El CAC aprova l’informe de compliment de les missions del servei públic de la CCMA l’any 2019
- Els temes que van rebre més atenció a TV3 van ser, per aquest ordre, les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol (en bona part, pel seguiment del judici al TS), la crònica política d’àmbit internacional i els esdeveniments culturals
- Entre les agrupacions de partits, les intervencions de PSC+PSOE amb Units per Avançar són les que més temps acumulen als teleinformatius de TV3, mentre que PDECAT amb JUNTSxCAT i la Crida Nacional per la República és la primera a Catalunya Ràdio
- La presència de les dones disminueix respecte del 2018 i se situa en el 26,9% a TV3 i en el 29,9% a Catalunya Ràdio
- El CAC ha iniciat una revisió metodològica dels informes de servei públic en línia amb els criteris del Mandat marc 2020-2026
El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en sessió mantinguda el 8 de setembre, ha aprovat un acord sobre el compliment per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de les missions del servei públic que assigna la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (LCA). L’informe analitza les emissions dutes a terme durant el 2019.
El CAC ha elaborat l’informe d’acord amb l’article 29 de la llei esmentada, que determina que correspon al Parlament i al CAC, d’acord amb les seves atribucions, controlar que la CCMA compleix les missions del servei públic que preveu la llei. L’informe del CAC està estructurat en 16 epígrafs –que coincideixen amb les lletres de l’apartat 3 de l’article 26 de la LCA– i inclou una síntesi final. El Ple del CAC ha aprovat l’acord per 2 vots a favor, amb un vot particular concurrent, i 1 vot en contra, amb vot particular.
Actualment el CAC està iniciant un procés de revisió i actualització del corpus de variables utilitzades per avaluar el compliment de les missions específiques de servei públic. En aquest sentit, es treballa per incorporar a la metodologia d’avaluació elements que han de permetre fer una valoració del servei públic audiovisual no només des de la visió dels continguts emesos, sinó també des de la perspectiva de l’impacte que aquests serveis tenen en la societat, en la línia del que estableix el II Mandat marc del sistema públic audiovisual 2020-2026 i les recomanacions de l’European Broadcasting Union (EBU).
Pluralisme informatiu
Tant als teleinformatius de TV3 com als informatius de Catalunya Ràdio hi apareixen actors polítics de totes les forces polítiques que compten amb representació al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals per alguna de les quatre circumscripcions catalanes.
El Govern de Catalunya és l’executiu que aplega més temps de paraula tant a TV3 (15,4%) com a Catalunya Ràdio (22,1%), a diferència del 2018, quan se situava per darrere de l’executiu estatal en reduir la seva presència per no prendre possessió fins a meitat d’any després d’haver estat cessat en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.
Entre les agrupacions de partits, PSC+PSOE (11,9%) amb Units per Avançar (0,1%) és qui aplega més temps de paraula als teleinformatius de TV3, sobretot en relació amb les diferents convocatòries electorals i, en concret, amb les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, candidat del PSOE el 28A i el 10N. Als informatius diaris de Catalunya Ràdio, és el PDECAT (6,8%) amb JUNTSxCAT (5,1%) i la Crida Nacional per la República (0,2%) qui en suma més, principalment en el marc de peces relatives als comicis i en intervencions que al·ludeixen al judici de la Causa especial 20907/2017 al Tribunal Suprem. La relació completa es pot trobar en els quadres 3 i 4 de les pàgines 23 i 24 de l’informe, que està enllaçat al final d’aquesta nota.
D’altra banda, també hi han intervingut representants de diferents entitats vinculades al debat polític, amb una presència conjunta al voltant del 3,8% en el cas de TV3 i del 3,4% en el de Catalunya Ràdio en relació amb el sumatori d’agrupacions polítiques i d’aquestes entitats. Les tres entitats amb més temps de paraula són, per ordre, Òmnium Cultural, ANC i l’Associació Catalana pels Drets Civils, tant en el cas de TV3 com en el de Catalunya Ràdio. Són les mateixes entitats que en l’informe anterior, per bé que en un ordre diferent. Quadres 7 i 8 de l’informe (pàgina 28)
L’ítem concret que aplega més atenció informativa als telenotícies de TV3 i als informatius de Catalunya Ràdio és el que fa referència a les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol, amb aproximadament un 18% en tots dos casos. Aquest resultat suposa, respecte del 2018, un creixement de 6,7 punts a la televisió i de 3,1 punts a la ràdio, que s’explica, en part, pel seguiment del judici de la Causa especial 20907/2017 al TS.
