News avoidance: quan preferim ignorar la realitat
El 24% dels joves catalans evita informar-se habitualment i un 37% ho evita de manera ocasional. Així es desprèn de l’estudi dels investigadors de la UPF Laura Pérez Altable, Yasmina Okan, Jaroslaw Lelonkiewicz, i Bertran Salvador-Mata. L'estudi "Evitació de notícies en població jove resident a Catalunya" publicat el desembre de 2024 per la Càtedra Futurs de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, analitza els factors que porten els joves catalans d'entre 18 i 24 anys a evitar el consum de notícies.
Alguns d’aquests factors detectats entre els joves enquestats són emocionals, davant l’angoixa que poden provocar determinades informacions. També és una reacció a la sobrecàrrega informativa, donat que l’allau de notícies i la multiplicitat de canals per on els arriben fa que percebin que no necessiten buscar la informació, que la informació ja els troba a ells.
Un altre factor és la desconfiança cap als mitjans informatius tradicionals i el fet que el 44% dels joves participants en l’estudi diuen que s’informen a través de les xarxes socials. L’estudi detecta que prop d’un 39% de joves no es preocupen per estar al dia de les notícies perquè consideren que els hi arribaran de totes formes, sobretot a través de les xarxes.
Quant a la tipologia d’informació que s’evita voluntàriament, hi ha diferències per gènere. En general, nois i noies eviten les notícies relacionades amb la política i les guerres. Però, mentre que els nois prefereixen defugir informacions relacionades amb la justícia social o el medi ambient, les noies esquiven la informació esportiva o econòmica.
Per superar aquesta situació i contribuir a una ciutadana més informada i a una millor salut democràtica, l’estudi proposa dur a terme algunes accions. Iniciatives que minimitzin les respostes emocionals negatives, per exemple a través d’un periodisme constructiu, que no només informa sobre problemes, sinó que també presenta solucions i perspectives d’esperança, ajudant a reduir la frustració. També fent pedagogia sobre el valor de la informació, les fonts fiables o sobre la diferència entre opinió i informació, a través de l’educació mediàtica.
L’estudi també considera que serà inevitable adaptar els formats informatius a les preferències dels joves amb continguts visuals, interactius i breus. En aquest sentit, Ferran Lalueza, professor de comunicació i coordinador del llibre Profesionales de la información y de la comunicación. Lo que hacemos y lo que haremos (Editorial UOC, 2017) vaticina que els mitjans tradicionals i les xarxes socials estan condemnats a entendre’s. En aquest reportatge de Francesc Ponsa a Capçalera, revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, explica que TikTok pot ser aquest punt de trobada entre els joves i els continguts periodístics.
