La Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació (EMFA, en anglès) és un reglament que té com a objectiu protegir la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació. Per a aquest propòsit, l'EMFA conté principis i normes sobre llibertat d'expressió, pluralisme dels mitjans de comunicació, independència dels mitjans de comunicació de servei públic, protecció dels periodistes, independència dels reguladors dels mitjans de comunicació i altres normes detallades que s'han d'implementar de manera coherent a tota la Unió Europea (UE).
L'EMFA va entrar en vigor formalment el 7 de maig de 2024, tot i que la majoria de les seves disposicions són aplicables a partir del 8 d'agost de 2025. El 8 de maig de 2027 s'activarà l'última obligació pendent del text legal, que regula el dret de les persones usuàries a personalitzar l'oferta de mitjans i la configuració per defecte en els dispositius i interfícies d'accés, com ara les pantalles dels televisors intel·ligents o els sistemes operatius mòbils.
Entre d'altres, cal destacar que mitjançant l'EMFA s'estableix el Consell Europeu de Serveis de Mitjans de Comunicació (European Board for Media Services), o Consell de Mitjans de Comunicació (Media Board). Aquest és un òrgan assessor independent de la Comissió Europea, format per autoritats de regulació audiovisuals.
De fet, el Media Board succeeix la figura i les funcions del Grup de Reguladors Europeus dels Serveis de Mitjans de Comunicació Audiovisuals (European Regulators Group for Audiovisual Media Services [ERGA]) en l'àmbit de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual tot ampliant-les amb les competències recollides a l'EMFA.
Àmbits principals que cobreix l'EMFA:
- Protecció de la independència editorial exigint als Estats membres que respectin la llibertat editorial efectiva dels proveïdors de serveis de comunicació;
- Protecció les fonts periodístiques, inclòs contra l'ús de programari espia.
- Garantia del funcionament independent dels mitjans de comunicació de servei públic, inclòs garantint recursos financers adequats, sostenibles i predictibles i fomentant la transparència en el nomenament del cap o membres dels consells d'administració dels mitjans de comunicació de servei públic;
- Garantia de la transparència de la propietat dels mitjans de comunicació mitjançant la divulgació per part dels proveïdors de serveis de comunicació d'informació específica sobre ells mateixos (per exemple, noms legals, dades de contacte, propietat);
- Proporció de salvaguardes contra l'eliminació injustificada per part de les Molt Grans Plataformes en Línia (designades en virtut de la Llei de Serveis Digitals) de contingut multimèdia produït d'acord amb els estàndards professionals però considerat incompatible amb els termes i condicions; Introduir un dret de personalització de l'oferta multimèdia en dispositius i interfícies, com ara televisors connectats, que permeti als usuaris canviar la configuració predeterminada per reflectir les seves pròpies preferències;
- Garantia de que els Estats membres proporcionin una avaluació de l'impacte de les concentracions clau del mercat dels mitjans de comunicació sobre el pluralisme mediàtic i la independència editorial mitjançant proves de pluralisme mediàtic;
- Garantia d'una major transparència en la mesura de l'audiència per als proveïdors de serveis de mitjans de comunicació i els anunciants, per limitar el risc de dades d'audiència inflades o esbiaixades;
- Establiment de requisits de transparència per a l'assignació de publicitat estatal als proveïdors de serveis de mitjans de comunicació i a les plataformes en línia per part de les autoritats i entitats públiques;
- Intensificació i ampliació de la cooperació i la coordinació entre els reguladors dels mitjans de comunicació, incloses les mesures relatives als serveis de mitjans de comunicació de fora de la UE.