L’informe de l’audiovisual del 2017 conclou la necessitat d’un nou contracte programa per a la CCMA que garanteixi un finançament adequat per a la prestació del servei públic
- TV3 va ser líder d’audiència l’any 2017 i es va consolidar com a referent informatiu. Dels 20 programes més vistos, 13 van ser teleinformatius de TV3 sobre el procés
- L’informe també constata que la desinformació en línia va esdevenir una de les principals preocupacions de les democràcies occidentals
L’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2017, elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), constata la necessitat d’un nou contracte programa entre la CCMA i el Govern de la Generalitat que garanteixi un finançament adequat per a la prestació del servei públic audiovisual. Prèviament s’havien signat dos contractes programa, corresponents als períodes 2002-2005 i 2006-2009, però des de llavors, no s’han actualitzat.
L’informe mostra com després de la crisi del deute públic que va provocar importants retallades imposades a tot Europa, el pressupost anual de la CCMA va passar de 450 M€ el 2010 a 305 M€ el 2016. Això equival a una reducció pressupostària d’un terç. Una situació, a més, assenyala l’informe, que s’ha vist agreujada per l’anomenat “conflicte de l’IVA”.
Aquesta situació, segons es descriu a l’informe, ha impactat sobre el sector de la producció a Catalunya, ja que el teixit empresarial ha vist com el motor de la indústria audiovisual catalana, un dels rols de servei públic atribuïts per llei a la Corporació, ha anat reduint any rere any la seva contribució financera a la producció audiovisual.
En aquest sentit, el CAC, en el Llibre Blanc, proposava, entre altres mesures, un augment de la dotació pública de la CCMA en 137 M€ en el proper quadrienni, que permetria anivellar aquest descens acusat en els ingressos de la Corporació.
Tot això, en un context general marcat pel debat sobre el finançament del servei públic audiovisual a tot Europa i per la important davallada de la quota de mercat publicitari de la televisió en relació amb la resta de mitjans. En concret, Catalunya va passar d’ingressar un total de 70,8 M€ el 2016 a 59,8 M€ el 2017, la qual cosa representa un descens del 15,5%.
L’informe destaca que a Catalunya la premsa és el principal mitjà receptor d’inversió publicitària, i no la televisió. La raó d’aquest fet és que el sistema comunicatiu català no compta amb un sector televisiu privat potent, malgrat l’intent encara no reeixit del Grupo Godó, amb 8tv al capdavant.
En aquest sentit, el mercat publicitari del nostre país és incomplet, segons assenyala l’informe, que subratlla que si TV3 renunciés als ingressos publicitaris com a fórmula de finançament, aquests recursos no s’alliberarien per al sector televisiu privat català, sinó que migrarien al mercat publicitari espanyol. Per tant, conclou el document, la hipòtesi d’una televisió pública catalana sense publicitat no afavoriria el sector televisiu privat de Catalunya en el seu conjunt, sinó al contrari, seria un factor d’empobriment de la indústria publicitària a Catalunya.
TV3, líder d’audiència el 2017
Pel que fa al consum audiovisual, l’informe destaca que TV3 va ser líder d’audiència a Catalunya el 2017, amb una quota de pantalla de l’11,8%, seguida de Telecinco (10,1%) i Antena 3 TV (9,6%). Els resultats van estar determinats pel comportament del públic a partir del setembre, quan l’audiència de TV3 es va enlairar de manera clara. Aquesta circumstància és identificable amb les audiències massives dels teleinformatius i de programes d’actualitat lligats a la situació política de Catalunya en aquest període. Dels 20 programes més vistos a Catalunya el 2017, tretze van ser teleinformatius de TV3 sobre el procés.
Un exemple de la importància d’un servei públic potent es va donar amb motiu dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils l’agost del 2017. Aquest fet va suscitar un ampli seguiment per part de totes les cadenes i emissores. Segons un informe del CAC, els canals públics de televisió van fer en general una cobertura qualitativament diferent dels mitjans privats. Una de les diferències bàsiques va ser que van recórrer amb menys freqüència a l’ús de components espectacularitzadors.
Aquestes diferències han de fer pensar sobre la necessitat d’un servei públic potent com a instrument de vertebració de la societat en moments d’emergència com els viscuts pels atemptats.
Pel que fa a la ràdio, l’informe mostra que el Grupo Godó ha sabut trobar un model d’èxit per a les seves emissores RAC1 i RAC105. Així, el 2017 RAC1 va augmentar el seu lideratge en ràdio generalista (778.000 oients d’audiència), seguit de Catalunya Ràdio (598.000) i Cadena SER (338.000).
L’informe també destaca la consolidació de la televisió de pagament com a model de consum durant el 2017 i, en especial, de l’eclosió de Netflix. Es tracta d’un servei OTT (over-the-top, empresa que ofereix continguts audiovisuals sense ser propietari de la xarxa que utilitza), que va aterrar al mercat espanyol el 2015.
La preocupació per les fake news
L’Informe mostra també que la desinformació en línia, o fake news segons la terminologia que s’ha utilitzat fins ara, ha esdevingut una de les principals preocupacions de les democràcies occidentals.
Després de l’elecció presidencial dels Estats Units d’Amèrica (EUA) el novembre del 2016, la desinformació en línia va passar a ser un problema central, en bona mesura arran del datagate destapat conjuntament pels diaris The Guardian i The New York Times, pel que fa a l’ús d’informació privada dels perfils de Facebook en la campanya nord-americana i en el referèndum del Brexit.
La Comissió Europea va estar especialment amatent a l’assumpte i va crear el Grup d’Alt Nivell en fake news i desinformació en línia (HLEG, High Level Expert Group on fake news and online desinformation), entre els principals experts europeus. Entre les recomanacions formulades per aquest grup destaquen la promoció del periodisme de qualitat, de l’educació en mitjans (media literacy), dels fact checkers o verificadors de notícies i, d’una manera més general, l’impuls de l’auto i la corregulació.
Programa eduCAC
Una altra gran línia d’actuació per fer front a la desinformació en línia passa per l’educació mediàtica. En aquest sentit, l’informe destaca el programa eduCAC, que el Consell va posar en marxa el 2017 i que es va implementar en quatre escoles pilot.