Conversa amb Stephanie Comey
Comencem el curs 26/27 mirant com es promou l'educació mediàtica a Europa, i ho fem de la mà de la Directora d’educació mediàtica i participació de les persones usuàries de la Coimisiún na Meán (CNaM), el regulador audiovisual de la República d’Irlanda. La Stephanie Comey ha liderat l'elaboració de la política d'alfabetització mediàtica de la Coimisiún i promogut la creació d'una xarxa irlandesa d'alfabetització mediàtica.
L’Stephanie també és l’actual presidenta de la Plataforma Europea d'Autoritats Reguladores, l’EPRA (European Platform of Regulatory Authorities), una plataforma formada per 56 reguladors audiovisuals de tota EUROPA. Dins d’aquesta plataforma coordina el grup de treball EMIL (EPRA's media literacy taskforce) d’educació mediàtica.
Pregunta. L'alfabetització mediàtica es considera un recurs útil per contribuir a una societat més crítica i resilient a tot Europa?
Resposta. A tot Europa, hi ha un ampli reconeixement que l'alfabetització mediàtica pot capacitar els ciutadans i les comunitats per tal que siguin més resilients i progressin en el si de la societat actual, caracteritzada per estar ben informada i altament digitalitzada.
Com a reflex d'això, un nombre creixent d'organismes reguladors dels mitjans de comunicació actualment reben poders legals per promoure l'alfabetització mediàtica, alhora que mantenen les seves funcions reguladores habituals. Per exemple, a Irlanda, el CnaM ara té el deure legal de donar suport a la recerca i les iniciatives d'alfabetització mediàtica.
Les institucions europees, com el Consell d'Europa i la Comissió Europea, també han reconegut l'alfabetització mediàtica i informacional com a essencial per a la renovació democràtica. Un exemple d'això és la recent convocatòria de 12 milions d'euros del programa de recerca Horizon de la UE per a projectes centrats en l'alfabetització digital i mediàtica com a fonaments de la resiliència democràtica i cívica.
P. Quin impacte real té l'alfabetització mediàtica i informacional (AMI) en la implementació de polítiques educatives a Europa?
R. Crec que l'AMI té un impacte real i mesurable en les polítiques educatives europees, tot i que la implementació varia molt segons el país. Continua sent principalment una competència interdisciplinària que es pot adquirir en totes les assignatures i tots els nivells educatius. Tanmateix, les directrius i els marcs de referència varien significativament d'un país a un altre, entre zones urbanes o rurals dins del mateix país i d'una institució educativa o, fins i tot, d'una aula a una altra.
Aquesta és una de les conclusions del projecte TeamLIT, que ha estudiat l'educació i la formació en AMI per a professors de sis països europeus: Àustria, Xipre, Finlàndia, Grècia, Lituània i els Països Baixos.
P. Com s'ha transformat l'interès en l'AMI en espais col·laboratius, multiparticipatius i multinivell, com ara l'EPRA i la seva xarxa EMIL?
Crec que tot va començar amb la percepció dels reguladors que l'alfabetització mediàtica començava a ser molt rellevant i amb el fet que l'activitat en aquest àmbit és complementària a les seves funcions com a reguladors. A més, es va entendre que l'alfabetització mediàtica és l'àmbit multiactor per excel·lència que requereix la col·laboració de tot un seguit d'agents intersectorials i de coordinació estratègica. Els reguladors dels mitjans de comunicació estan especialment ben posicionats per exercir-ne el lideratge i coordinar l'activitat.
