Assajar la vida
Quan un infant juga amb una nina, un peluix, un cotxet o fins i tot una simple caixa, no només s’entreté. Inventa històries, assumeix rols, resol conflictes i construeix significats. És el que es coneix com a joc simbòlic, una activitat essencial per al desenvolupament cognitiu, emocional i social durant la infància. La diferència entre el joc simbòlic i l’experiència digital és significativa. Amb el joc simbòlic l'infant crea escenaris, construeix relats i dialoga amb els personatges que imagina i, en canvi, en els videojocs el món ja està dissenyat i les regles establertes. Amb un crea, amb l’altre consumeix.
El darrer lliurament de Toy Story reivindica el valor del joc simbòlic en l'era de les pantalles: el Woody, el Buzz Lightyear, la Jessie i la resta de joguines de la saga s’enfronten a l’arribada de la tecnologia digital a la seva colla. La pel·lícula planteja un interrogant de gran actualitat: què passa amb la imaginació, l'amistat i el joc compartit quan la tecnologia acapara tota l’atenció dels més petits?
La mestra i pedagoga Anna Ramis ja advertia en una entrevista de l’eduCAC que “moltes famílies fan servir les pantalles com a xumet digital. Però això que és còmode per als pares i les mares, a la llarga, surt car pels fills i les filles". Per a Ramis, la clau és fomentar el diàleg i les alternatives de lleure: “dialogar és la millor eina per fer prevenció. No es tracta de prohibir les pantalles a casa, sinó senzillament de buscar-hi temps i alternatives. Quan ens relacionem, dialoguem, fins i tot ens barallem entre germans o ens discutim o procurem salvar algunes crisis familiars, és molt més positiu que estar asseguts davant de pantalles, almenys abans dels 6 anys.”
En la mateixa línia, la psicòloga clínica Dominica Díez Marcet, responsable de la Unitat d'Addiccions Comportamentals de la Fundació Althaia de Manresa, alertava en una altra entrevista a l'eduCAC dels efectes que pot tenir un ús excessiu de mòbils i tauletes durant la infància. Segons explicava, “els nens estan deixant de fer joc simbòlic, quan jugar amb joguines és el que ajuda al fet que aprenguin rols socials i a elaborar les seves tensions, les seves emocions. L'adult es comunica parlant, i l'infant jugant i dibuixant i, per tant, això té una incidència també en l'àmbit de creativitat. Els nens d'avui en dia no s'avorreixen. Ni els adults ens sabem avorrir, ni als nens els permetem aquesta estona perquè surti la creativitat.”
Més enllà de demonitzar la tecnologia, el missatge que emergeix tant del film com de les aportacions dels especialistes apunta cap a la necessitat de trobar un equilibri. Adaptar el temps de pantalla a cada etapa evolutiva i garantir espais de joc lliure, creatiu i compartit continua sent una de les millors maneres d'afavorir el desenvolupament integral dels infants. Perquè, al capdavall, el joc simbòlic no és només una activitat lúdica: és una forma d'aprendre a conviure, expressar emocions i comprendre el món. És, en definitiva, una manera d'assajar la vida.