Propostes didàctiques
Materials didàctics de l'eduCAC
En aquesta pàgina trobaràs totes les propostes didàctiques que l'eduCAC posa a l'abast de la comunitat educativa, elaborades amb l'objectiu de facilitar la integració de l'educació mediàtica a l'aula.
- A qui s'adrecen?
Els materials de l'eduCAC estan adreçats a l'alumnat de cicle mitjà i superior de primària i a secundària. En cada proposta trobaràs indicada l'etapa educativa i, si escau, les adaptacions necessàries.
- Què inclouen?
Cada material desenvolupa una seqüència didàctica completa que incorpora recursos de suport per a la implementació de les activitats (documents descarregables, lectures, vídeos enllaçats i orientacions per a l'avaluació, així com una infografia amb el recorregut de la proposta).
- Quines competències treballen?
Els materials de l'eduCAC et permetran treballar les següents competències transversals:
- Competència Ciutadana (CC): actuem com a ciutadans responsables i participem activament en la vida social i cívica.
- Competència Digital (CD): utilitzem de forma segura, saludable i responsable de les tecnologies digitals per al
desenvolupament personal, educatiu i laboral, així com per a l’oci i la participació social. - Competència emprenedora (CE): entrenem la mirada per detectar oportunitats i idees, utilitzant coneixements
específics per generar valor per als altres, i la imaginació, la creativitat, el pensament estratègic i la reflexió ètica, crítica
i constructiva en els processos creatius i d’innovació. - Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA): treballem l’autoconeixement, el creixement personal,
la gestió del temps i la informació, la col·laboració constructiva, la resiliència i l’aprenentatge continu.
- Com hi accedeixo?
Per accedir a tots els materials del web de l'eduCAC cal que et registris prèviament. Ho pots fer des de la secció d'Accés que trobaràs al menú. Si tens qualsevol dubte, escriu-nos!
El menú d'aquesta pàgina et permet filtrar per etapa educativa i per eix temàtic: audiovisual, diversitat, entreteniment, gènere, informació, publicitat i tecnologia, etc.
-
Rutines, skincares i dietes: detectem red flags
A les xarxes socials proliferen continguts de tota mena. La cura personal, l’alimentació, la moda, l’esport, etc., són nínxols temàtics que interessen i solen tenir èxit en totes les franges d’edat, però, malauradament, no sempre estan formulats per professionals amb una base de coneixements fonamentada en l’evidència científica.
-
Que t'hi jugues?
Els videojocs són una font de diversió i també d'aprenentatge, però de vegades inclouen mecanismes com ara les caixes de recompensa (loot boxes) que comparteixen moltes similituds amb els mecanismes dels jocs d'atzar, i que es troben a l'abast d'infants i joves. Les loot boxes actuen com les màquines escurabutxaques, és a dir, utilitzen patrons de reforç aleatoris que activen la dopamina, i poden generar un procés addictiu.
-
La meva finestra al món
El mòbil és la nostra finestra al món. Una finestra davant de la qual ens hi passem moltes hores. Aquest dispositiu ens permet informar-nos, entretenir-nos, expressar-nos i, sobretot relacionar-nos amb els altres des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Passem moltes estones connectats i això implica, en la majoria dels casos, que també estem disponibles. Sempre estem a punt per contestar un whatsapp, per fer una nota de veu o per contestar un correu electrònic. En alguns casos, es poden donar relacions de dependència amb el mòbil que ens poden portar a consultar compulsivament les xarxes, el correu electrònic o els whatsapps, a examinar el mòbil just abans d’anar a dormir i a mirar-lo només llevar-nos amb l’objectiu de no perdre’ns res del que passa.
-
El mòbil, jo i els altres - Secundària
Actualment, el mòbil s'ha convertit en una extensió de nosaltres mateixos i a través d’ell es donen bona part de les nostres relacions socials. El fem servir per mostrar-nos a les xarxes. Però, què mostrem? Fem postureig? Tot el que fem i diem a les xarxes configura la nostra identitat digital i exposar-nos excessivament pot tenir conseqüències negatives per la nostra vida personal. De la mateixa manera, internet té una gran capacitat d’amplificació i compartir publicacions sobre altres persones pot contribuir a situacions de ciberassetjament. Pensem en els altres abans de reenviar un missatge?
