L’estudi, publicat al número 32 dels Quaderns de Comunicació i Informació per part de l’Oficina UNESCO de Montevideo –seu de la Delegació per a aquests àmbits a les zones de Llatinoamèrica i el Carib–, examina experiències actuals a Europa, tant a països de la Unió Europea com de fora de la Unió, per identificar pràctiques concretes que ja estan en marxa.
El focus està posat en bones pràctiques que es poden implementar dins dels marcs dels mandats ja existents per als reguladors, sense que aquestes pràctiques impliquin una ampliació de les seves facultats legals. L’estudi documenta, entre els reguladors europeus, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que està desplegant estratègies innovadores basades en:
• Sistemes de monitoratge i avaluació de riscos.
• Canals de diàleg directe i voluntari amb plataformes.
• Enfortiment de l’educació mediàtica.
• Mecanismes de transparència i rendició de comptes.
• Protocols de resposta davant crisis digitals.
Aquestes pràctiques mostren que la capacitat d’actuar no depèn exclusivament de noves normatives, sinó també de l’articulació institucional i de la col·laboració entre actors.
Una de les conclusions centrals de l’estudi és que les bones pràctiques més efectives sorgeixen d’enfocaments col·laboratius. Reguladors, empreses tecnològiques, societat civil, acadèmia i organismes internacionals estan construint esquemes de corresponsabilitat que permeten abordar problemes complexos en entorns digitals. En aquest marc, xarxes com el Forum Global de Xarxes (GFN, en anglès) –establert per la UNESCO el 2024– han obert espais per a l’intercanvi d’experiències i la cooperació internacional.
Tot i que es basa en experiències europees, l’estudi té una vocació global. Per tal com localitza pràctiques emergents, ofereix contribucions per al desenvolupament d’enfocaments adaptables en contextos on els marcs reguladors encara estan en construcció, com passa a moltes regions del món.
Finalment, l’estudi proposa una sèrie d’orientacions per a reguladors que operen en contextos de transició normativa i que són:
• Desenvolupar models híbrids que combinin eines formals i informals.
• Enfortir la cooperació regional i internacional.
• Integrar l’alfabetització mediàtica com a política pública.
• Invertir en monitoratge, investigació i transparència.
• Garantir que totes les pràctiques estiguin alineades amb estàndards de drets humans.
La governança de plataformes digitals s’està redefinint a temps real. Aquest estudi aporta evidència que, fins i tot sense marcs legals plenament desenvolupats, és possible avançar amb accions concretes, col·laboratives i orientades a la protecció de drets. Tal com demostra l’estudi, l’experiència comparada suggereix que el camí passa per construir respostes graduals, adaptables i basades en la cooperació, més que no pas esperar solucions perfectes.