Els principals temes de TV3 durant el 2016 van ser internacional, eleccions, cultura i corrupció

• El president del CAC compareix en el Parlament per informar sobre els informes de pluralisme, l’informe sobre les eleccions del 2016, el Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya i la revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual
   
• El CAC proposa que la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual inclogui també les xarxes socials, atès que cada cop incorporen més continguts audiovisuals
  
  Es planteja transformar el CAC en una autoritat catalana de les comunicacions per tal de poder retirar els continguts il·lícits i nocius per als menors de les plataformes d’intercanvi de vídeos

Els temes que van rebre més atenció per part de TV3 durant l’any 2016 van ser, per aquest ordre, la crònica política internacional (19,9%), els processos electorals (10,6%), la cultura (10,1%), la corrupció (3,9%), la crisi econòmica (3,8%) i les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol (3,8%), segons ha explicat el president del CAC, Roger Loppacher.

Loppacher ha comparegut avui, 3 de març, davant la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per informar sobre els informes de pluralisme, sobre l’informe sobre les eleccions de 2016, sobre el Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya i sobre la revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual.

Pel que fa al seguiment del pluralisme polític, Loppacher ha afegit que es manté la tendència estable dels darrers anys en relació amb el temps de paraula dels governs i els partits polítics a TV3. En concret, el PSC-PSOE (15,6%) i el PPC-PP (12,5%) encapçalen el rànquing de les formacions polítiques amb més temps de paraula, seguides de Ciutadans (7,7%), el PDeCAT (7%), Podemos i Esquerra, tots dos amb els 4,3%, i la CUP (3,8%).

Per la seva banda, el Govern va rebre un 21,2% del temps de paraula, de manera que la suma del temps de l’Executiu i dels partits que l’integren no arriba al terç del total de temps de paraula (32,5%).

El president també ha comparat el seguiment del pluralisme polític que duu a terme el Consell amb el que fan els reguladors de la resta d’Europa i ha afirmat que cap organisme en fa un seguiment tan exhaustiu com el CAC.

Pel que fa al prestador públic, per exemple, se n’analitza l’observança del pluralisme mitjançant informes mensuals, informes de les campanyes electorals i informes anuals de verificació de compliment del servei públic. A més, s’analitza el respecte al pluralisme en casos concrets, ja sigui d’ofici o per donar resposta a queixes.

En canvi, a Europa, els reguladors del Regne Unit, d’Alemanya, de Dinamarca o de Bèlgica, per exemple, no fan un seguiment sistemàtic del pluralisme polític, sinó que es limiten a fer actuacions puntuals.

Els reguladors que sí que fan un seguiment sistemàtic del pluralisme polític, però sense arribar al grau de detall del CAC, són el CSA (França), l’AGCOM (Itàlia) i l’ERC (Portugal). L’element comú a tots és que les anàlisis es basen sempre en variables quantitatives i que mai inclouen les tertúlies.

En tot cas, Loppacher ha anunciat que el CAC està treballant per actualitzar el sistema de seguiment del pluralisme polític, tot reforçant la lectura qualitativa de les dades, en el sentit de veure sobre quins temes concrets ha estat objecte de notícia un partit determinat en cada canal, i estudiant la viabilitat metodològica d’analitzar els espais de tertúlia.

El pluralisme en els processos electorals

Pel que fa als informes sobre processos electorals, Loppacher s’ha centrat en les eleccions generals del 26J i ha explicat que, tal com es va iniciar en les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2015 i es va continuar en les generals del 20 de desembre de 2015, s’ha mantingut la decisió d’incloure-hi les tres televisions estatals principals, amb la finalitat de realitzar una radiografia tan fidedigna com fos possible del conjunt d’emissions que reben els catalans.

La principal conclusió va ser que, tot i l’obligació legal de garantir el pluralisme durant el període electoral, les dues televisions privades estatals van centrar la seva cobertura només en els quatre grans partits i van obviar les altres cinc formacions polítiques que també havien obtinguts representació parlamentària en les eleccions anteriors.

En canvi, els mitjans públics sí que van respectar el pluralisme. En el cas de TV3, per primer cop des de la dècada dels anys vuitanta, no va aplicar els anomenats blocs electorals i va utilitzar el criteri d’equitat, segons el qual no s’adopta estrictament la proporcionalitat dels resultats electorals anteriors, sinó que, tot mantenint l’ordre del més votat al menys votat, va tendir a igualar els temps i a minimitzar de forma flexible les diferències entre els extrems. La mateixa tendència es va aplicar en el cas de Catalunya Ràdio.

En relació amb el Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya, el president va resumir les propostes explicades en la presentació del document, que va tenir lloc al Parlament el 23 de gener. Loppacher va remarcar la urgència a adoptar les propostes, especialment la petició d’augmentar en 137 milions d’euros anuals el pressupost de la CCMA, per bé que amb la restricció que els nous fons s’haurien de destinar únicament i exclusivament a la producció de continguts, especialment ficció, i a l’impuls de nous serveis de distribució.

Revisió de la Directiva

Pel que fa a la revisió de la Directiva 2010/13 de serveis de comunicació audiovisual, que actualment està en procés de tramitació al Parlament Europeu, el president del CAC ha dit  que considera positiu que inclogui també les plataformes d’intercanvi de vídeos, com ara YouTube. Tanmateix, Loppacher creu que caldria incloure-hi també les xarxes socials, com ara Facebook o Twitter, atès que incorporen cada cop més continguts audiovisuals. Diàriament es veuen més de 10.000 milions de vídeos a Snapchat, per 8.000 milions a Facebook.

En relació amb la protecció dels menors, el CAC veu positiva l’aposta que fa la Directiva en favor de l’autoregulació la corregulació de plataformes com YouTube, però, igualment, ho considera insuficient. En concret, voldria que, sense atribuir a les plataformes d’intercanvi de vídeos responsabilitat editorial –com és el cas dels mitjans tradicionals–, s’implementessin mecanismes per tal que quan es detecti un contingut il·lícit o nociu (com ara pornografia infantil, anorèxia, discurs de l’odi o violència masclista) els reguladors en puguin ordenar la retirada.

En aquest sentit, Loppacher ha recordat que una de les conclusions del Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya és avançar cap a un autoritat catalana de les comunicacions a partir de la transformació del CAC. Aquest fet permetria disposar de més capacitat per actuar en l’àmbit dels nous serveis audiovisuals i Internet quan es detecten aquests continguts il·lícits.

Pel que fa a la promoció i difusió d’obres audiovisuals europees, ha valorat positivament que els serveis a la carta hagin de reservar una part dels seus catàlegs a obres audiovisuals europees, però ha considerat insuficient el percentatge del 20% que estableix la proposta i recomana ampliar-lo si el que es pretén és equilibrar l’oferta de continguts europeus i promoure i dinamitzar les indústries audiovisuals europees.

També en aquesta línia, ha celebrat que el nou text obri la porta al fet que es puguin establir contribucions financeres als prestadors no lineals establerts en un altre Estat membre, però dirigits al seu públic nacional. Tanmateix, ha puntualitzat que cal preveure que els prestadors d’aquests serveis radicats fora de la UE també estiguin subjectes a l’exigència d’aquesta contribució.

Finalment, Loppacher ha considerat positiu que la Directiva introdueixi el requeriment legal d’establir autoritats independents de regulació, mesura que té l’objectiu d’harmonitzar en l’àmbit de la Unió Europea les condicions requerides per al funcionament i les garanties d’independència de les autoritats audiovisuals.