Els informatius de TV3 van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques de març a agost del 2020, essent els que van dedicar més temps a la informació
- En el semestre que coincideix amb l’inici del confinament per la pandèmia, el Govern de Catalunya va superar el 30% del temps de paraula, mentre que el Govern de l’Estat va tenir valors per sobre del 20%. En el cas de betevé, el govern municipal en va tenir el 40,8%
- ERC va ser el partit amb més temps de paraula en els informatius diaris dels quatre mitjans amb cobertura catalana, mentre que el PP va ser el segon en el cas de TV3, RAC1 i Catalunya Ràdio
- Les tertúlies d’actualitat política de Catalunya Ràdio van comptar amb 172 participants diferents, les de TV3 van tenir 149, les de RAC1, 128 i les del 3/24, 102
Els informatius de TV3 van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques, segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) que analitza l’observança del pluralisme polític de cinc mitjans catalans de març a agost del 2020. En concret, els informatius de TV3 van donar temps de paraula a 35 agrupacions polítiques.
Cal tenir en compte que TV3 va ser el mitjà de la mostra que va emetre més temps d’informació en termes absoluts, entre els informatius diaris i la resta d’espais amb presència de persones polítiques.
Els següents informatius amb més pluralitat de veus van ser els de RAC1, amb 32, i els de Catalunya Ràdio, amb 31. A continuació venen els de TVE Catalunya (26) i els de betevé (21).
Aquestes conclusions es desprenen de l’Informe sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio. Març-agost del 2020.
L’impacte informatiu de la pandèmia de Covid-19 durant el període març-agost del 2020 es va traduir en un creixement molt significatiu de la presència relativa de les veus governamentals que, a diferència d’altres períodes, va esdevenir àmpliament majoritària a tots els mitjans analitzats.
En aquest context, els quatre mitjans d’àmbit català van coincidir a situar, en aquest ordre, els executius català i estatal, i el conjunt de governs locals catalans (excepte Barcelona) com les tres agrupacions polítiques amb més temps de paraula. Per la seva part, la televisió local betevé va situar primer l’executiu municipal de Barcelona (40,8% del temps de paraula).
El Govern de Catalunya va registrar gairebé una tercera part del temps de paraula en tots els casos (30,4% a TV3 i a TVE Catalunya, 32,3% a betevé, 33,4% a Catalunya Ràdio i 33,9% a RAC1).
El Govern de l’Estat es va situar, en temps de paraula, al voltant del 21% a TV3 i a TVE Catalunya (21,1% i 21,3%, respectivament) i entorn del 26% a les dues emissores de ràdio (26,4% a Catalunya Ràdio i 26,9% a RAC1). A betevé, la proporció de l’executiu estatal va ser del 17,4%.
Pel que fa als partits, els quatre mitjans amb cobertura catalana van situar en primera posició ERC, amb els valors següents: 5,7% a TV3, 4,7% tant a TVE Catalunya com a RAC1 i 4,3% a Catalunya Ràdio.
El segon partit en temps de paraula va ser el PP en tres dels mitjans: 3,9% a TV3, 3,3% a RAC1 i 2,6% a Catalunya Ràdio. En el cas de TVE Catalunya, el segon partit va ser C’s (4,6%). Consulteu el quadre annex per veure tots els resultats.
En un context informatiu marcat per la pandèmia de Covid-19, la presència relativa de les entitats vinculades al debat polític es va situar entorn de l’1% del total de la mostra analitzada a TV3 (1%), Catalunya Ràdio (1,1%), RAC1 (1,2%) i betevé (1%), i en el 0,3% a TVE Catalunya. Òmnium Cultural i l’ANC van ser les dues úniques entitats amb presència a la mostra dels cinc mitjans analitzats.
Informació parlamentària
Pel que fa a les informacions relacionades amb el Parlament de Catalunya, tots els mitjans analitzats van donar veu als set grups i subgrups de l’hemicicle. El Grup Parlamentari de Ciutadans -primer de l’oposició- és el que va aglutinar més temps de paraula a TVE Catalunya (32,1%) i a TV3 (24,2%); i el Grup Parlamentari Republicà, a Catalunya Ràdio (23,8%) i a RAC1 (22,5%).
Pel que fa a les Corts Generals, el ventall més ampli de grups parlamentaris es va trobar a TV3 i a Catalunya Ràdio, que van donar veu als 10 grups existents. Per la seva banda, RAC1 va donar veu a 9 grups i TVE Catalunya, a 8.
Entrevistes
TV3 i Catalunya Ràdio van ser els mitjans que van programar més entrevistes a actors polítics, 411 i 384 respectivament, i alhora van ser els que més diversitat de veus van registrar, amb 32 i 26 agrupacions diferents. Els segueixen, amb un nombre inferior, el 3/24, amb 236 entrevistes a 21 agrupacions, i RAC1, amb 227 de 18 agrupacions diferents. El canal local betevé i les emissions en desconnexió per TVE Catalunya en van emetre el nombre més baix, 95 i 11 respectivament, realitzades a 11 veus diferents en cada un dels dos mitjans.
