L'escola davant el repte de la IA

Històricament, l’escola preparava els infants i joves per conviure, comunicar-se i treballar amb humans. Ara els ha de preparar per fer-ho amb humans i màquines. El salt és enorme, i el camí compartit per tota la comunitat educativa i les institucions. 

A escala internacional, la UNESCO ha explorat la connexió entre intel·ligència artificial i educació en diversos fòrums i documents, amb l’objectiu que els sistemes educatius aprofitin les oportunitats i afrontin els riscos del context digital. De les diferents publicacions, en destaquem dues d’especial interès per al sector educatiu, publicades recentment: 

• El marc de competències en IA per a docents (AI competency framework for teachers). El document planteja aprofitar les possibilitats de les eines emergents per crear noves formes d'ensenyament, d’aprenentatge i de gestió educativa. Es tracta de desenvolupar les capacitats humanes alhora que fem prevaldre els valors humans i socials. Tot el document reconeix la insubstituïble interacció i col·laboració entre mestres i estudiants com a nucli de l'educació. Per això aposta per defensar els drets del professorat i redefinir el seu rol. En el cas de la competència en IA per a docent, la UNESCO descriu cinc aspectes relacionats i tres nivells de progrés:
  • mentalitat centrada en les persones,
  • ètica de la IA, 
  • fonaments i aplicacions de la IA, 
  • pedagogia de la IA, 
  • IA per al desenvolupament professional. 

Extret del document AI competency framework for teachers de la UNESCO.

2. El marc de competències en IA per a estudiants (AI competency framework for students). Aquesta segona publicació desenvolupa tres supòsits bàsics. 

1. El primer és que el sector educatiu, en lloc de limitar-se a adaptar-se als sistemes i eines d'IA, ha de ser proactiu en el desenvolupament de les competències necessàries per modelar una IA ètica i respectuosa amb el medi ambient. 
2. En segon lloc, els estudiants han d'estar preparats amb les competències per actuar tant com a usuaris crítics i responsables com a cocreadors d'IA, així com a líders en la definició i disseny de la pròxima generació de tecnologies d'IA. 
3. El tercer supòsit és que les competències d'IA dels estudiants s'han de construir amb una mentalitat i actituds humanistes. El desenvolupament de competències en IA va molt més enllà de les habilitats tècniques associades amb aprendre a programar o operar eines d'IA i requereix un enfocament interdisciplinari que abasti assignatures relacionades amb la ciència, la tecnologia, l'enginyeria, l'art i les matemàtiques, així com els estudis socials i l'educació per a la ciutadania.

El document descriu també aspectes de la competència en IA, i de nou tres nivells de progrés: 

• mentalitat centrada en les persones,
• ètica de la IA,
• tècniques i aplicacions de la IA, i
• disseny de sistemes d'IA.

Els tres nivells de progrés tenen a veure amb saber comprendre, aplicar i crear. També detalla els objectius curriculars i les metodologies pedagògiques específiques per a cada àmbit.

Aquí a Catalunya, el Departament d’Educació ha creat un grup de treball específic sobre l’ús de la IA en educació, que fa seguiment de la presència d’aquesta tecnologia a les aules, en valora l’aplicabilitat en l’àmbit educatiu i ofereix cursos de formació per al professorat. Després d’una reflexió col·lectiva amb persones expertes i centres educatius, el Departament ha publicat a l’inici de 2024 el document "La intel·ligència artificial en l'educació" amb orientacions de suport al professorat per integrar la IA de manera ètica i responsable als centres educatius. Les recomanacions prioritzen maximitzar les oportunitats mentre es gestionen els riscos i educar als estudiants en el seu bon ús. També ofereix eines com cercadors, traductors, i simuladors per personalitzar l'aprenentatge i millorar la gestió educativa. Sempre aplicant el principi de prudència pel que fa a les dades personals de l’alumnat. 

El document destaca alguns aspectes clau que el professorat ha de tenir en compte:

1. Incorporació crítica de la IA: vetllar per la privacitat; advertir de biaixos i manipulació (la IA pot generar visions distorsionades o excessivament estereotipades que poden ser discriminatòries); massa confiança (no tot el que es genera amb IA és cert, real o vàlid). 
2. Educació en els bons usos de la IA. Els docents han de vetllar perquè l’alumnat prengui consciència tant dels aspectes més crítics com dels més beneficiosos; repensar les tasques que es poden resoldre amb aplicacions d’IA. 
3. Aprofitament de les oportunitats de la IA: cercadors, correctors, revisors de textos, programes d’aprenentatge assistit, aplicacions de realitat virtual; personalització de l’aprenentatge; planificació d’accions d’educatives segons les necessitats del centre; suport per establir polítiques educatives i gestió administrativa. 

El web de recursos del Departament també recull un any de treball de docents de totes les àrees i nivells educatius i especialistes de sis països diferents sobre la IA i la seva aplicació a l’aula en el document Intel·ligència Artificial a la Microeducació: Transformant l’Aula del Futur, publicat per l’ODITE (Observatori d’Innovació Educativa i Cultura Digital). 

Des de la finestra que ens obren els Premis eduCAC als centres, ja hem pogut veure casos reeixits de l’ús de la intel·ligència artificial. El darrer i el més recent, l’escola Daina Isard Cooperativa d’Ensenyament d’Olesa de Montserrat, amb un treball sobre els límits de la intel·ligència artificial en el procés de creació d’un videoclip. Un exemple fantàstic de reflexió i pràctica sobre la IA, des de l’anàlisi i l’ús de l’eina amb objectius concrets. El trobareu com a guanyador de la categoria de Professorat de la XXI edició dels Premis.