-
El mòbil, jo i els altres - Primària
Tenir accés a un mòbil pot modificar la nostra manera de comunicar-nos i relacionar-nos. Els smartphones amplifiquen el nostre ventall de relacions socials, faciliten el contacte entre persones d'àmbits i procedències molt diverses i ens situen en un ritme de comunicació i d'accés a la informació ràpid, constant i immediat. Els avantatges i les virtuts d'aquests aparells són inabastables i indiscutibles. Alhora, la multiplicitat d'usos d'internet també ens porta a un univers d'innovacions constants, noves situaciones, noves oportunitats i, també, nous riscos dia dia, i hem de trobar la manera d'afrontar-los pas a pas. Aturar-nos i decidir com volem conviure amb el nostre inseparable dispositiu mòbil resulta cada vegada més una necessitat vital.
-
Saben el que volem? - Secundària
La publicitat fa servir estratègies diverses per fer arribar els missatges a les persones que potencialment compraran el producte. Quan naveguem per l’univers d’internet deixem anar moltes dades sobre nosaltres, deixem un rastre digital que les marques aprofiten per fer-nos arribar productes i serveis personalitzats. A través de les galetes s’emmagatzema informació sobre els nostres hàbits de connexió i preferències, que queden a disposició dels autors de la pàgina web. La gestió de dades massives i els algoritmes al voltant de les nostres cerques i comportaments permeten al món de la publicitat afinar molt les seves accions.
-
Saben el que volem? - Primària
La publicitat té la intenció de vendre productes, serveis, marques... Per fer-ho, dissenya estratègies i utilitza tècniques publicitàries i de màrqueting que, sovint, estan molt vinculades als estereotips socials: les campanyes es dirigeixen a un grup social, edat i gènere concrets, i ens transmeten missatges pensats per aconseguir la nostra empatia. Tot plegat, amb l'objectiu de generar el desig o la sensació de necessitat de compra, convèncer el públic d'una determinada idea o transmetre uns valors en concret.
-
Això també és publicitat
La publicitat fa servir les emocions per connectar amb el públic objectiu. Cada vegada més, les empreses i les institucions busquen impactar l’usuari a través d’experiències amb els productes o els serveis. Aquestes experiències generen emocions i sensacions que ens porten a prendre decisions de compra. En aquest context, els influenciadors fan servir la confiança que els hi atorga el seu públic per arribar als seus seguidors a través de missatges publicitaris que no ho semblen. I és que les marques fan servir els influenciadors que, a través dels seus vídeos i publicacions, ens “col·len” missatges publicitaris sense que en siguem conscients. Aquesta manera de promocionar productes i serveis es coneix amb el nom de publicitat encoberta.
-
Cinema, més que entreteniment
La ficció seriada juvenil (teen series), protagonitzada per personatges adolescents i dirigida concretament a una audiència juvenil, compta amb un gran consum per part d’aquest públic. Un dels temes que més els agrada són les trames sobre relacions amoroses i sexuals. Moltes sèries de ficció presenten unes relacions amoroses i sexuals i uns personatges estereotipats on la concepció i mites de l'amor romàntic hi són molt presents. En aquests casos, els adolescents accepten aquests estereotips sense crear debat. A través de la contemplació atenta, reflexiva i crítica de les sèries es poden assolir diferents tipus d’aprenentatges relacionats amb l’ètica, els arquetips literaris masculins i femenins, els gèneres i, sobretot també, en l’estètica audiovisual per diferenciar el què expliquen de com ho fan a través del llenguatge audiovisual. Compartir les sèries que ens agraden i la seva temàtica, les emocions que transmeten, el temps que s’hi dedica, el perquè ho fem, etc., és una altra manera d’aprendre cooperativament a les aules.
-
Jo soc entreteniment
Actualment, l’oferta de continguts d’entreteniment s’ha multiplicat exponencialment i nosaltres hi tenim molt a veure. A través dels canals d’internet podem mirar sèries, xous d’impacte, concursos o tutorials, podem consumir vídeos creats per professionals, però també consumim una gran quantitat de continguts generats per nosaltres mateixos. Gràcies als dispositius mòbils que ens permeten gravar, fotografiar i editar continguts podem elaborar productes audiovisuals que compartim a la xarxa i que entretenen als altres. Per això, ja no només som consumidors passius d’entreteniment sinó que som consumidors i productors alhora. Som prosumidors. Saps que tu també ets entreteniment?