Hi ha altres organismes reguladors que també dinamitzen una xarxa nacional d'alfabetització mediàtica. La dinamització i coordinació de xarxes és una funció pròpia de l'EPRA, una plataforma europea de 56 organismes reguladors dels mitjans de comunicació que es va crear el 1995. És a partir d’aquestes que premisses vam començar a participar en el camp de l'alfabetització mediàtica; primer, vam fer-ne el mapatge de les dels nostres membres (2017), i posteriorment, vam crear un grup de treball informal sobre alfabetització mediàtica el 2018. Durant la Covid, vam organitzar taules rodones virtuals en xarxa i el 2021, tot plegat es va formalitzar amb l'EMIL, el grup de treball d'alfabetització mediàtica de l'EPRA. L’objectiu d'aquest grup és la creació d’una comunitat d’organismes reguladors dels mitjans de comunicació i dels professionals de l'alfabetització mediàtica per intercanviar coneixements, aprendre i inspirar-se mútuament. Ens reunim cada tres mesos en trobades informals de 2 hores per tractar un ampli ventall de termes relacionats amb l'alfabetització mediàtica.
P. Com a coordinadora d'EMIL, quina evolució heu observat en els tipus d'iniciatives i temes d’interès abordats en el grup de treball?
Amb el temps, els temes han anat canviant i hem pogut constatar com es posava el focus molt clarament en les qüestions de desinformació. Darrerament, l'alfabetització en IA i l'alfabetització algorísmica també està molt d’actualitat.
Així mateix, també hem pogut constatar una comprensió creixent de la necessitat d’una major coordinació en el camp de l'alfabetització mediàtica. El desenvolupament d'estratègies i polítiques en aquest àmbit pot ser de gran ajuda quan es basen en processos de consulta sòlids i disposen de recursos adequats, tal com mostra la recent Política d'educació en mitjans de Finlandia.
El Consell d'Europa també ha publicat recentment unes directrius molt útils que ofereixen als estats membres orientacions pràctiques i indicadors per al desenvolupament i la implementació d'estratègies nacionals d'educació mediàtica, amb l'objectiu de donar-los suport a l’hora de respondre eficaçment a les transformacions en l'ecosistema dels mitjans de comunicació i la informació provocades per l'era digital.
P. Quines són les competències generals del CNaM en matèria d'alfabetització mediàtica i quins són alguns exemples de les seves iniciatives? Quines són les vostres prioritats actuals pel que fa a l'alfabetització mediàtica en relació amb les escoles i els professors?
R. Un dels aspectes clau del treball d’alfabetització mediática de la Coimisiún na Meán és donar suport al desenvolupament de l'alfabetització mediàtica i crear o cocrear materials educatius per a usuaris. L'any passat vam publicar un dossier informatiu per als candidats a les eleccions, per a afavorir la participació segura en la vida política i un altre per als periodistes, per ajudar-los a contrarestar les amenaces i els abusos als quals poden estar exposats en línia. Aquestes iniciatives d'alfabetització mediàtica pretenien capacitar els representants polítics i els periodistes amb les habilitats i els coneixements per exercir els seus drets en virtut del Marc de Seguretat en Línia i, específicament, per denunciar contingut il·legal i nociu quan se’l trobin a la xarxa. En dotar aquests col·lectius, volem contribuir a una participació activa en la vida política i en els mitjans de comunicació i, en última instància, a la confiança en els mitjans de comunicació i la democràcia.
Així mateix, hem establert diverses col·laboracions en matèria de recursos educatius. Durant el darrer any, la Coimisiún na Meán ha donat suport al desenvolupament i llançament del nou programa de ciutadania digital Switched On del Centre Irlandès de Seguretat a Internet Webwise i també a la sèrie d'alfabetització mediàtica Media Matters de News Mag, per a alumnes de primària de cicle superior. Tots dos recursos han inclòs mòduls sobre desinformació, així com sobre l'avaluació i validació de fonts informatives, buscant donar suport a la confiança i a la capacitat dels ciutadans per avaluar la informació. D’altra banda, també hem col·laborat amb l'equip d'Alfabetització Financera del Departament d’Economia en els seus esforços per promoure la conscienciació, els coneixements, les habilitats, les actituds i els comportaments de la ciutadania en relació amb els diners i lluitar contra el frau financer.
