El CAC alerta que les xarxes socials presenten dèficits importants en relació amb la protecció dels menors d’edat davant la publicitat de joguines
- La situació a internet contrasta amb la de la televisió lineal, on s’observa una disminució dels estereotips de gènere en la publicitat de joguines
- Els problemes principals a les xarxes socials són la publicitat encoberta, l’ús d’influenciadors infantils, l’atribució a les joguines de característiques no reals i els estereotips de gènere
- El conseller del CAC Enric Casas diu: “La situació a les xarxes socials és la d’un forat negre inacceptable pel que fa al respecte de la protecció dels infants i joves. Crec que els creadors i els influenciadors s’haurien de posar les piles”
- La consellera Laura Pinyol expressa la seva preocupació pel reforçament dels estereotips de gènere en els productes pensats per a xarxes socials i alerta de la vulneració dels drets dels infants
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) alerta que les xarxes socials presenten dèficits importants en relació amb la protecció dels menors d’edat davant la publicitat de joguines. Els problemes principals són la publicitat encoberta, l’ús d’influenciadors infantils que s’aprofiten de la proximitat amb els infants, l’atribució a les joguines de característiques no reals mitjançant efectes electrònics i la presència destacada d’estereotips de gènere.
La situació a internet contrasta amb l’existent a la televisió lineal, molt més regulada, on s’observa una disminució dels estereotips de gènere en la publicitat de joguines en comparació amb l’informe de l’any passat.
Aquestes conclusions, juntament amb la constatació de la difusió enorme que està prenent la publicitat de joguines via internet, consten en els dos informes realitzats pel CAC sobre la publicitat de joguines en la campanya de Nadal 2022-2023, un primer referit a internet i un segon referit a la televisió.
El conseller del CAC Enric Casas, que és el coordinador de la Comissió de Continguts, ha dit: “La situació a les xarxes socials és la d’un forat negre inacceptable pel que fa al respecte de la protecció dels infants i joves. Crec que els creadors i influenciadors que fan aquests continguts s’haurien de posar les piles i seguir el model de la televisió lineal, que, de manera gradual, ha anat reduint les irregularitats i millorant la qualitat dels anuncis. I també, no oblidem la responsabilitat que tenen les empreses fabricants, que accepten, en la mesura que paguen, aquest tipus de vídeos”.
La consellera Laura Pinyol, coordinadora de la Comissió de Relacions amb la Societat, Infància, Gènere i Educació en Comunicació, ha assenyalat la preocupació “per la perpetuació dels estereotips de gènere en els anuncis, especialment, els pensats per a les xarxes socials”. D’una banda, ha matisat, és “una bona notícia que les dades analitzades en la publicitat convencional de la televisió el percentatge dels estereotips decaigui 10 punts percentuals respecte del mateix informe de l’any passat (de 42% a 32,5%), però continua sent molt preocupant que els rols en aquests anuncis reforcin el paper passiu de les nenes amb jocs d’imitació d’escenes domèstiques o tasques de cura; es valguin d’escenes ambientades en interiors amb predominança de colors pastels, que indueixen a conceptes com la innocència, la vulnerabilitat, la ingenuïtat o la bellesa, i, en canvi, en els protagonitzats per nens, se’ls mostri en entorns d’acció, de determinació o competició, amb missatges constants que apel·len a sentiments d’encoratjament i superació”.
D’altra banda, Pinyol afirma: “Ens amoïna molt la dada segons la qual el 83,5% dels vídeos de publicitat a xarxes no respecti el dret dels infants a rebre una informació acurada, que veiem vulnerada a través d’influenciadors que els són referència quan no fan advertència sobre la joguina que anuncien i la incorporen de manera natural en el seu relat; la manipulació de les característiques de les joguines amb animacions que, per exemple, distorsionen la realitat de la joguina mateixa; la segregació de joguines segons el gènere, que atempta contra els principis d’igualtat i no-discriminació, i, en aquesta mateixa línia, la presència de nens i nenes que no juguen en un pla d’igualtat”.
Informe sobre la publicitat de joguines a internet
En el primer dels dos informes, La publicitat de joguines en plataformes i xarxes socials durant la campanya de Nadal 2022-2023, el CAC ha analitzat 103 vídeos amb continguts publicitaris de joguines publicats durant la darrera campanya de Nadal a 25 canals i perfils de YouTube, Facebook, Instagram i TikTok. Aquest és el cinquè informe que realitza el CAC sobre la publicitat de joguines a internet. En el cas de la televisió, els informes sobre joguines van començar l’any 2001.
Els vídeos de la mostra han rebut 17,7 milions de visualitzacions. Estan enquadrats en quatre tipus de perfils: els protagonitzats per influenciadors infantils, aquells on l’influenciador o influenciadora és una persona adulta, els centrats en la recreació d’històries protagonitzades per joguines i els que comercialitzen una marca de joguines o una joguina concreta.
Tots els vídeos estan inclosos en canals ubicats a l’Estat espanyol i tenen com a llengua vehicular el castellà, tot i que el 19,4% pertany a creadors de continguts radicats a Catalunya.
En gairebé tots els vídeos analitzats, l’acció publicitària s’integra en el relat audiovisual, una estratègia que dificulta als infants que n’identifiquin la naturalesa comercial. Aquesta integració de la promoció de la joguina en el contingut adopta formats diversos, on destaquen les situacions de joc i interacció amb les joguines per part d’infants o persones adultes, la recreació d’històries protagonitzades per joguines, el review, o l’unboxing.