-
Personatges
Hi ha molts tipus de personatges que ens envolten el nostre dia a dia quan busquem entretenir-nos. Els trobem a les sèries, a les pel·lícules, a internet i a les xarxes socials. Moltes vegades, la nostra relació amb els influenciadors i els youtubers és tan freqüent que podem acabar generant relacions afectives a través dels missatges que rebem d’ells que, com en la vida real, influeixen en les nostres actituds i valors. Ara bé, per què ens influencien tant aquests personatges?
-
Quin xou!
Ens agrada que ens entretinguin, que ens expliquin històries. La ficció en l’àmbit audiovisual, és a dir, el cinema i les sèries, ens permeten desconnectar i poder submergir-nos en altres realitats diferents de la nostra. Des de fa unes dècades, però, la televisió ha instaurat programes que s’intenten allunyar de la ficció i que transformen la realitat en un espectacle. Aquests nous formats, que també ens permeten entretenir-nos, son els anomenats xous d’impacte o telerealitat. Cal remarcar que aquests xous tenen un gran èxit, però en què es basa aquest èxit?
-
Periodisme ciutadà
Els dispositius mòbils ens permeten capturar imatges i compartir-les a l’instant amb altres persones. D’aquesta manera, la perspectiva de la ciutadania sobre la realitat s’apropa als mitjans. Es tracta, doncs, d’una oportunitat de fer un periodisme més honest, amb una major connexió amb l’audiència local i amb més fonts d’informació properes. Hem de ser conscients, però, que el nostre rol d’informadors no substitueix la professió periodística, sinó que hi col·laborem amb la informació que podem aportar-hi. Com ho hem de fer?
-
A qui em crec?
Internet ens facilita una quantitat inabastable d’informació. Això, que és un gran avantatge, també ens pot dificultar el procés informatiu: de qualsevol fet podem trobar una infinitat de versions, i no sempre podem saber-ne la procedència. La circulació d’informacions falses o falsejades hi afegeix complexitat, per això cal que mantinguem una actitud proactiva per a informar-nos acuradament. Necessitem eines per afrontar la sobrecàrrega informativa i la desinformació a què estem sotmesos. A qui ens creiem?
-
L'espectacle dels fets
El sensacionalisme i l’espectacularització del gènere informatiu és una de les tendències més observables des dels anys 80 del segle XX ençà. Dona lloc a un subgènere nou, l’infotainment o infoentreteniment, que es caracteritza per seleccionar i remarcar els aspectes més impactants de la informació amb l’objectiu de convertir les notícies en un espectacle atractiu per al públic. A internet, la tirania d’aconseguir clics accentua encara més aquesta tendència. Quins elements caracteritzen l’infoentreteniment? Com ho fem fer distingir una notícia rigorosa d’una sensacionalista? Com destriem el que és important del que és senzillament un producte fet per entretenir-nos?
-
De què parlem?
La televisió, la ràdio, les sèries, el cinema i tots els continguts que consumim a través de les xarxes socials i d’internet tenen un gran pes sobre què pensem. Aquest fet es coneix com l’agenda mediàtica que els mitjans decideixen i que fan que nosaltres tinguem, com a conseqüència, una agenda de preocupacions global, i compartida. Les possibilitats que ens ofereix internet ens donen més capacitat per decidir la nostra pròpia agenda, però per exercir-la cal mantenir sempre una mirada crítica i una actitud activa. De què volem parlar?
-
Els perjudicis dels prejudicis
A internet proliferen continguts racistes, masclistes o supremacistes que contribueixen ala desinformació i als discursos d'odi. Reconèixer-los ens permetrà desafiar i contrarestar narratives reduccionistes i discriminatòries.
-
Un món, diversitat de persones
La ficció ens distreu però també deixa una empremta en la nostra forma de veure i entendre el món, contribuint a reforçar prejudicis o a transformar-los segons què ens explica.
-
Imaginem nous futurs amb la IA
La IA impacta en tots els àmbits de la vida, també en l'audiovisual. Prendre'n consciència sobre les problemàtiques actuals lligades al seu ús i saber utilitzar-les tenint present aspectes com els drets d'autor o la sostenibilitat és fonamental per a ser usuaris amb actitud crítica.
-
Creem històries que transformen
El tràiler és una peça crucial en qualsevol producció audiovisual. Sigui d'una ficció, d'un videojoc, o d'un videoclip musical, del tràiler dependrà bona parat del seu èxit comercial, i farà que tinguem o no ganes de veure la sèrie, la pel·lícula, o jugar al videojoc.
-
Festival de contes
Explorem el potencial narratiu del llenguatge audiovisual adaptant un conte per a infants de primer cicle de primària.