A continuació, i pel que fa a TV3, en segon lloc es troba la crònica política d’àmbit internacional (amb un 14,9%), seguida en tercer lloc pels esdeveniments culturals (14,1%). En quart lloc es troben les informacions derivades dels processos electorals que van tenir lloc durant el 2019, que registren el 13,3%.
Pel que fa a Catalunya Ràdio, en segon lloc es troben els esdeveniments culturals, amb el 14,0%, i a continuació, en tercer lloc, hi ha els processos electorals, amb el 13,5%. En quart lloc, es troba la crònica política internacional, amb el 12,2%.
Al llarg del 2019 s’han comptabilitzat a TV3 un total de 732 entrevistes a 46 representants de governs, de partits polítics i d’altres institucions, en una llista que encapçala el Govern de Catalunya (16,4%). A Catalunya Ràdio, amb un total de 614 entrevistes, hi ha 40 veus diferents, i el primer actor polític de la llista és també l’executiu català (22,1%). El 3/24 suma 244 entrevistes, amb 22 veus diferents.
Quant a les entrevistes a membres de formacions polítiques, els tres mitjans de la CCMA registren intervencions de tots els partits polítics presents en l’arc parlamentari català, que a la vegada formen part d’alguna de les candidatures que concorren en els diversos comicis celebrats durant l’any. La relació completa del nombre d’entrevistes per agrupacions polítiques es pot trobar als quadres 9, 10 i 11 a les pàgines 32-34.
La llengua i la cultura
Els diferents canals de televisió i de ràdio tenen el català com a llengua vehicular i s’utilitza l’aranès en emissions determinades. El català és també la llengua en més del 85% dels espots publicitaris, una xifra lleugerament superior a la del 2018 (83,6%).
La programació dels mitjans lineals presenta, durant el 2019, continguts que informen o difonen la cultura i la música catalanes. El 33 i les emissores iCat i Catalunya Música, com a mitjans especialitzats, hi presten una especial atenció, però es tracta de continguts presents a totes les emissores en formats diversos, sigui com a espais especialitzats, seccions especifiques dins dels magazins o retransmissions de concerts i esdeveniments culturals diversos.
Aquesta presència transversal es reflecteix, per exemple, en l’estrena a TV3 de programes com la sèrie documental La gran il·lusió (sobre la història del cinema català des dels orígens fins als anys cinquanta) i Obrint plaça (món casteller).
Una altra via de difusió de la cultura catalana utilitzada per les televisions i ràdios de la CCMA és la retransmissió i l’emissió de programació especial sobre festivals, concerts o esdeveniments, o lliurament de premis relacionats amb la literatura, el teatre, la música o l’audiovisual. Complementàriament, la CCMA estableix convenis i acords de col·laboració amb entitats públiques i privades que treballen per fomentar la cultura.
La indústria cultural
La CCMA contribueix a promocionar la indústria cultural catalana mitjançant diverses vies, una de les quals consisteix en l’emissió de programes elaborats amb la participació de productores independents. El 2019, el pes d’aquestes produccions representa el 26,7% del temps d’emissió de producció feta a Catalunya de TVC, gairebé cinc punts percentuals més que en l’exercici anterior.
La presència i representació de les dones
La presència de dones i homes en els informatius, debats i entrevistes dels mitjans de la CCMA es troba lluny del 50%. En concret, les dones obtenen el 26,9% del temps de paraula als teleinformatius de TV3 i tres punts més −el 29,9%− en el cas de Catalunya Ràdio. En relació amb les dades de l’informe anterior, se n’observa una disminució en tots dos mitjans, ja que la presència de veus de dones va ser del 29,9% a TV3 i del 30,2% a Catalunya Ràdio.
Quant als debats i entrevistes, la presència de les dones és lleument superior, però continua estancada al voltant d’una tercera part de les intervencions totals (34,7% a TVC i 35% a Catalunya Ràdio).
A més de minoritària en termes quantitatius, la presència de les dones també presenta un tractament desigual en termes de representació: les dones apareixen en els informatius desenvolupant un rol associat a l’esfera privada (sobretot com a actors ocasionals, és a dir, des del seu punt de vista personal) en un grau molt superior al dels homes. A més, la veu de les dones únicament és majoritària en àmbits tradicionalment associats al gènere femení, com el sanitari, l’associatiu i el docent.
