Els informatius de TV3 van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques en els 8 darrers mesos del 2019
- El PSC+PSOE va ser el partit amb més temps de paraula en els informatius diaris, seguit d’Esquerra, C’s, PP+PPC i PDECAT
- La presència de les dones en els informatius millora en relació amb el quadrimestre anterior i se situa entre el 36,8% i el 31%
Els informatius de TV3 van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques, segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) que analitza l’observança del pluralisme polític de quatre mitjans catalans durant el segon i tercer quadrimestre del 2019 (maig a desembre). En concret, els informatius de TV3 van donar temps de paraula a 52 agrupacions polítiques.
Els segons informatius amb més pluralitat de veus van ser els de Catalunya Ràdio, amb un total de 48 agrupacions polítiques. Els tercers van ser els de RAC1 (42 agrupacions) i els quarts, els de TVE Catalunya (36).
Aquestes conclusions es desprenen de l’Informe sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio. Maig-desembre del 2019.
Per avaluar les dades, cal tenir en compte el context polític del segon i tercer quadrimestre del 2019, marcats per diversos processos electorals (negociacions posteriors a les eleccions generals del 28 d’abril i la repetició d’aquests comicis el 10 de novembre, i les eleccions europees i locals del 26 de maig), així com per les informacions vinculades al judici de la Causa especial 20907/2017 al Tribunal Suprem (TS), la sentència del qual es va fer pública el 14 d’octubre.
El fet de ser en un període marcat per la celebració de diversos processos electorals fa augmentar la presència de formacions polítiques minoritàries. També cal considerar que el període analitzat ha estat de 8 mesos, en comptes dels 4 habituals, la qual cosa ha suposat un increment en tots quatre mitjans.
Pel que fa a la comparació entre mitjans, cal tenir en compte que TVE Catalunya té un temps diari d’informatius més baix que els altres tres.
Informatius diaris
Pel que fa als governs, el Govern de Catalunya va ser l’agrupació que va acumular més temps de paraula, amb valors percentuals d’entre el 15% i 16% a les dues televisions (TV3 i TVE Catalunya), i propers al 20% a les dues emissores de ràdio (RAC1 i Catalunya Ràdio). Les informacions sobre aspectes derivats de la causa especial al TS, sobretot pel fa a les mobilitzacions postsentència i els aldarulls, van ser les que més temps de paraula van suposar.
El Govern de l’Estat es va situar entre el 8% i el 9% en els quatre mitjans analitzats. Aquesta presència, més baixa del que és habitual, guarda relació amb el context electoral, que atorga més rellevància a les intervencions dels partits, si més no en l’àmbit estatal.
Pel que fa als partits, tots els mitjans analitzats van situar en primera posició el PSC+PSOE, amb els valors següents: 14,2% a TVE Catalunya, 12,4% a RAC1, 12,2% a TV3 i 11,2% a Catalunya Ràdio. Les informacions entorn de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, candidat del PSOE el 28A i el 10N, van concentrar bona part del temps de paraula. El segon partit en temps de paraula va ser Esquerra, seguit de C’s, PP+PPC, PDECAT. Vegeu el quadre (annex).
Si es tenen en compte només les agrupacions de partits i no els governs, es pot constatar que TV3 va ser el mitjà que més va atansar la proporció de les sis forces polítiques amb més temps de paraula, ja que les va situar en una forquilla de 4,3 punts. A Catalunya Ràdio i a RAC1 la distància màxima entre aquestes formacions va ser de 6,6 i 6,8 punts, respectivament i, a TVE Catalunya, de gairebé 8 punts.
Pel que fa a la presència de les associacions i entitats que intervenen de manera explícita en els debats polítics, hi va haver homogeneïtat en els resultats de TV3 (3,7%), RAC1 (3,7%) i Catalunya Ràdio (3,3%), mentre que a TVE Catalunya van suposar el 2%. Com en gran part dels informes anteriors, Òmnium Cultural i l’ANC van ser les dues associacions que més temps de paraula van obtenir, en aquest cas amb una proporció acumulada de dues terceres parts en tots els mitjans analitzats.
