Un informe del CAC mostra una desacceleració en el ritme de creixement de la presència de la dona en els informatius de TV3
• L’anàlisi dels darrers vint anys mostra que el màxim impuls a la presència de la dona va coincidir amb l’aprovació de la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes
• Per la consellera del CAC responsable de gènere, Laura Pinyol, l’anàlisi confirma un estancament entorn del 30% de la presència regular de les dones que, fins i tot en l’àmbit polític, on sol registrar millors percentatges, es veu afectat per contextos electorals
• En el cas concret de l’esport, les dones únicament hi apareixen com a jugadores, mentre que els rols que representen qualitats, com ara l’estratègia i l’autoritat (entrenament i arbitratge), els desenvolupen únicament homes
Un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) mostra una desacceleració en el ritme de creixement de la presència de la dona en els teleinformatius de TV3. En els darrers vint anys, la dona ha anat incrementant la seva presència any rere any en els teleinformatius de la cadena pública generalista catalana, però actualment s’hi registra un canvi, ja que se n’està moderant el ritme de creixement, quan encara som lluny de la paritat.
Per la consellera del CAC responsable de l’àmbit de gènere, Laura Pinyol, l’anàlisi “confirma un estancament entorn del 30% de la presència regular de les dones que, fins i tot en l’àmbit polític, on sol registrar millors percentatges, es veu afectat per contextos electorals i, malgrat l’obligatorietat de les llistes paritàries, els candidats continuen desequilibrant la presència entre homes i dones. D’altra banda, si ho revisem per temàtiques, es reprodueixen rols tradicionals i perniciosos per l’estereotip que representen: les dones tenen més representació en l’àmbit privat o en sectors professionals com l’educació o la salut, però són residuals en d’altres com l’esport o en temes com la seguretat i la defensa”.
“És clar que, tanmateix, vist en perspectiva, el creixement en els últims deu anys és progressiu i satisfactori, però encara som molt lluny de la paritat i, per tant, cal continuar insistint en decisions conscients que rectifiquin aquest biaix de gènere que perpetua una representativitat baixa i, en segons quins aspectes, testimonial”, ha afegit.
El CAC ha elaborat l’informe Les dones en la informació a petició de la Xarxa d’Autoritats Reguladores de la Mediterrània (MNRA), una plataforma que aplega 27 reguladors audiovisuals de la conca mediterrània i que fa estudis comparatius sobre aspectes com ara els estereotips de gènere en la publicitat, el tractament de la violència masclista o la igualtat de gènere en la programació esportiva.
L’estudi, que coordina el CAC i en el qual participen altres sis reguladors audiovisuals, consisteix a avaluar la presència de la dona en la informació televisiva de les cadenes públiques principals dels territoris respectius. Les set autoritats audiovisuals que han participat en l’estudi son les següents: l’AEM de Croàcia, l’Arcom de França, el BA de Malta, el CAA d’Andalusia, l’ERC de Portugal, el REM de Sèrbia i el CAC.
En el cas de Catalunya, el CAC ha analitzat la presència global de la dona en els teleinformatius de TV3. El Consell ha analitzat específicament el període gener-abril del 2024 i l’ha comparat amb les dades històriques del 2004 ençà.
El resultat és que la presència global de la dona en els teleinformatius de TV3 en el quadrimestre analitzat és només del 30,4%, una xifra parcial que encara no representa el global de l’any 2024, però que, si es consolida, implicaria retrocedir al valor de l’any 2018. El 2023, darrer any amb les dades completes, l’índex de la presència de la dona va ser del 35,9%. En qualsevol cas, la comparació amb els vint anys precedents mostra una desacceleració en el ritme de creixement.
Així, de l’anàlisi de la sèrie històrica, se n’observa que el creixement de la presència de la dona al llarg d’aquests anys no ha estat igual d’intens: entre el 2004 i el 2011 la presència de dones va pujar tan sols 3 punts i mig; entre el 2011 i el 2018, període durant el qual es va aprovar la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, l’increment va ser molt més pronunciat (8,2 punts), i de manera més recent, entre el 2018 i el 2023, es constata un fre d’aquesta progressió ascendent (4,5 punts).
Aspectes qualitatius
Més enllà del desequilibri en termes quantitatius, i pel que fa a la representació de rols en funció del gènere, es constata la reiteració d’alguns desequilibris endèmics: les dones intervenen en les notícies com a veus ocasionals mancades de projecció pública i qualificació professional el doble que els homes i, d’altra banda, tant el món de l’esport com el dels cossos i forces de seguretat es representen de manera molt més habitual a través de referents masculins.
En el cas concret del quadrimestre analitzat, s’observa, pel que fa a l’esport, que les dones únicament hi apareixen com a jugadores, mentre que els rols que representen qualitats, com ara l’estratègia i l’autoritat (entrenament i arbitratge), els desenvolupen únicament homes.
L’edat és, també, un element que duu marca de gènere: les dones joves tenen el doble de presència que els homes de la mateixa edat, mentre que obtenen menys visibilitat entre el col·lectiu de gent gran. En conseqüència, la presència de dones grans, que aporten la seva experiència i bagatge vital a la narració de l’actualitat, és molt reduïda.
En canvi, en les franges d’edat més joves, associades a una valoració més alta de la imatge i dels cànons estètics, la presència de dones duplica la dels homes.
Els avenços més importants es constaten en alguns àmbits tradicionalment androcèntrics com la política, l’economia i l’expertesa, un fet que afavoreix la creació de referents.
