El president del CAC destaca que l’eix central del seu mandat és la voluntat de consens entre tots els membres

• El president del CAC, Xevi Xirgo, afirma en la seva primera compareixença davant el Parlament que cal renovar la llei audiovisual catalana, demana més competències per al regulador i anuncia que cal modificar l’horitzó del Consell per tal que se centri en els continguts, amb independència del suport tècnic
   
• Xirgo, que va ser elegit el mes de febrer passat, subratlla que els 112 acords aprovats durant aquests 10 mesos han estat adoptats per unanimitat

• El president del Consell anuncia un pla de compareixences de la totalitat de les ràdio i televisions que emeten a Catalunya i adverteix  que revisarà el compliment de les condicions de les llicències 

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Xevi Xirgo, ha destacat que l’eix central del seu mandat, que va iniciar el mes de febrer passat, és la voluntat de consens entre els cinc membres que dirigeixen el regulador. També ha destacat, com a idees principals, la necessitat que es renovi la llei audiovisual catalana, la petició de més competències per al CAC i, especialment,  modificar l’horitzó del regulador, que s’hauria de centrar cada cop més en els continguts i no tant en aspectes tècnics com les llicències basades en l’espectre radioelèctric, ja que en una generació tota la informació es vehicularà únicament per internet.

Xirgo ha comparegut avui, 16 de desembre, per primer cop davant la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals del Parlament. El president del CAC, que ha comparegut a petició pròpia, hi ha assistit acompanyat pels consellers Enric Casas i Miquel Miralles.

El president del CAC ha destacat que en la nova etapa actual, ja que tots els membres van ser renovats el febrer passat, han tingut lloc una vintena de plens, en els quals s’han aprovat un total de 112 acords, tots per unanimitat.  

“El secret? Em sembla que parlo en nom de tots els consellers que avui m’acompanyen si dic que és el d’haver-nos proposat treballar per allò que ens demana la llei i fer-ho amb una actitud professional; i de deixar en un segon terme algunes consideracions més personals i polítiques que probablement ens separen”, ha assenyalat.

Renovació de la llei audiovisual catalana

Pel que fa a l’àmbit normatiu, el president ha instat els diputats i diputades a aprovar la llei audiovisual catalana, del 2005. “Necessitem una llei nova, que tant de bo hagués estat tramitada i aprovada molt abans de la llei audiovisual espanyola, que en alguns aspectes -sobretot pel que fa a competències- queda molt lluny, massa lluny, del que nosaltres voldríem”.

Pel que fa als prestadors de serveis audiovisuals, ha recordat que el CAC té la competència d’adjudicar i gestionar les llicències de ràdio i de televisió. “Vint anys després de la creació del Consell, la majoria de les llicències de ràdio i de TDT ja estan adjudicades. És per això que ens sembla que ara és l’hora de revisar-ne el compliment”.

Aquest control es farà mitjançant un pla de compareixences de la totalitat dels prestadors de ràdio i de televisió, públics i privats. A Catalunya emeten 83 canals de televisió (nacional, estatal i local) i 260 emissores de ràdio en FM (nacional, estatal i local).

Xirgo ha afegit que vol actualitzar el mapa de paràmetres tècnics (les antenes, les freqüències, les instal·lacions) dels prestadors que consten en les llicències. “Intuïm que en alguns casos no és així”, ha dit, i ha afegit: “Vull recordar que aquests paràmetres depenen de la Direcció General de la Comunicació de la Generalitat i, en alguns casos, del Ministerio. Això és una anomalia, perquè el que seria lògic és que depenguessin del CAC, tal com passa a molts altres reguladors europeus o, sense anar més lluny, al Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana”.

Finalment, pel que fa als prestadors, ha afirmat que, 18 anys després d’haver estat creat, el mapa de les TDT a Catalunya “és més que obsolet”, malgrat la insistència tant del Govern català com del CAC davant el Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital per actualitzar-lo.

Un altre àmbit destacat del pla de treball es refereix a la supervisió dels continguts. En aquest sentit, Xirgo ha anunciat que part del control de continguts es farà mitjançant la intel·ligència artificial.

Un dels canvis més destacats, ha dit el president del CAC, és que en un termini de 10 o 15 anys el model de televisió i de ràdio tradicionals que emeten mitjançant l’espectre radioelèctric desapareixerà per difondre’s únicament per internet. “Tots hem sentit un responsable de la BBC en aquest sentit, i no sabem si seran 10 o 20 anys, però el que és cert és que algunes de les nostres preocupacions, com ara les antenes o les freqüències, desapareixeran. Però, en canvi, es mantindran els continguts, que són una base de la democràcia i que, de vegades, inclouen desinformació. Cal vetllar per aquesta qüestió”, ha indicat.

“L’anàlisi d’alguns continguts a les xarxes és difícil de controlar, més enllà de si el CAC hi té competències o no. Però ja els ho avanço: no hi renunciarem, perquè per això hi som. Nosaltres hem d’estar al costat de la persona usuària de l’audiovisual, tant si s’informa per la ràdio o la televisió, com per les xarxes. Ens hem posat d’acord amb la CNMC, que és qui en té les competències, perquè puguem continuar analitzant aquests continguts”, ha dit.

Pel que fa a l’educació mediàtica, Xirgo ha explicat que el CAC ja disposa del programa eduCAC i que voldria incrementar-lo mitjançant tres actuacions: aconseguir que l’educació mediàtica sigui una assignatura obligatòria, tal com passa, per exemple, a Finlàndia, Suècia o els Països Baixos; formar els mestres,   i estendre el programa d’alfabetització audiovisual a les persones grans.