Informació parlamentària
Pel que fa a les informacions relacionades amb el Parlament de Catalunya, tots els mitjans analitzats van donar veu als set grups i subgrups de l’hemicicle. També van coincidir a atorgar el percentatge de temps de paraula més alt -al voltant d’una quarta part- al primer grup de l’oposició. En concret, el Grup Parlamentari de Ciutadans va obtenir el 28,4% a TV3; el 21% a Catalunya Ràdio; el 25% a TVE Catalunya; i el 26,6% a RAC1.
Tots els grups de les Corts Generals van registrar temps de paraula a TV3. En un context de negociacions per constituir un nou govern després de les eleccions del 28 d’abril, el Grup Socialista és qui més temps en va obtenir (32,1%), seguit del Grup Parlamentari Confederal d’Unidas Podemos-En Comú Podem-Galícia en Común (17,8%).
Entrevistes
Els mitjans que més entrevistes van realitzar durant els 8 mesos analitzats van ser TV3 (amb 629) i Catalunya Ràdio (526). Els van seguir, a certa distància, RAC1 (263), el 3/24 (203) i TVE Catalunya (42). Els dos mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals van ser també els que van oferir més diversitat de veus: TV3 va entrevistar representants de 50 agrupacions polítiques i Catalunya Ràdio, de 38.
Quant a les persones entrevistades, representants del Govern de Catalunya van ser les que més van intervenir a TV3 (amb el 16,3% del total), a Catalunya Ràdio (21,1%) i a RAC1 (22,6%). L’executiu català va ser la segona agrupació al 3/24 (15,2%) i va tenir una presència inferior a TVE Catalunya (5,1%).
ERC amb SOBIRANISTES va ser la primera en nombre d’entrevistes al 3/24 (13,5% i 2,2%, respectivament), a TVE Catalunya (17,9%) i a RAC1 (13,6%), mentre que JUNTSxCAT amb PDECAT i Demòcrates de Catalunya ho van ser a TV3 (9,3%, 4,5% i 0,2% respectivament) i a Catalunya Ràdio (7,8% i 5,3%).
Debats
Durant el període comprès entre maig i desembre del 2019, el 3/24 va programar 11 debats, seguit de Catalunya Ràdio amb 8, TV3 amb 7, RAC1 amb 4 i TVE Catalunya, amb 1.
Respecte de les temàtiques tractades, la majoria de debats van estar relacionats amb els diferents processos electorals d’aquest període: eleccions al Parlament Europeu, eleccions locals i eleccions a les Corts Generals.
Retransmissions
Quant al seguiment d’esdeveniments d’actualitat política entre maig i desembre per mitjà de retransmissions i connexions, integres o parcials, el canal informatiu 3/24 és el que en va emetre més (426); TV3 en va emetre 276, RAC1, 138 i Catalunya Ràdio, 98. TVE Catalunya, amb emissions de menys durada, va mostrar un ús molt ocasional d’aquest recurs (4 en total) i, per tant, les dades analitzades no són comparables a la resta.
Presència de les dones polítiques
Les dones polítiques van estar presents, en una proporció més baixa a la dels homes, tant en els informatius diaris com en les entrevistes i els debats de tots els mitjans analitzats.
En els informatius diaris, la presència de les dones es va situar entorn d’una tercera part del temps de paraula: 36,8% a TVE Catalunya, 33,7% a Catalunya Ràdio, 32,9% a RAC1 i 31% a TV3. Els percentatges dels quatre mitjans van augmentar lleugerament en relació amb l’informe anterior, en què van anar des del 32,4% al 28,8%.
La presència de les dones en les entrevistes va mostrar més desigualtat entre mitjans, que es va fer palesa en el rang entre el 25,5% de RAC1 i el 38,5% de TVE Catalunya (el percentatge d’aquest canal públic es calcula a partir de 39 entrevistes, per bé que TV3 en supera el mig miler). Els mitjans públics de la CCMA -TV3, 3/24 i Catalunya Ràdio- van obtenir percentatges al voltant del 32%.
L’informe va ser aprovat en el Ple del Consell celebrat el 30 d’abril, per tres vots a favor, un dels qual amb vot concurrent, i un vot en contra, amb vot particular.
Vot particular concurrent a l’Acord 43/2020
Vot particular a l’Acord 43/2020