Els mitjans audiovisuals principals no reflecteixen prou la diversitat creixent de la societat catalana
- El CAC elabora un informe sobre la diversitat en els continguts audiovisuals, que analitza la presència de persones segons l’edat, la racialització, la discapacitat, la immigració i l’orientació sexual
- L’evolució 2012-2025 mostra pocs signes de transformació, tot i algunes fluctuacions i l’increment lleu respecte del 2024
- El conseller Enric Casas diu que uns mitjans realment al servei de la societat han de ser capaços de parlar de tothom i, sobretot, amb tothom, incorporant la diversitat de la societat catalana
La diversitat creixent que caracteritza la societat catalana no té encara el seu reflex en l’oferta de continguts emesos per les ràdios i televisions principals de Catalunya, segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) que ha analitzat la totalitat dels continguts de l’any 2025. Els aspectes estudiats han estat els cinc següents: edat, racialització, discapacitat, immigració i orientació sexual i/o afectiva i identitat de gènere.
En l’informe, el CAC ha comparat els resultats de l’any 2025 amb cinc informes previs realitzats sobre aquesta matèria des de l’any 2012. L’evolució 2012-2025 mostra pocs signes de transformació, tot i algunes fluctuacions i l’increment lleu respecte del 2024.
No obstant això, les televisions analitzades han desenvolupat accions orientades a incorporar la diversitat en els seus equips professionals i en els seus col·laboradors. En concret, TV3, RTVE a Catalunya i betevé van comptar amb la participació de persones racialitzades i amb discapacitat.
El conseller del CAC responsable de l’àmbit dels continguts, Enric Casas, ha dit: “La societat catalana és més permeable i oberta que els seus mitjans de comunicació: 2.150.000 ciutadans tenen més de 65 anys, més d’1,5 milions tenen nacionalitat forana i 760.000 persones tenen algun tipus de discapacitat, uns segments clau que s’han de sentir interpel·lats i representats amb normalitat. Uns mitjans realment al servei de la societat han de ser capaços de parlar de tothom i, sobretot, amb tothom, incorporant aquesta diversitat tant als informatius com a la ficció per reforçar la proximitat, la qualitat informativa i la cohesió social”.
L’informe La diversitat de la societat en els continguts dels serveis de comunicació audiovisuals lineals generalistes. Any 2025 analitza els cinc mitjans audiovisuals generalistes més importants de Catalunya des del punt de vista de la difusió. Els mitjans estudiats són els següents: TV3, TVE Catalunya (fins al 12 d’octubre), La 2Cat (a partir del 13 d’octubre), betevé, Catalunya Ràdio i RAC1.
Cal destacar que, des del punt de vista dels relats informatius, els mitjans públics d’àmbit català (TV3, Catalunya Ràdio i RTVE) van tendir a oferir perspectives més àmplies, amb més diversitat temàtica, més protagonisme dels col·lectius al·ludits i més veus expertes. La televisió local betevé, al seu torn, es va caracteritzar per un abordatge informatiu de la diversitat en clau de proximitat. RAC1 en va adoptar perspectives polítiques majoritàriament.
Edat
La presència de continguts sobre gent gran (de 65 anys o més) va ser escassa en els cinc mitjans analitzats, amb la televisió local betevé al capdavant amb l’1,2% de continguts en relació amb el total del 2025. La presència més baixa va correspondre a La 2Cat, amb el 0,03%.
Pel que fa a les intervencions, les persones grans en van protagonitzar al voltant del 12% del total. Aquesta darrera dada es refereix a les quatre televisions i no, en canvi, a les dues ràdios, per una qüestió metodològica. Les intervencions van correspondre, en més de la meitat dels casos, a veus amb representativitat social o professional (a diferència de veus ocasionals), la qual cosa contribueix a presentar una imatge activa de la gent gran.
Racialització
Entre el 3,1% (TV3) i el 2% (La 2Cat) de les persones que van intervenir en els continguts de les televisions analitzades presentaven trets racialitzats. Dins d’aquest grup, la presència de joves i infants va resultar molt superior a la registrada en el conjunt de la programació.
La representació de persones racialitzades es va centrar en gran part en perfils professionals, especialment esportius i culturals.
D’altra banda, cal destacar que totes les televisions analitzades van incorporar persones racialitzades als seus equips de programa, o bé com a persones col·laboradores o tertulianes.
Discapacitat
Els continguts que giren entorn de la discapacitat van tenir una presència reduïda tant als informatius diaris com a la resta de la programació de la majoria dels serveis lineals analitzats, amb valors inferiors o al voltant de l’1% del temps, tret de betevé, que va registrar un 1,9%.
El percentatge de la televisió local de Barcelona s’explica per la inclusió en la graella de programes dedicats a aspectes diversos relacionats amb les discapacitats, principalment el divulgatiu sobre el trastorn de l’espectre autista L’hora del pòdcast: Cup of TEA. Pel que fa a La 2Cat, el seu resultat (1,1%) respon fonamentalment a l’emissió de l’espai d’accés social En lengua de signos.
Immigració
Els continguts sobre immigració van tenir una presència inferior a l’1% en els sis mitjans analitzats, des d’un màxim del 0,9% en el cas de TV3 fins al mínim en el cas de La 2Cat (0,4%).
Pel que fa a les intervencions, la presència de població immigrada en pantalla va bascular entre el 3% i el 4% del total d’intervencions, segons la televisió analitzada. La imatge que van projectar va ser majoritàriament d’homes amb un perfil de representativitat social o professional lligat a l’esport d’elit o a l’àmbit cultural.
Pel que fa al relat, és a dir, de què es parla entorn de la immigració, el resultat més destacat és que una gran part dels mitjans (betevé, Catalunya Ràdio, RAC1 i TVE Catalunya) van prioritzar el debat politicosocial, com ara el traspàs de competències a Catalunya en matèria d’immigració o les propostes de les formacions polítiques. En el cas de TV3, es van prioritzar informacions sobre la política migratòria de l’administració Trump.
Orientació sexual i/o afectiva i identitat de gènere
Els continguts relatius a l’orientació sexual i/o afectiva i a la identitat de gènere van ocupar al voltant del 0,5% del temps d’emissió en les graelles de la majoria dels serveis de televisió i de ràdio analitzats. Tanmateix, aquest valor es va superar a la televisió local betevé, on les qüestions vinculades a la diversitat sexual van suposar el 2,7% del total, principalment per l’emissió d’una sèrie de ficció protagonitzada per joves en què s’aborden les relacions sexoafectives i que es complementa amb un debat.
La informació en la majoria dels mitjans analitzats va adoptar un enfocament caracteritzat per prioritzar l’activisme i la visibilització, sobretot en relació amb els actes del Dia Internacional de l’Orgull LGBTI+.