En el 74,8% dels vídeos, visionats per més de 8 milions de persones, no s’hi ha detectat cap tipus de missatge que informi de la presència de publicitat. El CAC considera que un vídeo inclou publicitat quan s’utilitza un reclam directe de compra o un discurs de complaença o de recurrència en relació amb la joguina. En canvi, la mera presència d’una joguina no es considera publicitat.
La proporció de vídeos en què sí que s’identifica l’existència de publicitat és del 25,2% restant. Es tracta d’una millora de 7 punts percentuals en relació amb l’informe de la campanya de Nadal del 2021-2022. Aquests missatges d’advertiment, en formats com ara el rètol “col·laboració de pagament”, es generen a partir de funcionalitats facilitades per les plataformes mateixes o bé són incorporades per les persones creadores dels continguts. Els missatges d’advertiment són diversos en format i ubicació, però la majoria s’ajusten als recomanats al Código de conducta sobre el uso de influencers en la publicidad.
Gairebé quatre de cada deu vídeos analitzats (el 38,8%) inclou la participació d’un influenciador infantil, una figura que genera una especial relació de confiança en els infants. Aquests creadors de continguts reforcen el vincle de confiança amb l’audiència amb la presència de membres de la família i d’altres companys de joc, la qual cosa genera una falsa situació de quotidianitat que afavoreix la credibilitat del missatge.
Pel que fa a l’atribució a les joguines de característiques no reals, la més freqüent és l’animació figurada de moviment i/o de veu. Respecte de la totalitat de la mostra, la proporció de vídeos amb elements susceptibles d’induir a error respecte de les característiques de les joguines és del 26,2% (48,2% en l’informe anterior).
Pel que fa als estereotips de gènere, la publicitat de joguines en xarxes i plataformes mostra, majoritàriament, situacions de joc segregat entre nenes i nens. Aquest fet es fa palès en les diferents joguines promocionades en funció del gènere de les persones que protagonitzen els vídeos. Així, els personatges femenins promocionen, principalment, joguines que impliquen una reproducció de l’esfera primària, com les nines, les representacions d’animals i mascotes o els jocs d’imitació de la realitat de l’àmbit privat i de la llar. Per contra, les figures masculines promocionen joguines vinculades a l’acció i la lluita, com ninots, videojocs i representacions d’armes.
La presència d’estereotips de gènere de l’informe actual a internet (69,9%) és molt semblant a la de l’informe equivalent de l’any passat (69,6%). En canvi, si es compara amb l’informe actual sobre televisió (que es descriu més endavant en aquesta nota de premsa), es pot comprovar com a internet hi ha el doble d’estereotips que a la televisió tradicional.
Informe sobre els estereotips de gènere a la televisió
El segon dels informes és el referit a la televisió i s’anomena La representació dels estereotips de gènere en la publicitat televisiva de joguines durant la campanya de Nadal 2022-2023. L’estudi ha consistit a analitzar els espots de joguines emesos pels prestadors de televisió lineal en obert especialitzats en programació infantil i juvenil amb cobertura a Catalunya (SX3, Clan, Boing i Disney Channel). El període analitzat ha estat del 15 de novembre al 15 de desembre.
Durant la campanya de Nadal 2022-2023 s’han analitzat un total de 686 anuncis de joguines, dels quals 366 eren diferents, emesos en tres dels quatre canals de la mostra (Boing, Disney Channel i SX3).
El 32,5% dels espots inclou alguna representació d’estereotips de gènere, una proporció que disminueix més de 10 punts respecte de la campanya anterior (43,2%) i que és la més baixa dels darrers tres anys.
L’anàlisi mostra una disminució dels estereotips femenins (del 82,8% de l’informe anterior al 68,1% de l’informe actual), tot i que continuen sent més freqüents que els masculins (29,4%).
Els estereotips femenins més repetits mostren nenes que només juguen amb nenes (no es relacionen amb nens en el desenvolupament de l’espot), nenes que juguen a nines, nenes que adopten el rol de mare en el joc i nenes preocupades pel seu aspecte físic.
L’estudi constata l’existència d’elements de representació desigual entre nenes i nens: en l’àmbit formal, el color predominant en els espots; un llenguatge publicitari diferent segons si s’adreça a nenes o a nens; o comportaments i actituds diferenciades en funció de qui les realitza.
En concret, el llenguatge emprat en els missatges publicitaris transmet conceptes diferents, segons el gènere dels infants protagonistes: les nenes creen, mentre que els nens guanyen i llancen.
Finalment, cal destacar, molt especialment, l’increment d’anuncis amb protagonisme compartit entre nenes i nens, fet que pot contribuir a reduir el biaix de gènere, en la mesura que el relat publicitari inclogui situacions de joc compartides i en un pla d’igualtat.
Per Casas, la millora dels resultats del paper de la publicitat de joguines en el mitjà televisiu, en una clara desproporció en relació amb l’informe sobre les xarxes, “té a veure amb el marc regulador en un cas i l’altre” i subratlla “la necessitat de regular els continguts publicitaris a internet, especialment quan s’adrecen al públic infantil, per evitar retrocedir en aspectes com la discriminació per gènere i la perpetuació d’estereotips que, progressivament, semblaven superats”.
Els dos informes van ser aprovats per unanimitat en el Ple del CAC que va tenir lloc ahir, 25 de gener.
La publicitat de joguines en plataformes i xarxes socials durant la campanya de Nadal 2022-2023
