El CAC posa en marxa una campanya amb 20 experts que reflexionen sobre què hem après de l’ús de les pantalles durant el confinament

• Experts de l’àmbit educatiu, mèdic, periodístic i tecnològic fan una anàlisi positiva de l’ús dels dispositius i assenyalen que modificaran la convivència familiar i la manera d’ensenyar als escolars, per bé que cal més formació
   
• El president del CAC, Roger Loppacher, considera que les pantalles ens han aportat molts beneficis en l’àmbit educatiu, del teletreball, de la relació amb familiars i amics, o lúdic, però ha demanat fer-ne un ús racional i acordat, i ser més crítics respecte dels continguts

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), de la mà de 20 persones expertes, ha reflexionat sobre com l’ús intensiu de dispositius electrònics durant el confinament n’ha modificat la percepció que en teníem. L’opinió majoritària és que les tecnologies de la informació i de la comunicació s’estan consolidant cada vegada més a les nostres vides i han sacsejat de manera substancial la convivència familiar i la forma d’ensenyar als infants i joves.

L’anàlisi ha estat realitzada en el marc del programa eduCAC i ha consistit a recollir les consideracions de 20 psicòlegs, sociòlegs, educadors, pedagogs, periodistes i responsables de l’Administració. L’anàlisi Per sortir-ne més savis i sàvies es pot consultar al web del programa eduCAC.

El president del CAC, Roger Loppacher, ha destacat que, durant el confinament, els dispositius han permès a la ciutadania teletreballar, estudiar a distància, mantenir la relació amb familiars i amics, i procurar lleure. “Però al costat de tots aquests beneficis, també hem descobert que per les pantalles circulen continguts perjudicials, especialment per als infants i adolescents, així com continguts que contribueixen a la desinformació”, ha dit Loppacher, qui ha afegit: “Davant un contingut sospitós, atura’t, pensa i verifica. Una premissa que crec que ens farà més crítics, més competents i també més lliures en aquest món cada vegada més digital”.

      Captura de l’anàlisi Per sortir-ne més savis i sàvies.

Per la seva banda, Francesc Grau, professor de la Universitat Oberta de Catalunya i autor de Tot el que heu de saber sobre internet abans que els vostres fills, ha dit: “El confinament ens ha obligat a posar ordre en la relació de pares, fills i tecnologia. L’experiència ens ha ensenyat que quan passem temps amb els nostres fills mentre fan ús de la tecnologia és millor per a ells i per a nosaltres”.

La doctora en Sociologia i especialista en Innovació Social Digital Liliana Arroyo ha afirmat: “Si fins ara tendíem a demonitzar els dispositius i a queixar-nos per la quantitat d’hores que els joves i els adolescents hi dedicaven, ara hem après a mirar-los com a finestres al món”.

Des d’un punt de vista sanitari, la doctora en Psicologia i especialista en Psicologia Clínica de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Susana Jiménez, ha explicat: “Podem reduir l’exposició al mòbil i provar d’estar estones sense pantalles. Les comprovacions constants de les xarxes socials tenen un impacte negatiu sobre el nostre estat emocional. Busquem estones de contacte amb els amics i activitats de lleure a l’aire lliure”.

Canvis en l’ensenyament

Un segon apartat de l’anàlisi fa referència a com ha canviat la manera d’ensenyar als infants i joves. Ramon Barlam, professor de l’Institut Cal Gravat (Manresa) i membre del World Mobile City Project, ha assenyalat: “Amb el confinament, en educació hem avançat especialment en tres aspectes: en l’avaluació de l’alumnat, on ha quedat antic el concepte de notes sense feedback; en treball cooperatiu entre els agents, especialment amb els pares; i en educació emocional”. 

Un tercer apartat de l’anàlisi està vinculat amb les fake news. El sentir majoritari és que el confinament ha consolidat la confiança en els mitjans tradicionals i ha reforçat la idea que cada cop és més necessària l’educació en comunicació audiovisual, especialment en relació amb els mitjans basats en les noves tecnologies.

En línia amb aquestes conclusions, el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, ha dit: “Recomanem que anem a aquells mitjans de comunicació que ens donen plenes garanties i que respecten el codi deontològic. Els que ens garanteixen que el que llegim, escoltem i veiem té al darrere la feina periodística del contrast i la veracitat”.

A més dels experts esmentats, participen en la campanya Alba Ambròs, Jordi Bernabeu, Danae Boronat, Ramon Breu, David Bueno, Àngel Casajús, Ana G. Paredes, Susana Jiménez, Sara Malo, Francina Martí, Miquel Pagès, Miquel Àngel Prats, Jordi Rodon i Josep Maria Rue.

El programa eduCAC és una proposta del CAC per tal de fomentar l’educació mediàtica. Es va iniciar de manera regular en el curs 2018-2019 i compta amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament. Tot el material que s’hi ofereix és gratuït i s’acompanya d’una guia per al professorat.

Els materials eduCAC estan estructurats en quatre àmbits: informació, entreteniment, publicitat i bones pràctiques, que es poden treballar en l’àmbit teòric i també mitjançant la reflexió i el debat que aporten els itineraris transversals (treball en valors sobre la perspectiva de gènere, la diversitat cultural i la identitat digital). La part pràctica es concreta mitjançant els  projectes d’aula i també s’hi poden trobar tutorials per aprendre a fer una producció audiovisual.

Durant el confinament, el programa eduCAC ha registrat un 40% d’usuaris nous i les pàgines visualitzades en aquest període han crescut un 50%.