L’informe del sector audiovisual del CAC analitza com han reaccionat els actors audiovisuals, els periodistes i l’escola davant els riscos de la IA

• La vicepresidenta del CAC, Laura Pinyol, presenta l’informe corresponent al 2025 al Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), que inclou una radiografia del sector audiovisual i una estimació de les tendències principals
   
• El sector audiovisual català va facturar 9.120 milions d’euros el 2024, un 5,6% més que l’any anterior. A escala mundial, es preveu una taxa de creixement del sector superior a la de l’economia fins al 2029
   
• El conseller Enric Casas demana tenir cura i reforçar la comunicació de proximitat, perquè és un dels signes d’identitat del país

L’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2025 analitza com han reaccionat els actors audiovisuals, el periodisme amb responsabilitat editorial i l’escola davant els riscos provocats per la implementació de la IA. L’estudi presenta la radiografia del sector i en destaca les principals tendències.

L’informe ha estat presentat avui, 3 de juny, per la vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i responsable de l’àmbit de recerca, Laura Pinyol. La presentació ha tingut lloc al Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), a l’antiga fàbrica Roca Umbert de Granollers.

Pinyol ha dit que l’informe —que el Consell elabora anualment per presentar-lo al Parlament i al Govern— aspira a esdevenir “una eina per entendre cap a on evoluciona el sistema audiovisual català, i també l’espanyol, l’europeu i el global”.

“Des d’aquesta perspectiva, la IA continua sent la qüestió de més rellevància, en concret la polaritat IA versus informació. Així, els actors de servei públic audiovisual han pres mesures davant la implementació de la IA com a font de dades i d’informació”, ha dit.

“La BBC i l’European Broadcasting Union, que reuneix els mitjans de servei públic del continent, van analitzar com les principals eines de la IA —ChatGPT, Copilot, Gemini i Perplexity— actuaven des del punt de vista de la precisió, les fonts, la distinció entre informació i opinió, i la inclusió del context”, va assenyalar la vicepresidenta, que va afegir: “El resultat és que el 45% de les respostes de les eines van tenir, com a mínim, un problema significatiu”.

Pinyol va afegir que el Col·legi de Periodistes de Catalunya va publicar el seu primer estudi sobre l’ús i l’impacte de la IA en el periodisme i la comunicació. “Un 20% de les persones consultades utilitzen la IA de manera constant, mentre que un 56% no l’usa en les seves rutines de treball. L’estudi també destaca que més enllà d’una millora de la qualitat i l’eficiència, no es percep que es tracti d’una tecnologia de substitució”, ha dit.

Pinyol, responsable també de l’àmbit d’educació del CAC, ha avançat una tendència que, segons l’informe, s’ha detectat en relació amb la implementació de la IA a les escoles als Estats Units. “D’una banda, el Govern Trump va publicar una Ordre executiva en què planteja la necessitat d’introduir la IA des de les primeres etapes educatives fins a l’educació postobligatòria. De l’altra, les competències en educació als EUA estan completament descentralitzades i la ciutat de Nova York ha obert un debat per establir com s’implementa la IA i quins espais han de quedar fora de la decisió algorítmica”, ha dit.

“En definitiva, la decisió del govern municipal de Nova York pot propiciar un sistema de regulació de la IA en l’educació i, en cadena, dels països que encara tenen els EUA com un referent”, ha assenyalat.

Radiografia del sector

L’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2025 mostra que el sector audiovisual català va facturar 9.120 milions d’euros el 2024, una xifra que suposa un increment del 5,6% respecte de l’any anterior.

El sector tenia un total de 4.457 empreses el 2025, que suposaven, amb dades del 2024, 44.986 llocs de treball. Les empreses van créixer un 7,1% i l’ocupació va augmentar un 7,5% en relació amb els exercicis anteriors.

De manera segmentada, el motor principal del sector audiovisual a Catalunya va ser l’entreteniment audiovisual (4.573 milions d’euros), seguit de la publicitat i la comunicació (3.248 milions d’euros) i dels mitjans de comunicació (1.299 milions d’euros). 

Al món, la facturació del sector audiovisual va ser de 2,9 bilions de dòlars (dades del 2024), un 5,5% més que l’any anterior. La previsió és que els ingressos a escala mundial arribin als 3,5 bilions de dòlars el 2029, de manera que se superaria la taxa de creixement econòmic mundial, tot i la seva tendència a la baixa.

El sistema audiovisual propi de Catalunya està format per 495 serveis de comunicació audiovisual prestats per 313 prestadors, segons el Registre de prestadors del CAC. Aquest gairebé mig miler de serveis audiovisuals es distribueix, per tipologia, en 67 canals de televisió (la suma de 51 canals de televisió en TDT i 16 canals de televisió per internet) i 428 emissores de ràdio (la suma de 409 emissores en FM i 19 ràdios per internet). 

