25N: quan la tecnologia amplifica la violència masclista
La tecnologia digital està possibilitant noves vies per exercir la violència contra les dones. El mòbil com a eina de control 24/7 o la capacitat de la IA de generar imatges falses en són exemples devastadors. I, de fet, la campanya "Si sembla violència masclista, és violència masclista" impulsada pel Govern de la Generalitat amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones se centra enguany en les violències masclistes digitals, que cada cop tenen més presència social per la forma en com ens relacionem.
Tal com recull el web de la campanya, les ciberviolències masclistes poden manifestar-se de moltes formes, des del control constant de la ubicació fins als insults massius a les xarxes socials. La difusió d'imatges íntimes sense consentiment també és una forma de violència digital. En relació a les imatges, en el marc del 3r Congrés de Justícia Feminista, celebrat el juliol passat, l’advocada Laia Serra Perelló, responsable de la Comissió de Violències de Dones Juristes, va alertar en la taula dedicada a les violències masclistes en l'àmbit digital que el 99% de les deepfakes generades per IA al món són de caràcter sexual i busquen exercir control i càstig social, especialment cap a les dones. Serra reclama un abordatge legal específic que tingui en compte que l’impacte social d’una ultrafalsificació és equivalent al d’un vídeo sexual real: en tots dos casos, la reputació i la dignitat de les víctimes queden greument vulnerades.
En el terreny de l’educació, la psicòloga Alba Alfageme Casanova subratlla en aquesta entrevista la necessitat de treballar amb els nois perquè prenguin consciència que la violència masclista digital té arrels en una masculinitat patriarcal que també els socialitza a ells i condiciona les seves dinàmiques entre iguals.
També el sociòleg Jordi Bonet Martí explicava fa uns mesos a l'eduCAC que els adolescents s’han de sentir partícips del debat feminista: han d’entendre que parlar dels seus propis conflictes i que adoptar valors feministes pot ser beneficiós per a les seves vides i relacions.
Tanmateix, tal com ens advertia la psicòloga i sexòloga Elena Crespi Asensio, la transformació difícilment serà efectiva si el discurs educatiu no va acompanyat d’una mirada crítica sobre els continguts que consumeixen els joves, si les sèries, pel·lícules o videoclips que miren continuen transmetent missatges masclistes, racistes i classistes.
En conclusió, davant la violència masclista que s’exerceix a través de la tecnologia digital, cal treballar en l’actualització dels marcs legals, l’educació transformadora i el pensament crític en el consum cultural.