Monetitzar la infància

Aquesta setmana hem llegit que el Govern de l’Estat vol regular l’activitat dels menors a les xarxes socials, en especial a YouTube i Instagram. La via per fer-ho és la modificació de la norma que regula la relació laboral de les persones que realitzen activitats escèniques, audiovisuals i musicals. Aquest Reial decret és de l’any 1985 i ja es va modificar l’any 2022 per incloure també l’activitat desenvolupada a internet i les xarxes socials pels anomenats creadors de continguts o influencers i totes les seves variants, però sense contemplar de forma específica la feina infantil en aquest àmbit. 

En Europa ja hi ha països que han posat límits aquest tipus d’activitat econòmica realitzada per infants, com ara França, que l’any 2020 va aprovar una llei per regular les hores que poden treballar els infants i joves menors de 16 anys així com què se n’ha de fer dels beneficis. 

La sobreexposició de menors a les xarxes socials vulnera el seu dret a la privacitat i els pot causar greus perjudicis a curt i mitjà termini. L’ús de la seva imatge com a esquer a les xarxes per guanyar likes (fixeu-vos en qualsevol perfil que comparteixi la seva intimitat, una foto amb nens sempre té molts més likes que sense), seguidors i, en definitiva, audiència que generi ingressos publicitaris, no deixa de ser un abús de poder que exerceixen els pares, com explicava l’escriptora Delphine de Vigan, sense pensar en les conseqüències que, de segur, tindrà en el futur. 

La majoria de mares o pares no publiquen informació dels seus fills per obtenir-ne un rèdit econòmic, ni ho fan per a grans audiències que esperen contingut de manera continuada. Senzillament, ho fan perquè n’estan orgullosos, perquè fan servir les xarxes socials com un àlbum de fotos, o per compartir-ho amb la família i els amics. Tanmateix, aquesta pràctica no està exempta de riscos. Quan publiquem imatges o vídeos o qualsevol altre tipus d’informació de la canalla seva estem deixant un rastre que comença a construir la seva identitat digital, i això pot tenir efectes no desitjats en el seu futur, a més d’exposar-los a perills d’internet com el ciberassetjament o el robatori de la identitat. 

Per això cal que siguem molt curosos amb el contingut que decidim publicar, que ajustem al màxim la privacitat de les nostres xarxes i, sobretot, que pensem sempre si el nostre fill o fill estaria d’acord a fer públic aquell moment. També que avisem a amics i familiars sobre les nostres preferències. Les escoles també hi tenen molt a dir, ja que sovint els actes escolars amb famílies es converteixen en moments d'exposició (i de gravació) pública descontrolada. 

Compartir moments de la criança dels fills pot ser divertit i gratificant, però també ens pot generar més d’un mal de cap. Siguem curosos i assegurem-nos de protegir els seus drets en l’àmbit digital. 

Actualització maig de 2025. Recull el 3/24 que la previsió és que la llei estableixi les següents condicions:

• Els pares necessitaran un permís de l'administració. 
• Es fixaran uns horaris i uns màxims de gravació. 
• Part dels ingressos quedaran bloquejats en un compte fins que el menor sigui major d'edat. 
• El menor tindrà dret a l'oblit i podrà demanar esborrar el seu contingut de les xarxes.