Consum audiovisual

Pel que fa al consum audiovisual a Catalunya, l’any 2025 va consolidar les tendències dels darrers anys: davallada sostinguda de la televisió lineal, estabilitat de la ràdio i creixement de les plataformes digitals, les xarxes socials i els continguts interactius. La bretxa digital generacional gairebé ha desaparegut i el consum a través d’internet és ja un hàbit transversal i estable.

El consum diari de televisió tradicional a Catalunya es va situar en 2 hores i 23 minuts per persona, 13 minuts menys que el 2024. La caiguda supera mínims històrics i consolida una tendència d’un descens d’uns 10 minuts cada any.

A Catalunya, les televisions públiques van encapçalar els rànquings d’audiència. TV3 va ser la cadena més vista per setzè any consecutiu, amb un 14,2% de quota de pantalla. Després de quatre anys consecutius perdent quota, el 2025 en va recuperar mig punt respecte de l’any anterior, en el que va ser el seu millor resultat anual des de la pandèmia. En segona posició es va situar La 1 de TVE, amb una quota del 9,2%.

Quant a la ràdio, el consum es va mantenir estable al voltant dels 93 minuts diaris per persona, una dada que s’ha mantingut estable des de la pandèmia. L’emissora líder va ser, de nou, RAC1, que per primera vegada va superar el milió d’oients diaris (de dilluns a divendres). En concret, va obtenir 1.027.000 oients en aquesta franja setmanal durant el 2025. En segona posició es va situar Catalunya Ràdio (680.000 oients), també en la franja setmanal esmentada. 

Cal ressenyar, com a tendència, que el 2025 l’audiència de la ràdio generalista va superar la de la ràdio temàtica, un fet inèdit en els darrers 20 anys.

Pel que fa als continguts audiovisuals en línia, les dades indiquen un creixement generalitzat del nombre d’abonats a les plataformes de vídeo sota demanda (OTT i IPTV). Netflix va continuar sent la plataforma amb més abonats i l’única amb presència en més de la meitat de les llars catalanes. Va guanyar 400.000 abonats el 2025, fins a superar-ne àmpliament els 4 milions. Prime Video va gaudir d’un creixement interanual del 10% i es va consolidar en la segona posició. 

Durant els dos anys anteriors, el mercat de les OTT (Netflix,Prime Vídeo, etc.) havia experimentat una lleugera desacceleració o estancament, probablement pels canvis en el models de subscripció a les plataformes. El 2025 les reticències del públic per la pujada de preus, per la introducció de publicitat i per les limitacions per compartir comptes van quedar superades i el mercat va tornar a créixer amb força. Una altra tendència que s’observa és la fragmentació progressiva del sector, on cada cop més plataformes competeixen entre elles.

A Catalunya, el consum mitjà diari de xarxes socials va ser mesurat per primer cop per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), amb dades del 2024. El resultat és que la ciutadania catalana va dedicar diàriament gairebé el doble de temps a les xarxes socials que no pas a fer vida social en família. Entre el jovent de menys de 25 anys, el temps dedicat a les xarxes socials va ser molt superior a les dues hores diàries. Les magnituds exactes no són comparables amb els estudis de We Are Social (2 hores i 39 minuts al dia) i IAB Spain (2 hores i 20 minuts), perquè l’enquesta de l’Idescat distingeix les xarxes socials de les aplicacions de missatgeria.

Catosfera mediàtica

L’informe assenyala que la cultura catalana va ser el referent més present en els continguts culturals de la majoria de televisions i ràdios analitzats pel CAC, amb valors entre el 57,7% de RAC1 i el 84,1% de TV3. Així mateix, la llengua catalana va ser la llengua de creació més freqüent en la majoria dels mitjans generalistes. 

Pel que fa a les plataformes de vídeo sota demanda, el CAC va estudiar l’oferta disponible en català a les plataformes principals, amb el resultat que Filmin va ser la que presentava una oferta més alta (20,7% del catàleg), mentre que Disney+ tenia l’oferta més reduïda, un 2,2%.

Finalment, la presència del català en la creació de continguts a les xarxes encara és una assignatura pendent. La totalitat dels usuaris d’especial rellevància (UER) de Catalunya inscrits en el Registre estatal de prestadors utilitzen el castellà com a llengua vehicular. 

Inauguració

Abans de la presentació de l’informe, el conseller secretari del CAC, Enric Casas, ha intervingut en l’acte d’inauguració del MAC. En l’acte de benvinguda hi han participat també l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, el secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió de la Generalitat, Carles Escolà, la consellera delegada de la Xarxa Audiovisual Local, Núria de José, i el director del MAC, Lau Delgado. També hi ha assistit el conseller responsable de prestadors i de normativa del CAC, Miquel Miralles.

Casas ha dit: “El valor del Mercat Audiovisual de Catalunya és el de la proximitat. La comunicació de proximitat manté una credibilitat òptima, enforteix les comunitats i articula l’espai comunicatiu en català. Cal tenir-ne cura i reforçar-lo, perquè és un dels signes d’identitat del nostre país.”

Informe sobre l'audiovisual a Catalunya 2025       Presentació de l'informe