Pel que fa a l’apartat específic de governs, el Govern de Catalunya és qui va tenir el nombre més alt d’entrevistes a TV3 (34,5% del total d’entrevistes a actors polítics), al 3/24 (41,1%), a Catalunya Ràdio (36,7%) i a RAC1 (41,9%).
Pel que fa a l’apartat específic de les formacions polítiques, els mitjans de la CCMA i RAC1 van coincidir a atribuir a tres forces polítiques el nombre més elevat d’entrevistes: JUNTSxCAT amb PDECAT; ERC; i CAT EN COMÚ amb Guanyem Badalona en Comú i Podemos. TVE Catalunya en va registrar dues a JUNTSxCAT amb PDECAT i a PSC+PSOE amb Units per Avançar i una més a cada una de les forces amb representació al Parlament.
Betevé, com a emissora local de Barcelona, va emetre tres entrevistes a regidores i regidors de cada una de les formacions que configuren l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona (BCN CANVI, C’s, ERC, JUNTSxCAT i PPC) i una més a l’anterior alcalde de la ciutat (PDECAT).
Debats
En el període analitzat, es van emetre un total de 13 debats amb participació d’actors polítics. En concret, onze a Catalunya Ràdio i dos a TV3.
De la mateixa manera que en el conjunt de la informació analitzada en aquest període, la majoria dels debats (vuit) es van ocupar de la pandèmia de Covid-19. Els altres cinc debats van tractar sobre els temes següents: l’Avantprojecte de llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, l’actualitat política i social, la situació del Delta de l’Ebre després del temporal Glòria; la rivalitat entre les poblacions de Terrassa i Sabadell, i el pla estratègic “Barcelona Demà”.
Retransmissions i connexions
Quant al seguiment d’esdeveniments d’actualitat política per mitjà de retransmissions i connexions, el canal de notícies 3/24 va ser el mitjà que va hi dedicar més hores (prop de 365). Betevé, amb 205 hores, i TV3, amb 115 hores, van ser les següents cadenes que més van utilitzar aquest recurs. Les emissores de ràdio, per la seva banda, hi van dedicar menys temps: Catalunya Ràdio, 77 hores i RAC1, 49 hores. Les emissions de TVE Catalunya van dedicar menys d’una hora a aquest format.
Tertúlies i seccions d’opinió
La situació provocada per la pandèmia de Covid-19 va modificar l’oferta de les tertúlies i de les seccions d’opinió, sobretot en les televisions. Així, en molts casos, per evitar la coincidència de diverses persones en un plató, es van suprimir tertúlies o es van reconvertir en espais d’opinió unipersonals (seccions d’opinió) sovint de forma telemàtica.
En aquest context, van ser les dues emissores de ràdio analitzades, Catalunya Ràdio i RAC1, els mitjans amb més tertúlies d’anàlisi de l’actualitat política (308 i 273, respectivament). TV3, per la seva banda, en va emetre 213 i el 3/24, 131. El nombre de tertúlies d’actualitat política durant el semestre a betevé va ser de 28 i a TVE Catalunya, de 12.
En relació amb les persones que hi van participar analitzant l’actualitat política, Catalunya Ràdio va donar veu a 172 persones diferents, TV3, a 149, RAC1, a 128 i el 3/24, a 102. TVE Catalunya i betevé van incloure una vintena de persones diferents, cada mitjà.
Pel que fa a seccions d’opinió, dels mitjans analitzats, TV3 va ser el que va incloure en els programes magazins i altres informatius més participacions en espais d’opinió (524), amb 57 persones diferents. Catalunya Ràdio va emetre 194 participacions de 8 persones diferents i el canal 3/24, 163, en què van intervenir 39 persones diferents.
Presència de les dones polítiques
Les dones polítiques van tenir una presència inferior a la dels homes polítics en tots els mitjans i en tots els formats analitzats, excepte en els dos debats emesos a TV3 (75%).
En els informatius diaris, el temps de paraula de les dones va fluctuar entre el 41,2% de la televisió local betevé i el 31,8% de TV3. En el cas de les entrevistes, la intervenció de dones polítiques es va moure entre el 39,8% del 3/24 i el 34,4% de RAC1.
En el període analitzat, només TV3 i Catalunya Ràdio van emetre debats amb presència d’actors polítics. A TV3, en els dos debats emesos s’hi va registrar un percentatge del 75% de dones polítiques, per bé que cal precisar que van ser 3 dones sobre un total de 4 participants polítics. A Catalunya Ràdio, la presència de les dones va ser d’un terç (31,8%), sobre un total de 22 participacions polítiques.
La presència de dones en les tertúlies d’actualitat política es va aproximar a la paritat en cinc mitjans de la mostra (el 46,4% a betevé, el 45,1% a Catalunya Ràdio, el 45% al 3/24, el 43,9% a TV3 i el 40,5% a TVE Catalunya), mentre que a RAC1 les dones van representar el 35,4% d’intervencions.
L’informe va ser aprovat en el Ple del Consell per tres vots a favor (amb un vot concurrent) i un vot en contra.
Informe sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio. Març-agost del 2020
ANNEX
Percentatge del temps de paraula de les agrupacions polítiques per canal i/o emissora durant el període març-agost