El 2026, també vam posar en marxa línies de subvenció per a l'alfabetització mediàtica. Aquests programes de finançament s'emmarquen en el desplegament de l'Estratègia Nacional contra la Desinformació i busquen impulsar activitats d'alfabetització mediàtica que ajudin a combatre la desinformació. En total, s'han destinat més de 300.000 € per a finançar projectes d'alfabetització mediàtica alineats amb aquesta estratègia. Les subvencions inclouen el programa de Micròfons per a l'Alfabetització Mediàtica contra la Desinformació, destinat a donar suport a esdeveniments comunitaris presencials, a escala local arreu del país, i el Fons d'Innovació per a l'Alfabetització Mediàtica contra la Desinformació, pensat per finançar projectes col·laboratius d'innovació a escala regional i nacional. S'espera que aquest finançament es tradueixi en un augment del nombre d'activitats de formació i projectes d'alfabetització mediàtica que reforcin la confiança i la capacitat de la ciutadania per avaluar la informació.
També hem mantingut el nostre suport continuat a la xarxa d'actors múltiples Media Literacy Ireland, la qual financem i dinamitzem. Media Literacy Ireland és una aliança independent de persones i organitzacions que treballen de forma voluntària per promoure l'alfabetització mediàtica a Irlanda. Be Media Smart és una campanya nacional d'alfabetització mediàtica promoguda per Media Literacy Ireland que anima la ciutadania a "aturar-se, pensar i verificar" la precisió i la fiabilitat de la informació amb què interactua en llegir, mirar o escoltar continguts, independentment de la font. El lloc web Be Media Smart posa a disposició del públic consells, orientació i recomanacions de fàcil accés per aplicar aquest principi de «aturar-se, pensar i verificar» si la informació és acurada i fiable, alhora que remet a fonts d'ajuda addicionals. Entre 2024 i el 2025, la campanya Be Media Smart es va utilitzar com a inspiració per a les campanyes "Be Election Smart", liderades per l'EDMO, que animaven la gent a obtenir informació precisa i fiable sobre els comicis en el període previ a les eleccions locals, europees, generals i presidencials. Les campanyes Be Election Smart van rebre el suport de MLI i EDMO-Ireland a Irlanda. El 2026, Coimisiún na Meán va adaptar el cartell "Atura't, Pensa, Verifica" i en va enviar exemplars impressos a les escoles de primària i secundària d'Irlanda per celebrar el Dia d'Internet Segura.
P. Segons la vostra experiència, quin hauria de ser el paper dels reguladors dels mitjans de comunicació en la configuració de les polítiques educatives tant en l’àmbit nacional com europeu?
R. Penso que depèn molt de la situació nacional o regional. Molts dels organismes reguladors dels mitjans de comunicació no participen directament en la configuració de les polítiques educatives. Tanmateix, considero que poden exercir un paper molt rellevant com a facilitadors en posar en contacte els professionals de la divulgació educativa, autoritats regionals i locals, mitjans de comunicació i plataformes.
P. Quins preveu que seran els principals reptes de l'alfabetització mediàtica als quals s'enfrontaran els reguladors dels mitjans de comunicació en un futur pròxim (per exemple, benestar digital i ús problemàtic de les pantalles, verificació d'edat, protecció de dades, etc.)?
Els reptes són complexos, polifacètics i estan en evolució constant al ritme dels avenços tecnològics. Per exemple, actualment es comença a detectar un cert neguit sobre l'ús dels xatbots d'IA com a amics per part de nens i joves.
De fet, puc veure dos reptes principals als quals s'enfronten els reguladors dels mitjans de comunicació:
El primer és discernir les qüestions en joc i reconèixer que l'alfabetització mediàtica no és una solució màgica. Alguns problemes no es poden abordar només amb l'alfabetització mediàtica, sinó que són qüestions que depenen clarament de l'acció reguladora o de les mesures de seguretat que les mateixes plataformes incorporin des de l'inici.
El repte més difícil, però, és probablement el d’aconseguir la coherència al llarg del temps. L'alfabetització mediàtica és un procés d'aprenentatge permanent, i requereix temps i recursos, de la mateixa manera que en necessita l'educació. Això pot no ser popular en un entorn polaritzat, marcat per tensions geopolítiques i per la competència pels recursos, on es prioritzen les solucions d'efecte immediat.