La senyalització dels programes
La normativa estableix uns codis de senyalització orientativa, un conjunt d’advertiments òptics i acústics que informen sobre la presència de continguts que podrien ser inadequats per als menors de cada grup d’edat.
Per tal d’informar les persones adultes de la idoneïtat dels programes per al públic menor d’edat, els prestadors de serveis de televisió estan obligats a senyalitzar tota la programació, excepte els espais informatius. Així, la programació de la televisió ha de quedar classificada, i en conseqüència senyalitzada, segons diverses franges d’edat.
Els programes no recomanats per a menors de 18 anys han d’incorporar un senyal acústic homogeni d’un segon de durada al començament de l’emissió i després de cada interrupció publicitària, el qual ha de coincidir amb l’inici de l’emissió de l’advertiment òptic.
Els programes informatius diaris estan qualificats “per a tothom” i, per tant, no han de mostrar cap senyalització. No obstant això, en el supòsit que emetin continguts susceptibles de perjudicar el desenvolupament físic, mental o moral dels menors, s’ha d’advertir verbalment d’aquesta circumstància amb caràcter previ a l’emissió.
Què fa el CAC?