La diversitat social
La CCMA aborda la diversitat de la societat catalana tant de manera transversal a la graella com amb programació específica. En aquest sentit, s’emeten programes d’emissió periòdica relacionats amb la diversitat cultural (Manual de supervivència, a TV3; Karakia, al 33; Les cordes de l’Ukelele, a Catalunya Música), emissions úniques en relació amb aquesta qüestió (24h Europe: The next generation, al 33), i continguts puntuals en programes habituals de la televisió i la ràdio. I, també, en sèries de ficció que incorporen personatges de procedències diverses.
Quant a la presència de persones immigrades en la programació informativa, suposa el 6,6% del temps de paraula en els teleinformatius de TV3 i el 2,9% en els informatius diaris de Catalunya Ràdio. Pel que fa a les intervencions de persones immigrades en debats i entrevistes, a la televisió representen el 5,3% i a la ràdio, el 3,6%.
La diversitat social també es reflecteix en la presència de les diferents confessions religioses. Als informatius d’actualitat diaris les persones que apareixen com a representants d’una confessió religiosa suposen l’1% del temps de paraula total d’actors socials als teleinformatius de TV3 i l’1,9% en els informatius diaris de Catalunya ràdio. La totalitat d’aquest temps de paraula correspon a homes que representen l’Església Catòlica. La diversitat religiosa de Catalunya es fa palesa a través de programes de tipologia diversa.
D’altra banda, la programació de la CCMA fa visible la diversitat afectivosexual i la transidentitat a través de formats diversos. Per exemple, a la ficció de producció pròpia, el 8,5% dels personatges analitzats es defineixen com a LGTBIQ+.
La presència de persones grans en els teleinformatius de TV3 es concreta en el 10,5% del temps de paraula total. En debats i entrevistes el percentatge se situa en el 16,2%. Pel que fa a la ficció, les persones grans representen el 8,8% dels personatges dels programes analitzats.
Finalment, les persones amb algun tipus de discapacitat representen l’1,8% del temps de paraula en els teleinformatius de TV3, el 0,5% d’intervencions en debats i entrevistes a la televisió i en la ficció pròpia, els personatges amb diversitat funcional representen l’1,9% de la mostra, valors tots ells similars als del 2018. Els canals de la CCMA també donen atenció al col·lectiu de persones amb discapacitat de manera transversal en la programació.
L’atenció a la infància i l’adolescència
El canal de la CCMA que es dirigeix específicament als infants i joves és el Super3, que l’any 2019 augmenta en mitja hora diària les seves emissions. El canal distingeix la programació adreçada al públic entre 2 i 5 anys (configurada al voltant de la ficció del Mic) i la resta de programació, adreçada a un públic a partir de 6 anys. Aquesta última conté principalment ficció animada (87,8%), però també programes de tipologia diversa de producció pròpia, com ara l’informatiu InfoK.
Les obres produïdes a Catalunya són les principals a la graella del Super3, al voltant del 16%, conjuntament amb les produïdes a França (15%). En conjunt, al 2019, el 43,3% dels programes del Super3 s’han produït a Europa (56,9% al 2018).
La resta de canals de la CCMA també dediquen atenció a la infància i l’adolescència i ho fan de dues maneres diferents: situant-los com a protagonistes dels continguts (la sèrie Les de l’hoquei , Adolescents iCat, etc.) o bé tractant temàtiques que els afecten específicament en programes adreçats a tota l’audiència.
En relació amb la qualificació de la programació, TVC emet principalment programació adreçada a tots els públics (qualificació per a tothom). Així mateix, els llargmetratges que s’emeten a les tardes dels caps de setmana a TV3 majoritàriament van adreçats a un públic familiar, ja que al voltant del 82% de les obres tenen qualificacions per sota del 12 anys. Amb tot, un 18% dels llargmetratges emesos en aquesta franja horària s’adrecen a un públic de més de 13 anys.
Mecanismes d’accessibilitat
L’atenció a una audiència diversa implica la implementació de mecanismes d’accessibilitat per a persones amb diversitat funcional. Amb registres similars als de l’any anterior, les televisions de la CCMA emeten continguts adaptats per a persones amb discapacitat auditiva (subtitulació i llengua de signes). El mecanisme de l’audiodescripció per a persones amb discapacitat visual augmenta significativament respecte del 2018. A banda, es manté el servei d’audiodescripció incorporat a vídeos a la carta.