per adaptar el regulador audiovisual al nou paradigma digital
- El president del CAC, Xevi Xirgo, reclama que es tingui la mateixa visió de futur que l’any 2000, quan Catalunya es va dotar d’un regulador audiovisual independent
- El president del Parlament ofereix una audiència als membres actuals i antics del CAC amb motiu del 25 aniversari de l’aprovació de la llei de creació del regulador català
- Rull diu que davant la polarització, la desinformació i els discursos que fomenten l’odi cal que institucions com el CAC estiguin reforçades
El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Xevi Xirgo, ha reclamat al Parlament i a la classe política la mateixa valentia i visió de futur que van tenir l’any 2000, quan Catalunya es va dotar d’un regulador audiovisual independent, seguint el model existent a la resta d’Europa.
“El CAC no pot lluitar contra la desinformació, garantir la protecció dels menors d’edat, defensar-nos contra els discursos d’odi o treballar per la diversitat cultural i lingüística amb les mateixes eines del 2000”, ha afirmat.
“Catalunya no es pot quedar en fora de joc en uns moments en què s’estan desplegant totes les competències i normatives europees en mitjans de comunicació i que, de moment, s’estan atribuint, gairebé totes, a organismes d’àmbit estatal, ja siguin els ministeris del Gobierno o la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC)”, ha afegit.
“La majoria de reguladors europeus s’han repensat en els darrers anys. El CAC ha d’assumir noves funcions i probablement passar a ser més el Consell de la Comunicació de Catalunya que no pas el Consell de l’Audiovisual”, ha assenyalat Xirgo, que ha demanat al Parlament, als grups parlamentaris i al Govern l’actualització de la llei de l’audiovisual de Catalunya, que és de l’any 2005.
El president del CAC ha fet aquestes declaracions en l’audiència oferta pel president del Parlament, Josep Rull, per celebrar el 25 aniversari de l’aprovació de la llei de creació del CAC. La Llei 4/2000, de 4 de maig, del CAC, va ser aprovada per unanimitat per part de totes les forces polítiques i de manera immediata es va posar en marxa el regulador audiovisual català. Seguint el model europeu, el Consell va disposar de la potestat sancionadora i, al cap d’un temps, de la plena competència per gestionar les llicències de ràdio i de televisió.
Xirgo ha volgut destacar la tasca duta a terme pels treballadors actuals de l’organisme, així com pels que hi han treballat en els darrers 25 anys.
El president del Parlament ha destacat la importància que en una societat democràtica hi hagi una autoritat reguladora del sector audiovisual com és el CAC i n’ha remarcat el paper d’àrbitre i garant de drets i llibertats els darrers vint-i-cinc anys. “En un moment en què la polarització, la desinformació i els discursos que fomenten l’odi fan trontollar els valors arrelats a la nostra societat i en la democràcia cal que institucions com el CAC estiguin reforçades i siguin de referència”, ha apuntat Rull, “per assegurar la pluralitat d’opinions, la veracitat, la diversitat i, especialment avui, el respecte als drets humans en els continguts del sector audiovisual del país”.
A l’acte hi han assistit els actuals membres del CAC, així com els antics, i secretaris generals que ha tingut la institució.
En concret, pel que fa al Consell actual, hi han assistit, a més del president, la vicepresidenta, Laura Pinyol, el conseller secretari, Enric Casas, i el conseller responsable de l’àmbit de prestadors i normativa, Miquel Miralles. També hi ha assistit la secretària general, Núria Llorach, que en va ser membre del 2000 al 2008.
Pel que fa als quatre expresidents de la institució com a organisme independent, el primer va ser Francesc Codina (amb mandat com a president del 2000 al 2005), que va morir fa poc més d’un any i a qui Xirgo ha recordat en el seu discurs.
El segon va ser Josep Maria Carbonell (2005-2009), que ha dit, en referència als 25 anys de la institució, que “el CAC ha estat un referent de la regulació audiovisual a Europa”. Aquesta declaració, com les dues següents, no han estat pronunciades durant l’acte d’avui, sinó que van ser enviades la setmana passada, quan van rebre la invitació a participar-hi.
El tercer president va ser Ramon Font (2009-2012), que no ha pogut assistir a l’acte i ha enviat la declaració següent: “Crec que el CAC ha estat una garantia democràtica pròpia d’una societat avançada que ha servit per defensar els drets de les persones en el sector audiovisual i, com a tal, crec que hauria de seguir en aquesta línia, actualitzada al nou món digital”.
El quart president, Roger Loppacher, (2012-2022) ha dit: “En aquests 25 anys el CAC ha fet una gran feina en defensa dels drets dels ciutadans en l’àmbit audiovisual, especialment en la protecció dels menors d’edat. És fonamental que en aquests moments de greu desinformació i de proliferació de discursos d’odi, el CAC esdevingui un baluard en defensa de la democràcia”.
Pel que fa als exvicepresidents i exconsellers i exconselleres, hi han assistit els següents: Xavier Guitart, Josep Pont, Salvador Alsius, Carme Figueras, Dolors Comas d’Argemir, Joan Botella, Joan Manuel Tresserras i Yvonne Griley. Per part dels exsecretaris generals, a l’acte hi han assistit Jaume Tintoré i Jordi Pericàs.
En el torn d’intervencions, els exmembres han demanat traslladar el seu agraïment als actuals i antics treballadors de l’organisme. També han coincidit en demanar una ampliació del perímetre competencial del Consell per incloure també els nous sistemes de comunicació digital i han subratllat que la prioritat principal és la lluita contra la desinformació i l’extensió dels programes d’educació audiovisuals a tota la població, especialment la més gran.
Per part del Parlament hi ha assistit també la vicepresidenta primera, Raquel Sans.
