El CAC premia un treball de recerca sobre l’impacte social i polític del big data en l’àmbit europeu
- Segons l’autora, Sara Suárez Gonzalo, el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea és una resposta insuficient i, per tant, cal més transparència, limitar la concentració de les empreses que exploten el big data i cercar respostes col·lectives
- El segon premi és per a un treball que analitza els LGBT/Queer Media Studies i les seves aportacions com a camp d’estudi
- El president del CAC, Roger Loppacher, destaca que els algoritmes de recomanació són positius, però que cal tenir present les implicacions pel que fa a la privacitat de les dades, a la creació de filtre bubbles i a la protecció dels menors
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha atorgat el primer guardó dels XXXI Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual a Sara Suárez Gonzalo pel treball “Big data, poder y libertad. Sobre el impacto social y político de la vigilancia masiva”.
El premi el va lliurar ahir, 5 de març, el president del CAC, Roger Loppacher, en un acte que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, en el marc de la XI Jornada de Recerca de la Societat Catalana de Comunicació. En l’acte hi va participar també el vicepresident del CAC, Salvador Alsius, responsable de la Comissió de Recerca del Consell i president del jurat.
Loppacher va remarcar la importància de la recerca en l’àmbit audiovisual per disposar de coneixement estratègic sobre el sector de la comunicació. En relació amb el primer premi, el president del CAC va apuntar que “si bé és cert que els algoritmes de recomanació ens resulten convenients, perquè ens proposen continguts del nostre interès, cal tenir molt present les implicacions negatives que poden suposar, com són les que incideixen a la privacitat de les dades, la creació de les filter bubbles i les afectacions de la publicitat personalitzada als menors”
El treball premiat analitza els mecanismes que permeten a les grans empreses tecnològiques generar, recopilar i processar dades massives de manera opaca, imprevisible i incontrolable. El resultat és que el compliment dels drets fonamentals a la privacitat i a la protecció de les dades personals queda, en part, sotmès a la voluntat d’aquestes grans empreses.
Segons Suárez, la resposta de la Unió Europea als problemes ocasionats per l’explotació massiva de dades ha estat el Reglament general de protecció de dades, que, en opinió de l’autora, es fonamenta en una concepció liberal de la llibertat i de la privacitat, preocupada principalment pels casos de violació de dades. Segons Suárez, aquesta perspectiva dona lloc a un model de protecció basat en el consentiment individual, que es mostra incapaç de fer front a la desigualtat provocada per les grans empreses.
L’autora aposta per una resposta social als abusos de l’explotació del big data des d’una concepció republicana de la privacitat i la llibertat. Segons precisa, no es tracta de renunciar ni al potencial de les tecnologies big data ni a reemplaçar la decisió privada com a mecanisme principal de la protecció de dades, sinó d’assegurar les condicions perquè aquesta decisió respongui, veritablement, a la voluntat de les persones i els permeti exercir control sobre els processos als quals se sotmeten les dades. Suárez afirma que l’acció no pot ser únicament individual, sinó decidida democràticament i centrada en la justícia social.
El treball, premiat amb 5.000 euros, és la tesi doctoral de Suárez, de la Universitat Pompeu Fabra.
Segon premi
Així mateix, s’ha lliurat un segon premi, dotat amb 2.000 euros, a Rafael Ventura Álvarez pel treball “LGBT/Queer Media Studies: Aportaciones para su consolidación como campo de estudio”.
L’objectiu de treball és abordar d’una manera holística els LGBT/Queer Media Studies i contribuir al seu desenvolupament com a camp acadèmic. Es tracta d’un camp emergent que combina els estudis sobre la diversitat sexual i de gènere amb els estudis dels mitjans de comunicació.
D’aquesta manera, en la tesi s’expliquen tant les aportacions de la teoria queer i els estudis gais i lesbians, com els que ofereixen les teories de la comunicació. Les publicacions incloses en el compendi aborden qüestions relacionades amb la representació de persones LGBT als mitjans de comunicació, tant al contingut informatiu com a la ficció, així com els efectes que produeix en l’audiència.
L’estudi combina diverses metodologies qualitatives, incloent-hi la revisió crítica de la literatura, els focus groups o l’anàlisi de contingut qualitatiu de xarxes socials i fòrums en línia. Els resultats no pretenen presentar una comprensió integral i exhaustiva dels LGBT/Queer Media Studies, sinó reflectir algunes de les múltiples possibilitats de recerca que ofereix aquest camp i dotar-lo d’eines per continuar explorant-lo.
El treball, premiat amb 2.000 euros, és la tesi doctoral de Ventura, de la Universitat Pompeu Fabra.
Menció especial
El jurat ha atorgat una menció especial a Natalia García Caldeiro pel treball “La gobernanza de la radiotelevisión pública estatal en España: Análisis del papel del Comité de Expertos en el concurso público para la elección de la presidencia y los miembros del consejo de administración de RTVE (2018)”. La menció suposa rebre un diploma acreditatiu.
L’estudi se centra a analitzar el paper del Comitè d’Experts en relació amb la convocatòria de concurs públic per elegir els membres i la presidència del Consell d’Administració el 2018. En primer lloc, s’analitzen les bases de la convocatòria i, partir d’aquí, s’analitza el perfil de cada membre escollit del Comitè d’Experts, tots proposats per grups parlamentaris. Els objectius de recerca són avaluar de quina manera han pogut existir interessos partidistes en aquest concurs públic, a partir de la consulta feta als membres del Comitè d’Experts.
- Primer premi: “Big data, poder y libertad. Sobre el impacto social y político de la vigilancia masiva”.
